Dissabte passat vaig participar a la jornada d'activistes online d'Esquerra
Republicana, on vaig parlar sobre noves tendències en comunicació
política online, al costat de Pau Canaleta, Albert Medrán i Saül Gordillo. Abans, havien parlat Ernest Benach i Genís Roca.
Em
permeto fer un petit resum (només tenia 7 minuts), on vaig intentar
aportar les que al meu entendre estan sent les tendències en la
comunicació política online en l'actualitat:
1. Engagement. No
importa tant el nombre de seguidors (que també), com el nombre dels
seguidors que difonen els continguts del partit o del candidat. Aquest
engagement o compromís s'aconsegueix creant un clima de confiança, a
través del diàleg; però sobretot a través dels bons continguts:
innovadors, divertits, creatius i originals.
2. Continguts.
Importància de la imatge per ser compartida, millor que una frase en
xarxes socials. També del vídeo (emocional, amb relat, creatiu…) i de
les infografies, que mostren ràpidament un missatge.
3.
Crowdsourcing. Estar atent a les idees i a la creativitat dels
activistes, per ser utilitzats pel propi partit. Els activistes no han de ser només un exèrcit de retuitejadors (encara que sigui necessari també),
cal tenir-los en compte i aprofitar el seu talent i creativitat.
4.
Campanya permanent. Sovint, quan s'acaba una campanya els partits
s'obliden dels activistes. No cal fer-ho, cal seguir parlant amb ells,
demanant-los accions, mantenir-los units i en una comunitat afí. Alguns
exemples.
5. Activitats. Qualsevol simpatitzant d'un partit ha de
poder saber ràpidament què està fent el partit al territori, i què pot
fer per ajudar. És una forma ràpida d'aconseguir aglutinar als
activistes actuals i d'aconseguir nous voluntaris. En la meva exposició
vaig parlar de la campanya a les primàries de l'alcaldia de Los Angeles
d'Eric Garcetti.
6. Implicació. Els activistes han de sentir-se
escoltats i ser importants en qualsevol campanya, i hi ha bons exemples de què poden fer pel partit.
7. Visibilitat al carrer. Es poden
organitzar online, però la visibilitat ha de ser també al carrer. Cara a
cara amb els ciutadans i cara a cara entre els propis activistes,
perquè reforcin el seu sentiment de comunitat. Mostrar itineraris de
campanya o accions específiques és una bona opció.
8.
Gamificació. A través de fer coses divertides, interessants i/o
competitives s'obté més participació, i es dóna a conèixer millor el
missatge del partit. Un bon exemple és el de la campanya del Green Party
de Nova Zelanda, amb una web perquè qualsevol pogués pujar una foto del
seu lloc favorit del país (recordant la idea del partit de lluitar a
favor del patrimoni). Un altre exemple és puntuar als activistes i
mostrar-los en un rànquing, amb premis per als que més participin o
difonguin els continguts del partit.
9. Segmentació. La cerca de
dades per segmentar millor és una constant en l'actualitat, i ha de ser
un dels objectius del partit. A més, l'activisme tendeix a ser el més
local possible, amb veïns intentant convèncer a altres veïns, amb la
capacitat d'entendre els seus problemes.
En resum, no es tracta
d'aconseguir un gran exèrcit d'activistes que actuïn al uníson
replicant a les seves xarxes continguts o argumentari del partit (o
almenys, no sempre). Es tracta de dotar-los d'armes perquè actuïn també
pel seu compte, que aconsegueixin millorar les relacions i les
aliances, creant un boca-orella sobre les seves propostes, que siguin
creatius i se sentin escoltats i útils per al partit.
Gràcies a l'organització per convidar-me. Va haver-hi més de 1000 tuits, pel que podeu llegir el resum en Storify de la jornada, realitzat per Jordi Regincós-Isern.
Etiquetes de comentaris: Campanya, Comunicació política, ERC, Esdeveniments, Personal
En una campanya, en el dia a dia, tot val per tenir visibilitat, però la ciutadania està cansada de veure sempre el mateix (cartells, posters…). És per això que si un partit aconsegueix mostrar el seu missatge d'una manera diferent, aquest missatge arribarà a molta més gent, especialment si és d'una manera divertida o curiosa.
