El proper dissabte 6 de novembre, el Papa Benet XVI arribarà a Espanya, a Santiago de Compostel·la, per passar 8 hores. Posteriorment, viatjarà a Barcelona, on dormirà i on diumenge consagrarà el temple i l'altar de la Sagrada Família, i la designarà basílica. A les 18.30 h sortirà de nou cap a Roma.
En total són unes 36 hores, que tenen una agenda, òbviament, molt atapeïda. També és ajustada per als polítics, que tenen una gran oportunitat de "sortir a la foto" al costat del pontífex. El primer que sembla voler aprofitar-lo és Mariano Rajoy, que serà rebut (a petició del PP) a Santiago de Compostel·la pel Papa. Tal com indica Anxo Lugilde, de concretar-se l'encontre amb Benet XVI durant les vuit hores que el pontífex romà serà a Santiago, Rajoy aconseguiria avançar-se al president del Govern en el competit terreny dels gestos. La lluita simbòlica a Galícia té el seu calat. El Partit Popular pretén remarcar l'absència a Santiago de Zapatero, a qui el seu president Feijóo retreu constantment que no hagi visitat Galícia durant l'actual any sant compostel·là. Després de la derrota del PSOE en les autonòmiques gallegues de març del 2009, Zapatero només ha anat a Galícia l'abril de l'any passat, amb motiu del congrés del PSdeG-PSOE. Potser per contrarestar-lo, els ministres gallecs del PSOE (José Blanco i Francisco Caamaño) han demanat ser també presents durant la visita.
Per la seva part, Zapatero acomiadarà el Papa a l'aeroport barceloní d'El Prat, instal·lació en la qual mantindrà una breu trobada amb Joseph Ratzinger, encontre expressament sol·licitat per la Moncloa. Zapatero, així, no anirà a cap acte religiós.
Les institucions de l'Estat estaran representades en la Sagrada Família pels Reis, el president del Congrés dels Diputats, el president de la Generalitat i l'alcalde de Barcelona. També hi anirà Artur Mas i la majoria de polítics catalans que puguin (o que aconsegueixin invitació), a excepció dels membres d'IC-V, que s'ha mostrat en contra de la visita papal pel seu alt cost.
A 20 dies de les eleccions catalanes, és important deixar-se veure, i, de passada, apropar-se als votants catòlics, que malgrat cada vegada siguin menys, continuen sent importantíssims. Al PSC li interessa especialment, ja que els seus socis del tripartit, tant ICV com ERC (encara que només per boca d'Oriol Amorós), han mostrat desacords amb la visita i per descomptat els han difós perquè aquest gest sigui conegut pels seus potencials votants. Que des del PSC (o els seus alts càrrecs polítics) recolzin totalment la visita no deixa també de ser una manera d'allunyar-se dels seus socis de coalició en el govern. Així, el president Montilla assistirà a tots els actes, i fins i tot anirà a rebre el Papa a la seva arribada.
La imatge és important, i si és al costat del Papa, i en període electoral o campanya més que permanent, fins i tot més.
El Codi Da Vinci és una novel·la escrita per Dan Brown i publicada per primera vegada per Random House el 2003. S'ha convertit en un best seller mundial, amb més de 80 milions d'exemplars venuts i traduït a 44 idiomes, i amb una pel·lícula molt taquillera. Al llibre, l'Opus Dei estaria presumptament involucrat en una conspiració per encobrir la verdadera història de Jesucrist, que s'hauria casat amb María Magdalena i hauria tingut descendents que van arribar a França. La teoria exposada literàriament per Brown implica que el cristianisme hauria viscut conscientment dins d'una mentida forjada per l'Església Catòlica durant els últims dos mil anys. Això ha despertat gran quantitat de crítiques per contenir errors històrics, geogràfics, religiosos i culturals i per realitzar afirmacions sobre fets presumptament històrics sense aportar proves, però en molta gent alguna cosa va quedar, pensant que una mica de veritat tenia. A més, es va demostrar que els boicots i queixes de l'església (sobretot de l'Opus Dei) tan sols aconseguien donar-li més importància els continguts del llibre.
