El passat 17 de desembre vam realitzar el IV Beers&Politics, amb el títol "El Candidat davant dels mitjans, Telegenia i imatge personal i política", amb Yuri Morejón com a "estrella" convidada, que ens va parlar de la imatge dels polítics i sobre com millorar-la.
Per als que no van poder venir, us adjunto un resum:

No n'hi ha prou amb fer-ho bé, cal saber comunicar-ho. La clau passa per la gestió de la percepció. La gestió de la imatge d'un polític no és només triar quina corbata li escau millor o quina comunicació no verbal és l'adequada. Això és important, sens dubte, però no ho és tot. La imatge és molt més que això.

Partim d'una base en l'actualitat, i és la desafecció. Els polítics són considerats ja el 4t problema segons els espanyols, per sobre fins i tot del terrorisme. Hi ha una falta de proximitat amb els problemes i inquietuds dels ciutadans. I això és degut especialment a la mala comunicació:
- Missatge difús, incoherent, enrevessat i improvisat
- Format i llenguatge equivocats. Com quan actuen unidireccionalment en la seva relació amb els internautes
- No responen o ni tan sols no concedeixen preguntes als periodistes (cada vegada més són compareixences i no entrevistes)

La falta de credibilitat és una constant: no compleixen les seves promeses, esclaten escàndols de corrupció i per si fos poc el context és el d'una greu crisi econòmica. La credibilitat genera confiança, i sense confiança no hi ha amistat, no hi ha amor, no hi ha client... i tampoc no hi ha vot.

Com crear una bona imatge? 1. No hi ha bona imatge, sense bon missatge
- La imatge mai no ha de robar protagonisme al missatge (projecte, programa, discurs), sinó que l'acompanya, ha de complementar-lo, reforçar-lo o simplificar-lo. En definitiva, perfeccionar-lo.
- La imatge ajudarà a vendre o comunicar millor el que volem. Fer-ho més comprensible, més necessari, més creïble, més atractiu...
- Ser conscient de la primacia de la televisió i dels continguts audiovisuals en Internet.

2. Humanitzar els polítics
- Davant dels mitjans es necessita escenografia. Davant dels ciutadans es necessita missatge.
- En política cada gest, cada fotografia... comunica. Avui en dia la imatge és el missatge i, pràcticament, la notícia. Per sobre d'un text, d'un titular, sempre serà la instantània la que quedarà a la nostra retina. Un bon exemple són els diaris gratuïts, que la gent llegeix en 10 o 20 minuts cada matí. En ells preval la imatge al text, i això és el que veuen els lectors.
- No perdre de vista la photo-opportunity, sense oblidar que en comunicació... tot ha d'estar tan bé preparat que sembli improvisat.


3. Identificació amb l'elector
- La comunicació té molt de sentit comú, d'intuïció... i d'investigació.
- Cal realitzar un diferencial semàntic que mesuri el nostre candidat en termes de capacitat, honradesa, trajectòria, humor, fe, origen familiar, oratòria, sinceritat, credibilitat, empatia, etc. ens donarà pistes per posicionar-lo com un candidat proper al que busca l'electorat.
- Un assessor de comunicació no pot pretendre canviar la personalitat del propi polític per adequar-la a una imatge prototípica.
- Del que es tracta és de potenciar les fortaleses i minimitzar les debilitats.

4. Dissenyar la imatge desitjada. Quins atributs volem transmetre?
- Humanitzar el candidat, buscant la identificació
- Simplificar el missatge, perseguint la comprensió i record
- Orientar-se cap als mitjans: posicionament i difusió

5. Entrenar, projectar i perfeccionar la imatge
- Entrenament audiovisual per donar bones imatges i bons missatges. Això fa el polític més pròxim, més creïble, més segur i més atractiu.
I tot això genera més confiança.

Els polítics també s'han d'entrenar, per comunicar millor, col·locar els seus missatges en els mitjans, fer més atractius els discursos, sortir més convincent en TV... i en definitiva... perquè el coneguin més.

Moltes gràcies a Yuri per la xerrada. Un plaer tenir-lo per Barcelona.