Un bon exemple de bona iniciativa per augmentar la visibilitat és la idea d'Esquerra Republicana (ERC), que va fer envolar dilluns passat de l'Aeròdrom d'Òdena (Barcelona) un globus aerostàtic (vídeo) amb el disseny d'una "estelada" i el logo del partit, que recorrerà Catalunya durant la campanya electoral. El globus viatjarà als mateixos municipis als quals ERC vagi a fer els seus actes de campanya, i les persones que assisteixin als mítings del líder del partit, Oriol Junqueras, podran pujar al globus de forma gratuïta.
Amb un globus es pot dirigir tota l'atenció cap al lema del seu moviment polític. És la seva imatge política i el seu missatge volant sobre els pobles i ciutats. No fa falta anar a un míting per veure-ho. La taxa de memorització resultant de l'ús de globus aerostàtics en comunicació política pot ser molt més alta que altres eines per fer arribar el missatge.
Etiquetes de comentaris: Catalunya, Comunicació política, Eines de marketing, ERC
Sí. Sembla estrany per als que vivim a Catalunya però encara que sembli mentida només estem a meitat de campanya. Han passat 7 dies i en queden 7 més. Durant aquesta setmana hi ha hagut de tot, i em proposo analitzar el que m'ha semblat més curiós, esperant poder fer un post de recompte final a partir del 28 N, la nit electoral. Per a mi, aquests temes són els que han estat més interessants aquests dies:
Polèmiques:
Dues han estat les grans polèmiques, per ara:
1. El vídeojoc del PP. El videojoc publicat el dimarts a la seva pàgina d'Internet incitava a caçar immigrants "il·legals" i independentistes catalans. Els primers han estat indultats, però en la nova versió es podrà abatre encara els altres. El PP i l'empresa que va crear el joc han demanat disculpes per lo primer, per un error de l'empresa.2. Puigcercós i el seu "a Andalusia no paga ni Déu". Les declaracions del líder d'ERC sobre els impostos dels andalusos han marcat dos dies de campanya, encara que l'endemà va aclarir amb xifres a què es referia. De qualsevol manera, les formes ho són tot, i les de Puigcercós no van ser gens bones per a un presidenciable. Tal va ser el furor que va causar la seva frase que fins i tot a Twitter se li va dedicar un hashtag irónic, una etiqueta per marcar converses a la què van anomenar #puigcercosfacts. L'exercici és habitual a la Xarxa quan un personatge públic s'excedeix. Serveixi com a exemple que un usuari va recordar a José Maria Aznar i la seva peculiar relació amb el català: "Puigcercós parla andalús en la intimitat".
Ambdues polèmiques han creat molta expectació, que es nota en la presència de molts més periodistes en els seus actes, la qual cosa no els ve gens malament. Un altre exemple: Puigcercós va aconseguir 17.000 entrades en 24 hores en el seu blog. Ambdós candidats han fet bona la frase d'"és millor que parlin d'un, encara que sigui malament".
En aquest sentit, el líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, ha fet una crida al conjunt de dirigents de CiU per a que, en aquesta campanya, evitin incórrer en "errors" o realitzar declaracions incendiàries que puguin perjudicar a Mas. El 2006, la seva campanya va ser agressiva i no van governar. Potser ara es tracta de donar una imatge i un missatge positius, com el somriure del logo de CiU.
Sexe:
Els orgasmes i els seus sons pel que sembla estan de moda com a arma electoral. Si ahir dimecres les joventuts socialistes presentaven el vídeo, "Votar és un plaer", en el qual comparaven l'acte de votar amb una relació sexual molt satisfactòria, avui és Montserrat Nebrera qui tira del sexe per fer-se un lloc a la campanya. Nebrera recorre a un fals vídeo porno, mentre es mostren dades sobre la política catalana.
Ja uns dies abans, les joventuts socialistes van fer un vídeo electoral que "semblava" que parlava de sexe, però més subliminarment.