El 2006, el 22% de britànics havien llegit la novel·la, i d'ells, un de cada tres creien que el Priorat de Sió existia. Així, en ple apogeu de vendes de la novel·la, l'església es va adonar de que era impossible frenar el pensament de la gent, i que no era possible convèncer al poble que alguna cosa del que deia la novel·la no tenia sentit, especialment quan aquestes històries ja havien estat escoltades al llarg dels anys. Va ser llavors, el maig de 2006, quan la diòcesi de Wesminster va crear el "Da Vinci Code Response Group", un grup de persones que a base d'un bon entrenament podien fer comentaris sobre la pel·lícula i el llibre, i respondre a dubtes per desacreditar-la. El grup estava coordinat per Austen Ivereigh, el Cardenal Arquebisbe de Westminster i director d'Assumptes Públics. No era un òrgan oficial de l'Església Catòlica i contenia diversitat d'opinions i persones, entre elles un abat benedictí, dos sacerdots, teòlegs i acadèmics, així com els membres de l'Opus Dei i laics catòlics que treballen en comunicació. I, tal com indiquen a la seva pàgina web: "el grup s'ha format a causa que el codi Da Vinci (CDV) és el comerç d'una ficció explicat com un fet real. Creiem que el CDV és divertit i innocu en la mesura que es tracta com una ficció. Nosaltres no creiem en condemnes, boicot o protestes. [L'existència del grup és perquè la pel·lícula] és una trampa creada per Dan Brown: que l'Església està a la defensiva perquè està involucrat en un encobriment".
Des de la seva pàgina web deixaven números de contacte, argumentaris, respostes, crítiques raonades a la pel·lícula, etc... també es podien descarregar fullets informatius i infinitat de recursos, tot online. De manera offline, es van escriure cartes al director en diaris, es va participar en debats, etc... I tot això va ser molt més important que no boicots.
En l'actualitat, aquesta classe de comitès han sortit de nou a la llum amb la visita del Papa al Regne Unit, al mig dels escàndols de pederàstia. Així, i "casualment" també des de la diòcesi de Westminster, s'ha creat "Catholic Voices", que com indica Rey Lennon, es tracta d'un equip de 20 persones laiques (és a dir, no sacerdots), d'entre 20 i 40 anys, que després d'haver-se preparat durant mesos, ara està a disposició de la premsa, per explicar i defensar, amb fonaments, la posició d'un catòlic normal i participar dels innombrables debats sobre el tema que s'estan donant en aquests dies. Es tracta de speakers laics, que són estudiants universitaris, docents o professionals. Els membres de Catholic Voices van aprendre a respondre preguntes, a moure's en una entrevista davant de micròfons i càmeres, de manera convincent, sobre temes que van des de la prohibició de l'ús del preservatiu fins a l'escàndol dels abusos sexuals. La seva funció és sobretot defensar la resposta del Papa.
Resulten curiosos aquests grups de resposta, però en realitat no són res nou. En els anys 20, als Estats Units, es va crear el comitè Creel, format per joves comunicadors, psicòlegs i sociòlegs, contractats per crear un brou de cultiu als Estats Units i influir en l'opinió pública, generant un sentiment patriòtic per intervenir en la primera guerra mundial. Entre les seves idees trobem els "comitès d'homes de 4 minuts". Van aconseguir 75.000 voluntaris, i allà on hi havia un debat se'ls podia trobar. En aquell temps, els oradors aprofitaven els descansos en cinemes i teatres, esglésies, sindicats ... per aixecar-se i donar el seu discurs. Una xerrada precisa a favor de la guerra, recolzant la intervenció dels Estats Units, i de només 4 minuts com a màxim. Van fer un milió de mítings, amb la qual cosa van arribar a cent milions d'oients (als Estats Units hi havia 120 milions de persones).
I és que tenir gent preparada per respondre, i no només en els mitjans de comunicació, sinó als barris , les comunitats veïnals i fins i tot entre amics, és quelcom bàsic per a la comunicació.
Pàgines com ipraytoday.com, ourprayer.com o prayabout.com han guanyat una gran popularitat als Estats Units en els últims anys i en elles centenars de creients escriuen les seves pregàries i preguen per d'altres, convençuts de que quanta més gent resi per alguna cosa, més probable serà que ocorri, i creant una "eina col·laborativa de resos".
