La passada matinada ha plogut molt sobre Barcelona a causa d'un fort temporal. En despertar, els seus habitants ens hem trobat amb desperfectes, amb transport públic que no funciona, etc… Res que no sigui normal a qualsevol ciutat després d'una bona tempesta.
L'alcalde de qualsevol ciutat pot desentendre's (públicament, encara que faci el seu treball igual contactant amb els serveis d'emergència en privat) o bé aprofitar les xarxes socials per informar als ciutadans del que ocorre i de com s'estan arreglant les coses. Aquest últim exemple és el de Cory Booker, alcalde de Newark, que constantment informa als seus ciutadans sobre el que passa a la seva ciutat. També era propi de Pedro Castro quan era alcalde de Getafe.
Un compte a Twitter o a Facebook d'un alcalde sol ser molt llegit, i que el propi alcalde o alcaldessa informi en temps real del que ocorre, i interaccioni amb aquells que li pregunten o li indiquen algun problema o desperfecte, especialment durant petites crisis, fa augmentar la confiança en l'alcalde i la seva credibilitat.
L'alcalde Xavier Trias gestiona Barcelona des del passat 1 de juliol i, juntament amb el seu equip, gestiona el seu propi compte a Twitter i Facebook (ja ho feia des de fa un parell d'anys). Així, aquesta ha estat la seva primera petita “crisi”, i m'ha semblat interessant veure què ha anat fent a Twitter aquestes primeres hores després de la gran tempesta, i si escollia l'opció A (treballar en privat) o la B (informar al públic en directe i de primera mà).
La seva opció (o la del seu equip) ha estat la segona –que no indica que no faci també la primera, per descomptat-. Des de primera hora del matí el compte de l'alcalde ha anat informant en directe del que succeïa a la ciutat, retuitejant informacions importants per als seus ciutadans (com a interrupcions del servei de metro o millores en els tramvies).
Seria una gran iniciativa, que ha tingut molt èxit en altres ciutats. Veurem si funciona a Barcelona. Això sí, el 010 hauria de respondre al que els ciutadans li envien (encara molt poca cosa). No n'hi ha prou amb una bona proposta de servei als ciutadans/es si no es demostra que funciona.
Pel que es refereix a l'alcalde, al meu entendre ha estat molt bé a les xarxes socials en la seva primera mini-crisi. Avui viatja a Paris en el seu primer viatge oficial. Serà interessant veure què diu en el seu Twitter, sobre el viatge, però també sobre com està la ciutat després de la tempesta.
Segons la darrera enquesta d'El Periódico per a les eleccions municipals a Barcelona, CiU (Xavier Trias) obtindrà 14 regidors amb el 29% dels vots (12 el 2007), enfront de 12 regidors del PSC (Jordi Hereu) amb el 23,5% dels vots (14 fa quatre anys). Encara hi ha partit a Barcelona, mancant 6 dies per a les eleccions.
La campanya continua de manera constant, amb reunions dels candidats a tota hora i amb tot tipus de persones. Tot compta, i ahir Jordi Hereu va convocar a un grup de blocaires o persones amb presència a la xarxa, per parlar amb ells i sobretot per escoltar-los i respondre a les nostres preguntes. Era la primera vegada que l'alcalde ho feia, la qual cosa mostra la importància que la xarxa també té en l'estat d'ànim de la ciutadania o, almenys, que l'alcalde i el seu equip de campanya ho consideren així.
A la trobada, d'unes 20 persones, al voltant d'una taula en el bar Velòdrom, el candidat socialista va parlar de la seva campanya, de la necessitat que des de la xarxa es cridi a votar al diumenge, a participar en les eleccions. Barcelona és una ciutat sempre debatuda, però també és una ciutat que va a contra corrent. Aquesta és l'esperança de l'alcalde, que els ciutadans es facin la pregunta clau. M'agrada la meva ciutat? I si la resposta és sí, el votin. Encara li queda aquesta setmana de campanya.
Per a Hereu, avui dia fa falta més política que mai, per això és necessari la participació, independentment de qui es voti. Ens va demanar fer, des de les nostres possibilitats, una crida a anar a votar diumenge vinent. Hereu també va parlar del canvi en l'administració local que Internet ha propiciat, escoltant més als treballadors de l'ajuntament (que són els que més saben del dia a dia en les seves funcions) a través de la nova intranet, de l'exemple mundial de Barcelona pel que fa a l'open government i també del fiasco de la Diagonal (seu i de totes les associacions que van estar en el procés, que no van adonar-se de la infinitat de crítiques). Va ser el cas de la Diagonal el que va fer aprendre i entendre a l'ajuntament que no s'ha de menysprear el que diu la gent a Internet, que una campanya de crítiques, encara que sigui d'un mes, poden fer canviar l'estat d'ànim de la gent.