Treball intern:
A les campanyes és molt interessant, i sovint obviat, el treball que hi ha darrere de cada partit, candidat o acte. Per mostrar-ho, des de CiU es pugen vídeos amb la preparació dels actes, així com entrevistes a voluntaris. També, avui, han penjat el vídeo d'"Un día amb Artur Mas”.
Des del PSC, dues persones de l'equip de campanya s'encarreguen d'explicar en els seus blocs el que ocorre dia a dia. Són Jordina Freixenet i Paco Aranda.
Humor:
L'humor és un dels eixos de la campanya, per aconseguir més difusió, i, a través de la xarxa, més viralidad. Una idea destacada és el vídeo personalitzat en el qual se t'acusa que el tripartit s'ha reeditat perquè no has anat a votar. Com indica Sandra Bravo, és una estratègia de caràcter viral. Un usuari pot enviar-ho fins a 10 persones amb un sol clic i entre els receptors és molt probable que hi hagi qui al seu torn el reexpedeixi, bé a amics de CiU perquè coneix la seva simpatia pel partit; bé a gent que mai no els votaria, pel fet de "fer la brometa".
CiU també ha creat "el joc dels cativistes", un joc mitjançant el qual ajudar a la campanya, a més, allotjat a Facebook, amb possibilitats de compartir-lo entre els teus contactes.
En el PSC, destaquen sobretot els vídeos durant aquesta campanya. El primer vídeo de campanya va ser "la vida de Monti”, inspirat en "La vida de Brian". Aquest vídeo va circular ràpidament per la xarxa i fins i tot es va projectar en algun cinema.
Des de les joventuts socialistes, molt actives aquests dies, es va presentar un cartell, en el qual José Montilla es transforma en un superheroi: "L'increïble home normal". Amb aquest lema, es presenta al candidat, acompanyat d'una il·lustració al més pur estil dels còmics de superherois nord-americans com 'Superman' i amb una estètica 'pop art'.Família:
Com diu Antoni Gutiérrez-Rubí, "l'interès per la vida privada, familiar i afectiva dels nostres candidats respon a una demanda no explícita per part dels electors. Intuïm que aquesta informació és gairebé tan reveladora com la seva proposta política". I la família també ha aparegut en campanya. Per exemple, el fill d'Alicia Sánchez-Camacho surt en moltes converses o discursos de la seva mare. Va sortir en "tinc una pregunta per a vostè", quan va defensar el matrimoni tradicional encara que ella sigui mare soltera, o quan ahir s'emprovava barrets "per anar a Disneyland París amb el meu fill" després de la campanya.
A CiU, aprofitant que el 13 de novembre va fer 30 anys que es va conèixer amb la seva esposa, el candidat va anar a sopar amb ella. En un míting a Badalona també ho va explicar, mentre a primera fila hi havia la seva dona, Helena Rakosnik. També durant un míting a Sabadell, en el que precisament la seva mare (nascuda allà) el va seguir a primera fila, Mas va rememorar els seus records familiars a la ciutat, i es va guanyar uns aplaudiments addicionals en recordar, per exemple, els temps que, de nen, acudia al camp de la Creu Alta quan el Centre d'Esports Sabadell estava a primera divisió.
Al PSC, en un acte en un peatge de Premià, amb uns arbres, José Montilla també explicava que anava a buscar bolets o cargols amb el seu cunyat, quan era jove.
Contraprogramació:
Res millor per destacar que fer contrapropaganda en un acte de l'oponent polític. Un bon exemple el vam tenir el dia 13, a la sortida de l'acte de Mas, on dos homes repartien propaganda electoral del PSC. El mateix dia, una desena d'activistes antinuclears van interrompre el míting electoral del PSC a Tarragona, en el que participaven Rubalcaba i Montilla.
Una altra "casualitat": mentre Sanchez-Camacho arribava tard a un acte, passava per davant del lloc de convocatòria una furgoneta de propaganda del PSC.
Menjars:
El menjar, sigui el que ingereixen els candidats durant la seva campanya, o la que ofereixen als periodistes sempre és una cosa de la què parlar. A més, el menjar també té un significat, ja que cada element culinari pot formar part d'una zona o poble determinat, amb la qual cosa augmenta el seu simbolisme. Durant aquesta setmana, del menjar que més s'ha parlat és de l'espectacular "arrossada" de Durán Lleida a Valls. També de les queixes d'alguns periodistes, que asseguren que el menjar és escàs o inexistent en les troupes dels candidats.