Avui, el Consell Pontifici de les Comunicacions Socials del Vaticà va convidar els sacerdots de tot el món a servir-se dels mitjans digitals per difondre l'Evangeli, segons detalla aquest organisme en un comunicat. Per aquesta raó, el tema de la 44 Jornada Mundial de les Comunicacions Socials que se celebrarà el 2010 serà 'El sacerdot i la pastoral al món digital: els nous mitjans al servei de la paraula'. Amb aquest missatge, el Vaticà vol "convidar de manera particular els sacerdots a veure en els nous mitjans un possible gran recurs per al seu ministeri al servei de la Paraula". Així, "gràcies als nous mitjans" qui predica pot "assolir amb paraules, sons i imatges, que són la verdadera i específica gramàtica de la cultura digital, persones individuals i senceres comunitats a tots els continents", destaca.
No és només al Vaticà, sinó que en diversos països la presència de l'església es fa cada vegada més visible. A Espanya, ahir, la Conferència Episcopal Espanyola va donar a conèixer una pàgina a Facebook per a informar de les seves iniciatives, documents i activitats als milions d'usuaris d'internet. Per a la Conferència Episcopal, "la presència en un entorn en el qual estan a diari milions de persones és una gran oportunitat per a la comunicació i la trobada", ha afirmat per mitjà d'un comunicat. "Es tracta d'estar en sintonia amb el món que vivim".
I sí, les religions, com els partits, com les empreses, han d'estar on és la gent, afavorir intercanvis, informacions i relacions de confiança. Si la gent és a Facebook, l'església ha de ser allà perquè les persones que se sentin religioses puguin accedir a aquestes informacions i a aquestes idees que sols es donen en fulletons o en les misses. La majoria d'aquesta gent no anirà a missa, és a dir que com diu la frase, "si la muntanya no va a Mahoma, caldrà portar Mahoma a la muntanya" (sí, potser l'exemple de Mahoma no té gaire que veure amb el Vaticà).
Tanmateix, aquesta obertura xoca venint de Roma, tant pel que es diu des de la Ciutat del Vaticà sobre qualsevol "apertura" del dogma, com les paraules del propi Papa sobre la xarxa, on critica Internet per "fragmentar" el coneixement.
Imatge d'Oriol Espinal.
H2Onews, l'aplicació per a iPhone i iPod Touch bàsicament difon notícies sobre l'Església al món mentre la de Facebook, Pope2You permet enviar postals virtuals amb missatges religiosos als nostres contactes, veure imatges del papa i estar al corrent de la seva vida...
L'aplicació H2Onews per a iPhone i iPod Touch distribueix en exclusiva sobre iPhone les principals notícies sobre la vida de l'Església al món. En col·laboració amb el Centre Televisiu Vaticà i la Ràdio Vaticana és possible visualitzar les notícies de vídeo i àudio de la Ciutat del Vaticà4. H2Onews és la primera aplicació de videonews dedicada al món catòlic, a través de la qual pots seguir els viatges i discursos de Benedicte XVI, a més dels principals esdeveniments eclesials mundials. L'aplicació està disponible en 8 idiomes: Espanyol, Anglès, Italià, Francès, Alemany, Portuguès, Hongarès i Xinès, i les notícies estan disponibles en format vídeo, àudio i text.
D'altra banda, l'aplicació Pope2You per a Facebook et permet rebre a través de la xarxa social més important del món els missatges del Papa Benedicte XVI. Es pot trobar així el Papa a Facebook, sentir les seves paraules, veure les seves fotos, rebre els seus missatges de felicitació sota la forma de "targetes virtuals". Les targetes podran ser enviades als teus "amics" a Facebook i l'aplicació podrà ser compartida amb qualsevol persona. D'aquesta manera, tal com indiquen a la web, "podrem crear una estreta xarxa de comunicació al voltant del nostre Sant Pare".
Totes aquestes eines virtuals poden trobar-se a la pàgina PopeToYou, que com el nom ja indica, està dirigida a escoltar la veu del Papa en qualsevol aplicatiu. Un dels eslògans escollits per a les jornades de comunicació socials que van tenir lloc ahir diumenge es titula: "Noves tecnologies per a noves relacions", el que incideix en la necessitat de difondre el missatge de l'església per tots els mitjans possibles, i especialment a través de la xarxa.
