Divendres passat vam realitzar un Beers&Politics a Bilbao, als peus del museu Guggenheim, on vam comptar amb la participació de David Redolí, expert en comunicació política, que ha estat assessor i escriptor de discursos de la Vicepresidenta del Govern María Teresa Fernández de la Vega, i que és professor en diversos postgraus i masters sobre aquest tema.

David ens va parlar de "Com escriure un bon discurs polític". Per a ell, l'important en un "logògraf" (o escriptor de discursos) és pensar en el text no per ser vist, sinó per ser escoltat. I també és bàsic posar-se al lloc de qui ha de dir el discurs. Aquest travestisme intel·lectual, empàtic, és complicat de vegades, no sols perquè cal conèixer bé un polític per posar-se al seu lloc, sinó que perquè cal pensar a tota hora en quin context ens trobem, i un polític (en l'exemple, Mº Teresa Fernández de la Vega) pot ser vicepresidenta, però també portaveu del govern, diputada per València, etc... S'ha de valorar en cada moment amb quina "personalitat" s'està dirigint al públic, i també tenir ampli coneixement de què han dit altres alts càrrecs del govern o del partit sobre aquest tema.

A l'hora de crear els discursos, preparant-los amb 2 o 3 dies de treball normalment, cal tenir en compte set etapes indispensables:

1. Què escrius, per a qui, quan, on, durant quant de temps i perquè. A partir d'aquí es té una idea general del que ha de portar el text, i una idea de l'important que és i el seu públic objectiu.

2. Documentació. És una fase clau. Estar ben documentat és bàsic per escriure un bon discurs. La documentació se sol·licita als departaments corresponents i s'ha de buscar també en diferents recursos, per adquirir la major informació veraç possible.

3. Estructura de text. Cal pensar quant durarà, on hi haurà les paraules clau, on els aspectes més acadèmics (a partir de la documentació), on la part més emocional, on es diran els punts claus que volem que siguin talls de televisió... I això és important, en qualsevol discurs, sempre es parla als mitjans de comunicació, que són els que recolliran les idees i el missatge que es volen donar. Cada dia hi ha més de 100 discursos a Espanya (polítics, alcaldes, presidents...) i existeix l'economia de l'atenció, cal ser conscient d'això i afavorir que el teu missatge i les teves idees força arribin més fàcilment als mitjans. David ens va posar un altre exemple sobre aquest fet, i és que per exemple el president nord-americà Jefferson va donar dos discursos en 8 anys, mentre que Clinton 540 en un sol any. El seu primer any, Obama 600.

4. Introducció. Es prepara la primera part del discurs, sempre amb una entrada que destaqui, sigui simpàtica, que faci referència a l'última vegada que va acudir a aquest fòrum i que no passi desapercebuda, per exemple: "No em venia gaire de gust ser aquí avui... perquè l'última vegada que vaig estar em vau tractar tan bé que no volia anar-me'n, i tinc molta feina" (no recordo l'exemple que va posar, però era una mica així! ;)

5. Cos del discurs. És la gran part del text, i ha d'estructurar-se com s'havia pensat

6. Tancament. És sempre millor acabar amb un resum, i sobretot amb la repetició de la idea força que vol donar el discurs, el missatge. Els discursos, encara que sovint siguin protocol·laris, sempre han de donar un missatge.

7. Que ho llegeixi algú. Ha de ser llegit per algú per veure si s'entén, si el missatge sobresurt o si hi ha algun error o si es fa llarg. La millor durada d'un discurs és d'uns 10 minuts, (8 minuts són unes 950 paraules).

.

Moltes gràcies a David per prestar-se a venir, moltes gràcies a Yuri per ajudar-nos amb l'organització al Juan Víctor i a mi, i moltes gràcies als presents. Ens veiem en el pròxim Beers&Politics.

Parla també de la trobada en Ricardo Ibarra.