Els socialistes també van repartir préssecs a Viladecans, volent simbolitzar que l'ànima de CiU té, com el préssec, un 'pinyol' independentista. Els préssecs eren de Calanda (Teruel).
I més menjar per als socialistes: Francesc Antich, president de les Balears, va dir:"Us porto un missatge de suport de tots els socialistes de ses Balears i si a mitja campanya és precis, us portem unes ensaïmades i sobrassada".
Trepitjar el carrer:
En aquesta campanya estan triomfant els mítings a peu de carrer. A destacar els mítings express de Montilla. Es tracta d'actes en el qual el candidat, amb un look més informal, en texans i sense americana, parla sobre uns palés vermells i amb micròfon a la mà durant 10 minuts davant d'una trentena de persones. A la seva esquena, gent amb pancartes al seu favor. Acabat l'acte, conversa amb els veïns congregats.
També CiU i ERC els utilitzen, encara que més aviat amb faristol i amb gent a la seva esquena. Aquests formats també es coneixen "ou fregit": una tarima amb faristol per al candidat, i el públic reunit al seu voltant. Sembla així un plató de televisió. L'aforament de les grades es tria en funció del tema a tractar.
A ICV, a través de la seva xarxa social pròpia "Jo faig campanya per l’Herrera", els simpatitzants poden suggerir llocs on el candidat pot anar a donar-se a conèixer, organitzant micro-quedades per escoltar-ho.
Música:
La música evoca emocions, i en campanya es fa imprescindible per donar calor als actes i fer que els simpatitzants presents es mostrin més alegres. A C's, mentre arriba el candidat sona 'Orange revolution', la cançó que Dj Víctor Ark, afiliat al partit, ha compost per a la campanya. No és l'únic afiliat que ha compost una cançó. També ho ha fet Joan Ramon, per al PSC, amb la seva cançó “Vota Socialista, Vota Montilla”.
En els mítings, va sonar "Hace calor" en el del PSC a Viladecans, o ERC acaba els seus mítings amb "Viva la Vida", de Coldplay. A més, en el PSC han creat una llista de cançons que han penjat a Spotify, que inclou cançons com All together now (de The Farm), himne del partit en aquesta campanya. A CiU, sona la seva cançó de campanya, però també Lady Gaga o 'Halo' de Beyoncé.
Twitter:
El dia 11, inici de la campanya, El PSC va publicar els cinc manaments de Montilla, els seus cinc compromisos.
A Twitter, tant CiU com el PSC van dient diàriament els dies que falten per a les eleccions. En el cas del primer, dient "queden x dies pel Calvi", en el cas del segon, aprofitant el compte enrere per dir què han fet. Per exemple: "10 dies pel #28N! Per cert, 10 és el % d’augment de la superfície de regadius en els darrers 7 anys http://ow.ly/3bIAF”.
Els Twitters de tots els partits relaten qualsevol activitat dels seus candidats, al segon.
Facebook:
Tots els candidats i partits fan gran ús de Facebook. Quatre d'ells van convidar els seus simpatitzants o amics per la xarxa a veure's. Artur Mas, Joan Puigcercós i Albert Rivera van pagar unes canyes als seus amics a la xarxa social. També José Montilla en va convidar a esmorzar uns de seleccionats.
A la pàgina de Facebook de cada candidat també es pot accedir a molta informació i a algunes aplicacions.
Els primos de Zumosol:
El 14 de novembre, Artur Mas va criticar que tant PSC com PP portessin Catalunya a "els primos de Zumosol”, molestant-se perquè les executives nacionals de PSOE i PP s'hagin abocat a les catalanes. La presència de Zapatero, Rubalcaba i Jáuregui serà nombrosa en aquesta campanya, així com la presència de Mariano Rajoy. Molt bona la frase de Mas.
I ho deixo aquí per ara.
