Divendres passat vaig llegir a La Vanguardia un curiós article sobre com una petita església nord-americana està aprofitant Internet per donar-se a conèixer i per donar a conèixer el seu missatge.

Així, al contrari que el que sol passar, a l'església cristiana de Mars Hill de Seattle, l'ús del telèfon durant les celebracions religioses no està mal vist i no solament ho permet, sinó que anima els seus fidels a utilitzar tota la tecnologia al seu abast, inclòs el mòbil, per difondre la paraula de Déu. Això ha fet aconseguir a l'església una notable popularitat als EE.UU. gràcies a l'ús de les noves tecnologies, que també atreu a un cada vegada major nombre de fidels, sobretot joves.
Mentre els serveis religiosos es segueixen amb serietat i recolliment en altres congregacions, dotzenes d'assistents a Mars Hill Church usen els seus telèfons iPhone per gravar el sermó i penjar-lo a Facebook, envien missatges als seus amics sobre les pregàries o 'twittegen' els seus comentaris sobre les lectures de la Bíblia.
La congregació penja a la seva pàgina web vídeos dels sermons en els seus centres, xerrades amb els pastors de l'Església, canals de podcasting i música de contingut cristià.

Mars Hill Church utilitza la tecnologia com a mitjà per difondre la paraula de Déu i animar els seus fidels a acudir a l'església, però altres grups religiosos en EE.UU. estan usant Internet gairebé com una alternativa a la missa, animant els seus usuaris a resar online.
Pàgines com ipraytoday.com, ourprayer.com o prayabout.com han guanyat una gran popularitat als EE.UU. en els últims anys i en elles centenars de creients escriuen les seves pregàries i preguen per d'altres, convençuts de que quanta més gent resi per alguna cosa, més probable serà que ocorri.

L'església, i el Vaticà en especial, ja fa un temps que han vist a Internet un canal de comunicació bàsic per difondre les seves idees. Si el mes passat van llançar el seu canal a Youtube, avui m'he sorprès (molt!!) en trobar un llarg document del Vaticà titulat "Pontificio consejo para las comunidades sociales: La iglesia e Internet", on, a partir de lleis i codis del Vaticà es defensa l'ús d'Internet com a canal comunicatiu i es donen consells a seguir.

En ell es desdenya la por de la xarxa, i s'advoca pel seu ple ús: "Ja que anunciar la bona nova a la gent formada per una cultura dels mitjans de comunicació requereix considerar atentament les característiques especials dels mitjans|medis mateixos, l'Església necessita ara comprendre Internet. Això és precís per comunicar-se eficaçment amb la gent, de manera especial amb els joves, que estan submergits en l'experiència d'aquesta nova tecnologia, i també per usar-la bé [...] Els dirigents de l'Església estan obligats a usar «les potencialitats d'aquesta 'edat informàtica', a fi de servir a la vocació humana i transcendent de cada ser humà, i així glorificar al Pare, de qui ve tot bé». Poden emprar aquesta notable tecnologia en molts i diferents aspectes de la missió de l'Església, al mateix temps que aprofiten també les oportunitats que ofereixen per a la cooperació ecumènica i interreligiosa".

Ser a la xarxa, aprofitar els contactes i la comunitat per difondre missatges, per crear-los, per compartir és una cosa que fem habitualment. L'església també ho ha vist clarament i sembla que s'està sumant. El bo és que fent-ho no té rés a perdre i sí molt a guanyar.