Aquestes noves maneres de comunicació no deixen de sorprendre, sobretot, i com ja deia Antoni Gutiérrez-Rubí, perquè són "Nous llenguatges i sensibilitats, però vells dogmes: El Vaticà està modernitzant el llenguatge i els mitjans, però alhora, endureix la doctrina. El Papa digital, ecològic, mediàtic... és, alhora, un líder religiós que ha endurit el missatge de l'Església. Revolució digital i involució dogmàtica sembla ser l'aposta de Benedicte XVI que considera les noves tecnologies com un "vertader dó per a la humanitat” i un canal per a la comunicació. [...] diu el portaveu del Papa, Federico Lombardi, que "La seva Santedat desitja trobar els homes allà on es trobin" i amb aquesta intenció va programant les seves "xarxes". Benedicte XVI modernitza l'Església per als escenaris 2.0, mentre l'atrinxera en la doctrina més conservadora. [...] És un Papa del món d'avui per a un Regne que no és d'aquest món. A Dios rogando y con el “ratón” dando".
Així, al contrari que el que sol passar, a l'església cristiana de Mars Hill de Seattle, l'ús del telèfon durant les celebracions religioses no està mal vist i no solament ho permet, sinó que anima els seus fidels a utilitzar tota la tecnologia al seu abast, inclòs el mòbil, per difondre la paraula de Déu. Això ha fet aconseguir a l'església una notable popularitat als EE.UU. gràcies a l'ús de les noves tecnologies, que també atreu a un cada vegada major nombre de fidels, sobretot joves.
Mentre els serveis religiosos es segueixen amb serietat i recolliment en altres congregacions, dotzenes d'assistents a Mars Hill Church usen els seus telèfons iPhone per gravar el sermó i penjar-lo a Facebook, envien missatges als seus amics sobre les pregàries o 'twittegen' els seus comentaris sobre les lectures de la Bíblia.
La congregació penja a la seva pàgina web vídeos dels sermons en els seus centres, xerrades amb els pastors de l'Església, canals de podcasting i música de contingut cristià.
Mars Hill Church utilitza la tecnologia com a mitjà per difondre la paraula de Déu i animar els seus fidels a acudir a l'església, però altres grups religiosos en EE.UU. estan usant Internet gairebé com una alternativa a la missa, animant els seus usuaris a resar online.
Pàgines com ipraytoday.com, ourprayer.com o prayabout.com han guanyat una gran popularitat als EE.UU. en els últims anys i en elles centenars de creients escriuen les seves pregàries i preguen per d'altres, convençuts de que quanta més gent resi per alguna cosa, més probable serà que ocorri.
L'església, i el Vaticà en especial, ja fa un temps que han vist a Internet un canal de comunicació bàsic per difondre les seves idees. Si el mes passat van llançar el seu canal a Youtube, avui m'he sorprès (molt!!) en trobar un llarg document del Vaticà titulat "Pontificio consejo para las comunidades sociales: La iglesia e Internet", on, a partir de lleis i codis del Vaticà es defensa l'ús d'Internet com a canal comunicatiu i es donen consells a seguir.
En ell es desdenya la por de la xarxa, i s'advoca pel seu ple ús: "Ja que anunciar la bona nova a la gent formada per una cultura dels mitjans de comunicació requereix considerar atentament les característiques especials dels mitjans|medis mateixos, l'Església necessita ara comprendre Internet. Això és precís per comunicar-se eficaçment amb la gent, de manera especial amb els joves, que estan submergits en l'experiència d'aquesta nova tecnologia, i també per usar-la bé [...] Els dirigents de l'Església estan obligats a usar «les potencialitats d'aquesta 'edat informàtica', a fi de servir a la vocació humana i transcendent de cada ser humà, i així glorificar al Pare, de qui ve tot bé». Poden emprar aquesta notable tecnologia en molts i diferents aspectes de la missió de l'Església, al mateix temps que aprofiten també les oportunitats que ofereixen per a la cooperació ecumènica i interreligiosa".
Ser a la xarxa, aprofitar els contactes i la comunitat per difondre missatges, per crear-los, per compartir és una cosa que fem habitualment. L'església també ho ha vist clarament i sembla que s'està sumant. El bo és que fent-ho no té rés a perdre i sí molt a guanyar.