Ahir es va realitzar una trobada d'amics de Facebook del candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puigcercós. La convocatòria es va fer exclusivament des de Facebook, sense convocar els assistents de cap altra forma i fins i tot sense convocar la premsa de la forma tradicional. És la primera vegada (que jo sàpiga) que un partit català crea una convocatòria d'aquest tipus. A Espanya, ho ha fet el Partit Popular en dues ocasions, amb molt èxit de públic.
Puigcercós va estar saludant els seus amics online, i va explicar anècdotes de com és el seu dia a dia a la xarxa social. Per a ell, que segons va dir va començar a Facebook no massa convençut, mantenir contacte amb la gent a través d'aquesta eina li permet sortir de la "bombolla" en la qual solen viure els polítics, i rebre idees, suports i també crítiques i peticions. Puigcercós gestiona personalment Facebook, pel que en va explicar alguns dels problemes o curiositats que ha tingut, des de peticions dels conductors del cremallera de Núria a persones que dubten que sigui ell i li diuen que els truqui per telèfon per confirmar-ho (cosa que ell ha fet).
Es va aprofitar l'acte per presentar l'aplicació de Facebook ”Catalunya Decideix“, en la que els simpatitzants del partit trien quines propostes del programa els convencen més. Al final de les preguntes, es mostra un mapa amb tots els vots rebuts.Durant l'acte, que sens dubte també va ser polític, Puigcercós va poder conèixer molts dels seus amics, generant una trobada molt propera, apropant-se a aquells que simpatitzen amb ell i el recolzen, també a les xarxes socials. Aquests mítings de proximitat són els que generen més sensació de proximitat entre el candidat i els votants, trencant la barrera "virtual" que ofereix Facebook. Les xarxes socials han de servir en política per crear comunitats afins, però les comunitats, com les persones, es relacionen i multipliquen la seva relació a través de trobades personals.
L'encontre va ser extremadament informal, amb dos escenaris (a part de la barra de bar), un amb una gran imatge del perfil de Facebook de Puigcercós, però amb una pissarra perquè qualsevol escrigués al "mur" (donaven adhesius amb el logo de "m'agrada"), i amb un forat en la part d'amics, per a que la gent pogués posar-se i fer-se una foto (imatge cedida per Jordi Vilanova):A l'altre escenari, el polític, tenia una macropantalla on es va ensenyar la nova aplicació de Facebook. Van parlar breument Ignasi Llorente i Joan Puigcercós, i el discurs va acabar quan el DJ de la festa es va arrencar a punxar Vive la vida, de Coldplay, i Puigcercós va baixar del pòdium per xerrar amb els seus amics de Facebook.
I no és la única trobada d'aquest tipus. La pròxima setmana, Oriol Junqueras, eurodiputat d'ERC, també celebra a Barcelona un encontre amb els seus amics a la xarxa social, en aquest cas, un sopar al Casinet d'Hostrafrancs.
Sembla ser que ja ha començat la campanya electoral a les municipals de 2011. Si des de fa unes setmanes es veuen moviments per part del PSC i especialment CiU, ara és ERC qui es comença a moure's. En un principi sembla que ho farà a través de la web "Esquerra t'escolta", que ja els va donar rèdits durant el 2006, en aquell cas buscant propostes electorals per a les autonòmiques.
Però ara s'ha canviat el format. Si la campanya i la presència a la xarxa és bàsica, no ho és menys la presència al carrer. Per això aquest dissabte 6 de febrer organitzen 17 parades informatives per tots els districtes de Barcelona, on de 10h a 14h donaran a conèixer la campanya i recolliran en mà peticions i queixes dels veïns i veïnes. És a través de la web on es centralitzen les propostes i on es pot trobar tota la informació, i, se suposa, on es penjaran totes les propostes, idees, queixes i especialment respostes donades als ciutadans.
Ara la web està renovada i posada al dia amb les darreres novetats de campanya en xarxa: esdeveniment a Facebook, Flickr, Youtube, Twitter i un google maps on se senyala on es faran totes les trobades.
Amb aquesta campanya la Federació de Barcelona d'ERC vol apropar els càrrecs electes i la ciutadania, oferint la possibilitat que tothom que vulgui s'hi adreci amb el compromís que totes les peticions seran respostes individualment per un Regidor/a, la Diputada o un Conseller/a de Districte.