Jordi Hereu va incidir en la importància de les relacions personals per ser alcalde, en què ha visitat 800 vegades els barris de la ciutat per parlar amb la gent, que guanya molt en el cara a cara (i en dono fe) però que així i tot, la ciutat és enorme, no es pot parlar amb tots ni conèixer totes les necessitats. Per això és important també la xarxa per fer-ho, a la qual prestarà molta més atenció si guanya (i si no guanya).
L'ascens fulgurant d'Hereu és degut especialment a les primàries del 19 de febrer. Abans, cap o poca activitat, amb la mirada del partit en les eleccions autonòmiques de novembre de 2010, després, amb la lluita en les primàries… després Hereu es posa les piles, just quan es desmarca del partit i parla de la ciutat i dels seus progressos. Veurem si no va començar massa tard, com algú li va preguntar a la trobada. La seva resposta, somrient: “potser sí, però encara queda una setmana molt intensa. Ho aconseguirem. Barcelona va a contra corrent”.
El passat 11 de gener l'alcaldable de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias,va presentar la seva precampanya electoral, presidida pel símbol del “somriure” que van explotar Artur Mas i CIU en les autonòmiques del mes de novembre. La precampanya inclou la petició a tots els barcelonins perquè facin arribar a CiU a través de la seva web i de les xarxes socials una fotografia somrient. Aquesta fotografia, que es pot pujar a la web “El teu somriure” serà utilitzada per a elements de campanya del candidat.
És una interessant i senzilla manera que els simpatitzants de Trias s'uneixin a la campanya i que se sentin partícips, ara, però especialment quan aquests productes amb tots els somriures surtin a la llum, que s'impliquin durant el període electoral i que siguin les imatges de la gent les que apareguin en els dissenys i cartells. Que els ciutadans siguin -i se sentin- protagonistes de la campanya de Trias. Com indica Xavier Tomàs, “no és només una campanya participativa en el què, sinó en el com: trencant el tòpic de cartells, imatge, o format d'una campanya dissenyada “només” per una agència, i on els simpatitzants, militants o votants només són mers “consumidors” de màrqueting polític“.
Demà diumenge tindran lloc les eleccions a la presidència del FC Barcelona, on els 170.000 socis del club elegiran entre quatre candidats: Agustí Benedito, Jaume Ferrer, Marc Ingla o Sandro Rosell. No m'ha agradat massa la campanya, i hi ha hagut més llançament de mentides (o pitjor, veritats ;) i crítiques ferotges que normalment. Potser el fet que no hi hagi hagut debat sobre el model esportiu del club hagi ocasionat aquests atacs, ja que no es podien anunciar grans fitxatges per part de cap candidat.
La campanya ha tingut lloc també a la xarxa. Totes les candidatures han tingut presència a Twitter, Facebook, Youtube o blocs, i inclús Foursquare, Vimeo, Formspring, Linkedin o Flickr. Demà veurem si aquestes estratègies, al costat de les seves presències en actes, debats i al carrer han donat els seus fruits.
Durant tota la campanya s'ha parlat de tot, però aquests últims dies ha sorgit un tema que considero interessant, com és el de crear un Barça també a la xarxa, a través de diferents mesures. La comunitat d'aficionats culers és enorme i no s'ha explotat massa a la xarxa. Tenia curiositat per veure, no sols quines eines online han usat a la campanya electoral sinó també saber, a partir de dilluns, què proposa cada candidat per a la comunicació entre el club, els seus socis i els seus 400 milions d'aficionats al món. En cap de les quatre candidatures s'explica massa en el seu programa electoral, però no n'hi ha més que preguntar-los perquè et responguin. I això he fet.
El programa d'Agustí Benedito advoca per un ús racional de la xarxa, no només com a mera plataforma publicitària, sinó usant les xarxes socials amb les quals el FC Barcelona ja compta per mantenir una conversa amb el soci. Així mateix volen una participació del soci via Internet en votacions importants, ja que entenen que molts dels actuals socis no poden anar a votar el Camp Nou quan toca i per tant, no poden participar al 100% en la vida del club. A través de mecanismes online volen que això canviï també.
Una altra de les seves propostes és que el soci pugui veure els partits gratuïtament de manera online, des de casa seva o on sigui que es trobi. També estudien una xarxa WiFi en el Camp Nou i la creació d'apps per a telèfons mòbils.
