Divendres passat va tenir lloc un nou Beers&Politics, on vam comptar amb la participació de Sebastián Bertrán Lamas, consultor polític i autor del blog “Comunicar es lo que cuenta”, i a qui agraïm la seva presència. Us passo el seu resum, que és bastant breu tenint en compte tot el que va dir:

Entendre la problemàtica de les illes Malvines, per fora de la complexa relació entre Buenos Aires i Londres, és com menys quelcom fora de context. Ens envaeixen, ens presten diners. Són els nostres primers compradors de matèries primeres i al seu torn, són els que ens recorden la constant necessitat de dependència econòmica. Buenos Aires ha viscut sota el vel del model anglès fins a bé entrat les albors del Peronisme a l'Argentina del segle XX.

Des de la “Usurpació” o des de el “Poblament” de 1833, Argentina ha començat invariablement la reivindicació i el reclam inaugurant “La campanya permanent” sobre la seva sobirania sobre aquests territoris.

Si bé, podem detectar certa repetició del reclam, no podem dir el mateix sobre la seva intensitat, de la manera en què ha estat realitzat i, sobretot, de la sistematicitat dels mateixos als successius governs. I això, només pot explicar-se arran dels factors interns de desenvolupament i consolidació de l'Estat/Nació. Mentre alguns governs van creure en la manera bèl·lica, uns altres van creure en la negociació pacifica. Entre aquests últims, alguns amb prou feines van complir amb el formalisme de la presentació de la queixa i van mirar al costat en plena ocupació d'altres territoris. Molts van desplegar la política de seducció als Kelpers (habitants de les Malvines) i uns altres, sota el principi d'autonomia rebutgen qualsevol política que no sigui la del reconeixement absolut a la legitima pretensió sobirana.

Però quins factors poden explicar la recrudescència entre les relacions anglo-argentines, en la configuració més àlgida de la campanya permanent des de la visió argentina?

1) Decisió política de Kirchner: a anul·lar l'alineament automàtic i consagrar l'Autonomia.
2) Hegemonia interna Kirchnerista: probablement CFK sigui la president amb més suport i poder legal que hagi existit en tota la història democràtica argentina.
3) Context Internacional favorable a Amèrica Llatina: No solament en l'econòmic, sinó cada vegada mes en el polític (BRIC –G-20, etc.)
4) UNASUR: La política de revaloralització del MERCOSUR i de no pertinença a l'ALCA, permeten minvar l'estratègia de negociació britànica amb els actors, alhora que regionalizar el conflicte Malvines a partir de la presa de consciència regional.

Conclusió:

Arran de la ràpida commemoració del 30 aniversari, estem en presència d'una campanya permanent que troba la seva base jurídica en la consagració imprescriptible en la Constitució Argentina. Aquests missatges polítics són fruit d'una estratègia i decisió política, que no treuen que puguin ser interpretats com una variant del populisme. Però encara que així fos, no podríem esgrimir que fos quelcom nou o desconegut. El Peronisme és populisme en totes les seves accepcions i Malvines no queda exempta d'això. Si el Kirchnerisme va implementar la causa de “memòria, veritat i justícia” com a política d'estat, no hi ha dubte que "democràcia i sobirania en les Malvines" també ho és. Diferent és analitzar l'efectivitat de la mateixa i els abastos reals que aquestes tinguin sobre les pretensions de recuperar-les.

Entendre el complex fenomen implica acceptar que el lliurament del territori de les illes ens mostra lo dèbils que som enfront de l'atac d'una potència estrangera. I aquí és on ens trobem en un atzucac. En la impotència de qui vol recuperar-les i no pot, no li deixen o no sap com fer-ho i, sense l'intent de recuperació cauríem fàcilment en acusacions d'antipatria.

Encara que en realitat els afecta per importants motius: recursos naturals, explotació de les aigües, turisme i els graus de latitud (que són els que atorguen dret al reclam del sòl antàrtic), molt pocs argentins les coneixen i a molt pocs els afecta en la vida real no disposar de les illes. No obstant això, gràcies a l'educació a l'escola, estan enclavades com una ferida oberta en el nostre profund complex que ens recorda com a nació la incapacitat de garantir la sobirania sobre el nostre territori nacional.

Però, en canvi, parafrasejant a George Lakoff dient que: “quan els fets desmenteixen el marc conceptual, la gent descarta els fets i manté els marcs”. Les Malvines, com el mate, Maradona, la carn i el tango, s'afirmen que van ser, són i seran argentines.

Molta gent té un perfil propi a Facebook. Aquest fet ho han vist també els governs, imaginant formes d'aprofitar aquesta potencial comunitat de persones per millorar la comunicació pública.

Un bon exemple, vist en el bloc de René Palacios, és la iniciativa sorgida a la ciutat de Buenos Aires, on moltes de les seves places tenen un cartell que indica l'adreça d'una pàgina de Facebook.

Tal com indica René, es tracta d'una iniciativa impulsada pel Govern de la Ciutat de Buenos Aires per implicar als veïns en tenir cura de l'espai públic porteny. El projecte es diu Compromiso Comunitario i funciona en l'òrbita de la Sotssecretària de Drets Humans. La idea es plasma en la signatura d'un document signat entre organitzacions, empreses, escoles i veïns, que busca recuperar valors i el sentiment de comunitat, amb l'objectiu d'aconseguir acords bàsics de convivència mentre gaudeixen de l'espai públic. Per això, en la proposta sempre s'inclou la restauració d'un espai públic.

Per engegar-ho, els veïns es contacten a través de facebook, col·locant "Compromís Comunitari" en el cercador i fent clik sobre el vincle que correspon a la plaça del seu barri. D'aquesta manera es poden posar en contacte amb els altres integrants per compartir diferents activitats:

1. Explicar històries i anècdotes que vas viure a la Plaça.
2. Explicar-li a tots què significa la plaça per a tu i proposar formes de cuidar-la.
3. Pujar fotos de la plaça: teves, dels teus amics, de la teva família, de les teves mascotes.
4. Pujar videos d'activitats organitzades a la Plaça.
5. Utilitzar aquesta pàgina com un punt de trobada per coordinar accions amb els teus veïns.
6. Organitzar i convocar a la gent del barri perquè participi d'esdeveniments a la Plaça.
7. Convidar a tots a que es sumin al Compromís fent-se fans de la pàgina i pujant material.

Tots aquests materials i activitats estan a cada pàgina (per exemple Plaza Unidad Nacional, Plaza Guemes, Plaza Palermo Viejo, etc). És una excel·lent manera de crear una comunitat forta, que ajudi a millorar les places o els carrers de Buenos Aires, però també per sentir-se més partícip de la vida de la ciutat, del barri, i de la plaça del teu barri.