Si al 2006 estar a la xarxa volia dir potser modernitat, al 2010 estar a la xarxa vol dir especialment organització i difusió (també per a actes presencials). I aquest n'és un altre exemple.
Etiquetes de comentaris: ERC, Municipals
L'objectiu d'aquestes agrupacions polítiques és intentar ressaltar la identitat dels veïns i interconnectar-los amb les idees polítiques del partit, però sobre la base de coses locals que els veïns poden entendre i veure per si mateixos en el dia a dia, sense deixar de costat les grans qüestions del país o les idees de la seu central del partit polític.
Amb les noves tecnologies i les eines (canviants) que Internet permet, es comença a notar un canvi en la manera de comunicar-se de les agrupacions polítiques locals amb el seu "públic objectiu", que no és altre que els seus veïns o qualsevol que vulgui tenir informació directa i fefaent sobre les activitats de l'agrupació en el territori. A més, si s'és membre d'un partit petit o d'un municipi amb pocs mitjans de comunicació, la comunicació és exponencialment major a través de la xarxa. Aquesta major comunicació és la que pot permetre no només explicar millor als seus veïns les idees de l'agrupació o les seves activitats en el barri/poble, sinó que permet que al tenir més informació, entre els membres es faci més comunitat, i que gent externa pugui participar més en les diferents coses que es realitzen, o fins i tot tenir interès en acostar-se a aquesta agrupació.
Un d'aquests exemples el podem veure clarament en l'agrupació local d'ERC Gràcia (Barcelona), on últimament estan sent pioners en la implementació de la nova comunicació política mitjançant l'ús de les TIC (molt més que la seu central d'ERC, per cert).
L'agrupació compta amb:
1. Web de l'agrupació (ja existent des de fa uns anys)
2. Blog. Amb un agregador de blogs de militants
3. Google Docs. Per a treball comú i intern
4. Facebook. La majoria dels seus militants més actius tenen perfil, a més de comptar amb un grup a Facebook de l'agrupació (que té 27 membres i on es pengen fotografies d'actes i les últimes novetats)
5. Twitter. Amb 27 followers
A més, al comptar amb actius blocaires (Alexandre Lòpez, Yuri_BCN, Ricard Martínez, Miquel Pagès, Carles Alemany o Xavier Florensa, entre d'altres), fa que el missatge d'ERC Gràcia es difongui a través de molts més mitjans que si només comptessin amb cartells i aparicions en mitjans locals del barri.
El web d'un partit polític és la imatge del partit a Internet, és la principal font de noticies oficials i contrastades, i, per descomptat, al 2008, és on es dirigeixen primàriament els mitjans de comunicació i els militants i simpatitzants per a conèixer les últimes novetats que hi ha en l'organització.
Ahir van ser les eleccions a ERC, on es triaven democràticament amb els vots directes dels militants al president i al secretari general del partit, amb quatre possibles candidats per a cada lloc, i amb moltíssim soroll i presència en els mitjans de comunicació les darreres setmanes.
Per tot això, era previsible que sabent l'interès que suscitaven aquestes eleccions, l'equip de comunicació de ERC s'hagués preparat per anar informant de com anava la jornada i per descomptat d'anar explicant l'evolució dels resultats, i molt més sabent que les eleccions d'ERC no són com les generals, autonòmiques o municipals i que no s'anaven a poder seguir per programes especials de televisió.
El web era l'única manera d'informar-se des de casa per a saber qui estava guanyant i a quin poble o ciutat a mesura que s'anaven coneixent resultats.
Però... Què van fer al web d'ERC? van penjar cap a les set un recompte de participació i finalment els resultats (quan ja s'havien anunciat a tots els mitjans de comunicació). Els periodistes i simpatitzants o militants havien d'anar a la web d'una de les candidatures: Reagrupament.cat, per a veure com s'estava desenvolupant el recompte i els resultats, gairebé en directe. Mentrestant, al web d'ERC, a esperar que publiquessin alguna cosa.
Amb aquestes eleccions s'ha donat exemple des d'ERC del que és un partit amb veritable democràcia interna però no s'ha donat aquest exemple pel que fa a la comunicació a través de la seva pàgina web.
