Divendres passat va tenir lloc el Beers&Politics. on vam comptar amb la participació de Jose Rodríguez, físic, activista, responsable de projectes a la xarxa d'UGT Catalunya i autor del bloc Observatori de ciberpolítica. En aquesta ocasió el títol de la jornada va ser “Ciberguerrilla com a mètode d'acció política a la xarxa“. Copio el resum del bloc de Jose, a qui agraïm la seva presència.

Del bit al brick (demanant prestat un terme d'un dels assistents)
Exemples com el de No a les 65 hores, que va aconseguir empènyer la campanya real que ja feia la Confederació Europea de Sindicats (i especialment els sindicats espanyols) sobre els eurodiputats del PP no tindria significat sense aquest “aconseguir que al món real” es produeixi el canvi.
Aconseguir que un mitjà de comunicació “ordinari”, compri l'acció de guerrilla que realitzem a la xarxa pot ser també la via, aconseguir que els mass-media compressin el bloc “Comando Precari” va servir per aconseguir passar de la xarxa al debat públic massiu el problema de la precarietat juvenil per part de l'AVALOT-UGT.

Tu també pots ser víctima de la ciberguerrilla
Els sindicats hem utilitzat centenars de campanyes de ciberguerrilla (Menos tetas y más trabajo contra Pirelli, el logo pirata de Nissan, etc..) però també som víctimes d'ella. L'entorn ultraconservador al voltant d'alguns mitjans digitals i de la TDT i l'entorn ultraesquerrà al voltant de certs moviments a la xarxa sistemàticament carreguen contra ells i els activistes d'aquests entorns actuen diàriament. En la vaga general es va poder veure reflectida “una guerra d'activistes” clara, en comentaris en els diaris, en les enquestes digitals, en els #hashtags, etc… Moltes empreses ja assumeixen que poden fer-li una campanya i la descompten de les “pèrdues” quan tenen un conflicte, per tant la ciberguerrilla encara quan estigui acompanyada de l'acció presencial no té perquè tenir èxit.

Ciberguerrilla i microaudiències
El gran debat de la jornada es va centrar en si les accions de guerrilla a la xarxa o de màrqueting polític a la xarxa tenen sentit, valen la pena, etc… L'endogàmia dels activistes, la poca capil·laritat al missatge polític o activista per part dels que en són refractaris o bé excèptics ho fa un repte. El que ho salva és que a la xarxa cadascun arriba a una esfera una mica més àmplia del que normalment arribem en la vida real i si ens convertim en prescriptors personals podem influir lleugerament en el vot o a sumar-se o no a l'acció política que tenim gràcies a la nostra credibilitat personal. Però per a això necessitem molts activistes i que a més tinguin capacitat de contactar amb persones més enllà del seu entorn polític personal.