El passat divendres vam realitzar un Beers&Politics on vam comptar amb la participació de Pau Canaleta, consultor en estratègia electoral, política i empresarial, que fa poc ha publicat un llibre sobre estratègia electoral on s'analitzen de manera pràctica i senzilla com es construeixen les campanyes electorals actuals per aconseguir una estratègia electoral guanyadora. Divendres, en Pau ens va parlar de quina ha de ser l'estratègia adequada en una campanya electoral, explicant-ho en l'entorn català.

L'estratègia és un camí per arribar a un objectiu en un entorn competitiu, i cal establir uns punts bàsics:

1. Quin és el nostre objectiu?
- Què volem aconseguir? Per què?
- Hem de visualitzar l’objectiu, l’hem de definir
- Per això ens hem de projectar al futur i descriure’l, sense perdre de vista la realitat. En el cas de les eleccions: quins resultants volem obtenir? Quants escons volem? Quantifiquem-ho.
- Cada partit politic té el seu propi objectiu: guanyar, ser determinant, crèixer, sortir elegits, etc.

2. Per això hem de saber molt bé els punts d’inici i arribada del camí: D’on venim, on estem i cap on anem.
- Per definir millor cap on anem, hem de saber com estem el dia que ens posem a treballar: Diagnòstic
- Biblioteca: històric electoral, dades sociodemogràfiques, padro, cens, etc.
- Enquestes varies: quantitatives i qualitatives
- Estudi dels actors: DAFO dels actors
Si ens equivoquem al saber ON estem, la nostra estratègia sera equivocada.

3. Definir el Terreny de joc
El terreny de joc són els temes que guiaran l’elecció, són els temes a l’entorn dels quals es decidirà l’elecció. NO necessàriament són l’agènda mediatica sinó el que farà a l’elector mobilitzar-se o decidir el vot.
- Quin terreny de joc tenim? Ens afavoreix?
- On ens sentim més segurs? Canviarem el terreny o ens adaptarem?

4. Posicionament. És l’objectiu real de l’estratègia electoral. El resultat final és una conseqüència.
- On ens hem de posicionar? En la ment de l’elector!
- En quin sentit? En el terreny de joc.
- Quins terreny de joc són possibles? Quins temes o eixos poden capitalitzar l’elecció? Hem de veure quin terreny de joc ens afavoreix més i portar l’elecció a aquell terreny.
- Com ho farem? A través de les 3 armes de l’estratègia electoral: Candidat, Missatge i Comunicació. En funció del terreny i de les nostres armes, decidirem la nostra estratègia: ofensiva o defensiva. Són les estratègies que s’adapten a les eleccions, no al revés.
- Tota estratègia electoral té com a objectiu: 1. Que els teus vagin a votar (Necessari), 2. Que els del principal rival no hi vagin (Notable), i 3. Convèncer als indecisos (Excel·lent)

I com s’adapta l’estratègia al cas català? Abans les eleccions només s’entenien per l’eix dreta-esquerra. IPSO França va proposar un altre eix per explicar el pas de votants del PC al FN: l’eix obertura-tancament. Neix l’estructura bidimesional del vot. A Catalunya sempre hi han dos eixos superposats: eix nacional i eix dreta-esquerra. En funció del tipus d’elecció s’activa un eix o l’altre. L’eix definirà força el terreny de joc.

A Catalunya ens trobem amb un comportament centríped: tots els partits van cap al centre. El centre electoral és el centre-esquerra catalanista. En canvi a d’altres lloc és diferent. Per exemple, a Euskadi, on hi ha un comportament centrífug: ningú vol el centre. El trasvals de vot només es realitza entre partits del mateix eix.

La lluita dels 2 eixos és la lluita del terreny de joc. Cada partit vol imposar el seu eix: CiU i ERC el nacional i PSC, PP i ICV, el dreta-esquerra, però a Catalunya només guanya l’elecció qui sap creuar la ratlla del catalanisme.

Quatre són els temes que marcaran les eleccions del 28N: el canvi, la crisi, el sobiranisme i, en menor mesura, la inmigració. I a partir d’aquests temes, en Pau ens va fer una anàlisi de l’escenari actual:
- CiU té un clar avantatge, per què tots els temes l’afavoreixen. Juga en terreny propi, però té el handicap que necessita tots els vots possibles. No en pot cedir cap
- El tema principal és el Canvi i de fet, tots s’hi refereixen d’alguna o altra manera: Comença el canvi, el Canvi real, la independència és el canvi, etc.
- L’independentisme com a tema de campanya està una mica sobredimensionat, bàsicament per què als 3 partits grans els interessa: a CiU, perquè ha de mantenir l’eix nacional com a marc del terreny de joc, ja que l’afavoreix, al PSC per què les noves candidatures independentistes i especialment en Laporta, poden guanyar terreny a CiU i treure’ls-hi vots, i a ERC perquè l’independentisme és el seu terreny de joc natural i a més, fa que no es parli del tripartit. Tot això, pot afavorir a un quart partit.

- Estratègies dels partits:
- CIU: Defensiva light. Tenen avantatge i l’han de mantenir
- PSC: Defensiva arriscant. Han de defensar l’obra de govern però han de remontar les enquestes
- ERC: Defensiva a l’atac. Han de defensar el seu terreny que està molt assetjat (l’independentisme) però recuperant el terreny perdut
- ICV: A l’ofensiva. No tenen res a perdre
- PP: A l’ofensiva, han d’aprofitar l’avantage que tenen a nivell espanyol
- C’S: Ofensiva per sobreviure
- Laporta i Reagrupament: Ofensiva total

Moltes gràcies al Pau i als assistents. Ens veiem al proper Beers&Politics, que per cert, serà sobre enquestes electorals i on podrem fer una porra sobre les eleccions. En vam fer una divendres, de proba, i aquests són els resultats (mitjana de tots els participants): CiU 59; PSC 33; ERC 15; PPC 13; ICV 11; C’s 0; SC 4.

També parlen del B&P Edgar Rovira, Pau Canaleta i Janquim.