Per cert, han guanyat Joan Puigcercós i Joan Ridao, en una interessant campanya de totes les candidatures pel que fa a l'ús d'Internet.
Etiquetes de comentaris: Catalunya, ERC, Webs electorals
El proper 14 de juny és la data prevista per ERC per celebrar el 24è Congrés Nacional, on es triarà el proper president del partit i el proper secretari general. Tot i que com ja vaig comentar no hi ha cap espai destinat al congrés dins de la web d'ERC, sí que hi ha webs de les candidatures. Aquestes són quatre (en cada una d'elles es proposa al president i al secretari general), i basant-me en un bon i aclaridor post de Saül Gordillo, m’he posat a analitzar les seves webs per tal de veure quin ús fan aquestes candidatures de la xarxa o de noves eines d’interactuació (blogs, xarxes socials, vídeos, twitter...) amb la militància i amb els seus simpatitzants. Les quatre candidatures són Gent d'Esquerra, ERC futur, Reagrupament.cat i Esquerra Independentista:
Gent d’EsquerraJoan Puigcercós (Bloc, Twitter, Flickr) i Joan Ridao (Bloc, Flickr)
El seu web conté els apartats notícies, candidatura, multimèdia i documents (amb vídeo, aprofitant vídeos del canal d’ERC a YouTube), i l’espai col·labora. També té un grup a Facebook, amb 96 membres, tot i que no ho publicita al seu web, i un perfil a Flickr per a cada un dels candidats.
El que més m’agrada: a l’apartat candidatura (que és dels més complets dels quatre) té un espai de mostres de suport, amb frases de destacats polítics d’ERC donant-los recolzament.
També és interessant l’apartat de material de campanya, amb banners descarregables amb el logo de la candidatura. Dins de l’apartat col·labora, és l’única web de les candidatures que ofereix coses a fer (conductors voluntaris, gent per a fer trucades, aportacions econòmiques...).
ERC Futur
Ernest Benach: (bloc institucional, web, Twitter) i Rafael Niubò
El seu web conté els apartats: Què proposem?, participa, Benach, Niubò, bloc (que recull els posts del blog de Benach i textos de Niubò, que no té blog propi), notícies, agenda, mitjans (aparicions als mitjans de comunicació) i enllaços. També disposa de vídeos, un dels elements que primen més a la web.
El que més m’agrada: a l’apartat “pregunta’m” hi ha respostes en vídeo de les principal preguntes que qualsevol visitant es faci sobre la candidatura, aquest és un bon resum, i ràpid, del que els candidats volen per a ERC
Reagrupament.cat
Joan Carretero i Rut Carandell
També disposen d’un apartat de vídeos, tots ells a la xarxa, en el seu propi canal de YouTube.També tenen una causa a Facebook, amb 104 membres pel moment.
El que més m’agrada: L’espai “La Catosfera opina” és un recull dels darrers posts de blogs que recolzen a la candidatura, de la mateixa manera, hi ha l’espai “Blocs amb Estrella”, que és un agregador de blogs que ja conta amb 47 blocaires i del que també es poden descarregar banners.
També disposen d’una agenda amb google calendar, que informa dels seus propers actes i on tindran lloc. El proper lloc on anirà cada candidat està assenyalat amb un banner a la part dreta de la web (això si, està titulat com a “Publicitat”!!)
Esquerra independentista
Jaume Renyer (bloc) i Uriel Bertran (bloc)
És potser el web més innovador de les quatre candidatures, amb un disseny força net. Disposa d’espais d’actualitat (notícies en les que es pot fer comentaris), opinió, documents, manifest, a qui ens adrecem i vull afegir-m'hi!. També hi ha una agenda.
D’altra banda, tenen canal propi a Youtube i una causa a Facebook, amb 54 membres.
En resum, una interessant campanya mitjançant la xarxa, intentant aconseguir el màxim nombre de recolzaments possibles.
Per a seguir aquestes primàries, us recomano el blog “Primàries republicanes”, i seguir els blogs de blocaires republicans que donen informacions i opinions interessants sobre els diferents candidats i sobre el procés de primàries, com Jordi Eduard, Lluís Pérez Lozano, Àlex López, YuriBCN, Pere Aragonès, Carles Macian, Manel Bargalló, Dessmond, o Jordi Surinyac, i molts altres que em deixo.
