Dijous passat, i en el marc del CCPC, vam realitzar un multitudinari Beers&Politics, en el bar Velòdrom, cedit per Moritz, on vam comptar amb la fantàstica participació d'Ernest Benach, ex-president del Parlament de Catalunya.

Per a Benach, en política es fa més un debat en les formes que no en el fons. És per això que les relacions institucionals són importants. I es poden dividir en dos tipus:

1. Les relacions institucionals entre governs o institucions, entre administracions
Aquestes es basen sobre l'equilibri. Són aquelles coses que no veiem normalment. Els acords no es tanquen a les reunions, sinó en el sopar. Per això és tan important saber idiomes, relacionar-te, saber la cultura de cada país i de cada administració, els seus costums, el que els agrada i el que no els agrada (per exemple en certes cultura no està bé vist obrir regals en presència de qui te'ls fa).
Cal adaptar-se al mitjà, als costums, saber quan actuar. En moltes ocasions, es tracta de relacions més personals que institucionals. Som persones i ens relacionem com a persones.

2. Les relacions institucionals entre política i societat.
Les persones som els principals actors en qualsevol relació. També entre els ciutadans i les institucions. Cal generar aquestes relacions, obrir-nos, tenir relació directa entre polítics i ciutadans.
En el Parlament de Catalunya es va intentar ser més propers: portes obertes, evitar la sensació de distància, trencar aquesta imatge.
En el primer cap de setmana de portes obertes en el Parlament es van aconseguir 3.000 visites. Això diu molt de les ganes, també de la ciutadania, de conèixer a les institucions. És la millor manera d'afavorir la transparència.
Sense aquesta base, no té sentit res més. Es tracta d'actituds, de vincles. I aquesta és la millor relació institucional, amb la que més s'aprèn: les relacions institucionals s'han de tenir amb la ciutadania.

Moltíssimes gràcies a Ernest Benach i als molts assistents. Ens veiem en el proper Beers&Politics, de nou a Gràcia, i de nou, esperem, en petit format.

Foto de Sandra Bravo (aquí més)