Divendres passat va tenir lloc un nou Beers&Politics, on vam comptar amb la participació de Jordi Pérez Colomé, periodista i autor del blog Obamaworld, i a qui agraïm la seva presència. Us passo un resum:

No hi ha partida. Romney ho té guanyat i tan sols una sorpresa majúscula podria fer que les coses canviessin. L'interès per donar-li ressó a la contesa electoral està més en els periodistes per animar aquests mesos que no en la campanya en sí. Especialment és interessant la gran campanya negativa i bruta entre els candidats, i que al seu partit no li importa massa, ja que millor que surtin ara els draps bruts que no després, quan només quedi un i l'enemic a batre sigui Barack Obama. Així, malgrat que pugui semblar que els atacs contínus entre els candidats republicans ajuden als demòcrates en la seva campanya, el vencedor no tindrà res a ocultar i Obama no podrà criticar res nou i sorprenent. Ja no hi haurà conills al barret.



Un altre aspecte interessant a destacar en aquestes primàries és el paper de Ron Paul. Encara que no li queden massa possibilitats, mou a moltes persones i té influència. És per això que el guanyador haurà d'oferir-li quelcom a canvi del seu suport als republicans. Amb Paul mai se sap i és capaç de llançar-se a per la presidència amb un tercer partit, la qual cosa li restaria vots als republicans.

Respecte a Romney, basa la seva candidatura en el seu rol d'empresari d'èxit, de creador d'ocupació. El seu handicap és que és de Massachussets, on per guanyar cal ser moderat. El que va dir els anteriors anys des del seu Estat i el que diu ara no és sempre el mateix. Aquest, a part de tenir comptes a les Caiman, és el seu principal problema. En molts Estats no se'l veu com un conservador “real”.
El guanyador, també per primera vegada no serà protestant (només ho és Ron Paul). Romney és mormó -uns 10 milions en tot Estats Units- mentre que Gingrich i Santorum són catòlics.

D'altra banda, els candidats republicans són bastant “normalets” i no hi ha cap gran valor de futur. Tots els potencials grans líders republicans del futur s'esperen a 2016, per exemple Chris Christie o Marco Rubio. Anar el 2012 era una aposta difícil. També per això, l'expectació i el moviment activista republicà és menor de l'esperat.

Si es comparen els vots de Romney en 2008 i en 2012, la veritat és que a Iowa i a New Hampshire va aconseguir els mateixos. No hi ha entusiasme en aquesta campanya ni a les bases republicanes. Veurem si es reactiva amb la victòria de Gingrich a Carolina del Sud.


PD: Ja tenim pàgina de Facebook dels B&P.