Etiquetes de comentaris: Congressos de partits, ERC, Webs electorals
Aquestes últimes setmanes s'està sentint parlar molt dels pròxims congressos de partits polítics com el Partit Popular o Esquerra Republicana de Catalunya. He mirat les seves respectives webs per a veure què diuen d'aquests congressos i quines opcions i informacions ofereixen als militants o a la gent interessada en ells.
A la web del PP no hi ha absolutament rés sobre el tema, tan sols alguna notícia que parla del futur congrés que tindrà lloc el 20, 21 i 22 de juny a València.
A la web de ERC hi ha un banner sobre el congrés a la pàgina principal. Al clicar-lo s'accedeix a una pàgina amb PDFs sobre el congrés: reglament, convocatòria, actes per a candidatures..., rés especialment rellevant, encara que si hi ha més informació que a la web popular. El congrés tindrà lloc el pròxim 14 de juny.
En canvi, m'he anat a la web del congrés o convenció del partit republicà nord-americà que tindrà lloc del 1 al 4 de setembre en Minneapolis-St. Paul. El contrast és sorprenent, sense deixar d'esmentar que el congrés no és d'aquí mes i mig i dos mesos, com a ERC i PP, sinó que la web s'ha fet a molts mesos vista.
A part de tenir: apartat de notícies, FAQ, newsletter per a estar al tant de tot el que passa, versió en anglès i en espanyol, informació sobre la ciutat i activitats que fer allà durant la convenció, informació sobre què són els delegats i el que fan, llista de totes les delegacions (tots els Estats del país), etc... a part de tot això encara hi ha més coses interessants que ofereixen als seus simpatitzants i a la gent interessada.
D'entre el que més m'ha cridat l'atenció destacaria:
1. Història de les convencions: es pot accedir a textos i vídeos. A més, qualsevol pot enllaçar vídeos de convencions que estiguin en YouTube i fins i tot pujar els seus propis vídeos explicant la seva visió i records d'anteriors congressos.
2. Central de Blogs: Tenen un apartat específic per a bloggers que vagin al congrés o que ho vagin a seguir per Internet. Per això hi ha un formulari per a apuntar-se i per a donar idees a l'organització sobre coses que podrien fer per a millorar les condicions de treball dels bloggers. L'objectiu no és altre que donar a conèixer la convenció mitjançant tots els mitjans de comunicació possibles, i els blogs és un d'aquests mitjans (en el formulari també pregunten sobre la data d'inici del blog i sobre el nombre de visitants únics mensuals).
3. Fullets descargables sobre la convenció, el lloc on es farà (Xcel Center), la ciutat de Minneapolis i sobre el respecte al medi ambient que es tindrà en la convenció.
4. Blog: disposen d'un blog on s'informa de les últimes novetats.
5. Voluntaris: "The convention and the 2008 Minneapolis-Saint Paul Host Committee will recruit habiti than 8,000 volunteers, who will perform key duties and play crucial rols in the areas of transportation, information services, hospitality, and special events during the week of the convention".
6. Concurs per a nens: s'ha creat un concurs per a nens de 7 a 12 anys. Han de fer una redacció sobre l'americà i patriota tema de: "What does the American Flag mean to you?". El guanyador llegirà el seu assaig en la convenció.
7. Descàrregues de banners i elements per a posar en el teu blog o web.
En resum, una excel·lent web, que informa, ofereix eines als visitants, intenta difondre l'esdeveniment, crea interactivitat entre el partit i els seus simpatitzants i està ben dissenyada.
En què es diferencia de la web del congrés d'ERC? en gairebé tot, en què es diferencia de la web del congrés del PP? que existeix una web.
Podria estar d'acord que els partits d'aquí no tenen tants mitjans econòmics i materials, però tant costa una mica d'imaginació? ni tan sols informen d'on es farà el congrés ni el que es debatrà ni com assistir.
Etiquetes de comentaris: Congressos de partits, ERC, Estats Units, PP, Presidencials 2008, Webs electorals




