Dissabte passat vaig participar a la jornada d'activistes online d'Esquerra Republicana, on vaig parlar sobre noves tendències en comunicació política online, al costat de  Pau Canaleta, Albert Medrán i Saül Gordillo. Abans, havien parlat Ernest Benach i Genís Roca.

Em permeto fer un petit resum (només tenia 7 minuts), on vaig intentar aportar les que al meu entendre estan sent les tendències en la comunicació política online en l'actualitat:

1. Engagement. No importa tant el nombre de seguidors (que també), com el nombre dels seguidors que difonen els continguts del partit o del candidat. Aquest engagement o compromís s'aconsegueix creant un clima de confiança, a través del diàleg; però sobretot a través dels bons continguts: innovadors, divertits, creatius i originals.

2. Continguts. Importància de la imatge per ser compartida, millor que una frase en xarxes socials. També del vídeo (emocional, amb relat, creatiu…) i de les infografies, que mostren ràpidament un missatge.

3. Crowdsourcing. Estar atent a les idees i a la creativitat dels activistes, per ser utilitzats pel propi partit. Els activistes no han de ser només un exèrcit de retuitejadors (encara que sigui necessari també), cal tenir-los en compte i aprofitar el seu talent i creativitat.

4. Campanya permanent. Sovint, quan s'acaba una campanya els partits s'obliden dels activistes. No cal fer-ho, cal seguir parlant amb ells, demanant-los accions, mantenir-los units i en una comunitat afí. Alguns exemples.

5. Activitats. Qualsevol simpatitzant d'un partit ha de poder saber ràpidament què està fent el partit al territori, i què pot fer per ajudar. És una forma ràpida d'aconseguir aglutinar als activistes actuals i d'aconseguir nous voluntaris. En la meva exposició vaig parlar de la campanya a les primàries de l'alcaldia de Los Angeles d'Eric Garcetti.

6. Implicació. Els activistes han de sentir-se escoltats i ser importants en qualsevol campanya, i hi ha bons exemples de què poden fer pel partit.

7. Visibilitat al carrer. Es poden organitzar online, però la visibilitat ha de ser també al carrer. Cara a cara amb els ciutadans i cara a cara entre els propis activistes, perquè reforcin el seu sentiment de comunitat. Mostrar itineraris de campanya o accions específiques és una bona opció.

8. Gamificació. A través de fer coses divertides, interessants i/o competitives s'obté més participació, i es dóna a conèixer millor el missatge del partit. Un bon exemple és el de la campanya del Green Party de Nova Zelanda, amb una web perquè qualsevol pogués pujar una foto del seu lloc favorit del país (recordant la idea del partit de lluitar a favor del patrimoni). Un altre exemple és puntuar als activistes i mostrar-los en un rànquing, amb premis per als que més participin o difonguin els continguts del partit.

9. Segmentació. La cerca de dades per segmentar millor és una constant en l'actualitat, i ha de ser un dels objectius del partit. A més, l'activisme tendeix a ser el més local possible, amb veïns intentant convèncer a altres veïns, amb la capacitat d'entendre els seus problemes.

En resum, no es tracta d'aconseguir un gran exèrcit d'activistes que actuïn al uníson replicant a les seves xarxes continguts o argumentari del partit (o almenys, no sempre). Es tracta de dotar-los d'armes perquè actuïn també pel seu compte, que aconsegueixin millorar les relacions i les aliances, creant un boca-orella sobre les seves propostes, que siguin creatius i se sentin escoltats i útils per al partit.

Gràcies a l'organització per convidar-me. Va haver-hi més de 1000 tuits, pel que podeu llegir el resum en Storify de la jornada, realitzat per Jordi Regincós-Isern.