El seu gran objectiu, a més, és aconseguir crear un sentiment on el soci o simpatitzant del Barça sigui respectat tant fora com dins de la xarxa. La marca "Futbol Club Barcelona" és de les més valorades del món i volen usar-la i millorar-la. És per això que, pel que es refereix a Internet, s'encarregarà una auditoria per observar el posicionament de la marca a la xarxa. Des de la seva candidatura indiquen que ja ho estan fent, i que encara hi ha molt que fer, ja que no hi ha res explotat en aquest camp, és important estar en el 2.0 (participació del soci) però s'ha d'anar més enllà.
L'equip de Jaume Ferrer indica de què si el Barça és un club capdavanter en molts esports, també ha de ser-ho en l'ús de noves tecnologies amb els seus socis i aficionats. La tecnologia no és l'objectiu del club, però sí un mitjà clar per comunicar-se millor amb els seus socis. El club ja disposa d'eines socials però cal millorar-les per millorar la interacció. Per això han preparat un programa de noves tecnologies per millorar la comunicació del club, la relació amb els socis i l'accessibilitat del Camp Nou. El seu objectiu és millorar els serveis per als aficionats. L'ús de la tecnologia es basa en quatre grans punts:
1. Millorar la relació amb els socis i simpatitzants, a través d'eines participatives directes (també xarxes socials), que qualsevol pugui opinar i suggerir idees de millora per al club.
2. Millora de l'accessibilitat. Per gestionar a través de la xarxa la gestió, evitant les cues, o millorant el sistema del “seient lliure". La tecnologia també pot millorar l'experiència d'usuari dels que vagin al camp, per exemple amb noves idees com fundes de seients amb calefacció (que també podria portar publicitat) o plafons interactius en el camp per indicar on són els seients.
3. Eines mòbils. A través de nous serveis en mòbils es poden aconseguir augmentar els 400 milions d'euros d'ingressos actuals.
4. Explotació publicitària, optimització de la publicitat en el camp, a través de LEDS
La candidatura de Marc Ingla proposa crear un Camp Nou 2.0 (ppt) que permeti als usuaris obtenir tot tipus d'informació a través del telèfon mòbil. A més d'impulsar una xarxa de connexió sense fil a tot l'estadi, l'equip de la candidatura d'Ingla proposa crear una aplicació específica per als telèfons mòbils o dispositius similars que permetria als aficionats, de manera online:
Abans del partit: conèixer en temps real l'estat del trànsit als voltants de l'estadi, compra d'entrades i taquilla electrònica (el sistema permetria conèixer amb exactitud el nombre d'entrades disponibles i la ubicació de les mateixes sense necessitat d'acudir a l'estadi), impressió d'entrades amb codi i mapa per arribar al seu seient...
Durant el partit: rebre estadístiques actualitzades i fins i tot veure la repetició de les millors jugades, localització via Google maps de socis a l'estadi, xat entre socis, votacions...
Després del partit: es podrà veure per Barça TV online la roda de premsa i un resum dels partits. El projecte del Camp Nou 2.0 també preveu la creació d'una xarxa social específica de seguidors barcelonistes que acudeixen al Camp Nou amb l'objectiu que puguin interactuar i comunicar-se.
L'equip de Sandro Rosell disposa de les idees creades pel Consell 2.0, que han estat els creadors de la campanya online (una entrevista via Twitter al candidat, bloggers i twittaires coneguts...) que ha ideat el projecte ‘Barça 2.0 ‘ (ppt), un programa dins de l'àrea social amb dos eixos fonamentals. Primer, ajudar que qualsevol soci proposi idees, que es votin les millors i que poden ser una base d'excel·lents propostes perquè arribin a la junta directiva; i d'altra banda, servirà per agilitar tràmits i fer més transparent la informació. Tal com diuen, no conceben les noves propostes online com eines, sinó com una manera de fer les coses. El projecte té tres grans directrius:
1. Escoltar i deixar participar. El primer objectiu és democratitzar el club i escoltar el soci i els aficionats, i per a això pretenen crear una xarxa social barcelonista, una eina que serveixi per aprofitar la intel·ligència i la inquietud col·lectiva dels socis del Barça.
2. Generar transparència informativa i agilitar els tràmits. Fer-se soci, veure les llistes d'espera, o fins i tot fins i tot participar en una assemblea, tot de manera online.
3. Barça 'Glocal'. Aprofitar les noves tecnologies i la comunicació 2.0 per exportar i transmetre els valors del Barça a tot el món, però també a la gent d'aquí. Les seves paraules clau són "experiència, usabilitat, emoció, proximitat."
En resum, noves eines online per mantenir els socis i simpatitzants units al club, amb nous serveis i idees.
Moltes m'han encantat, i m'animo a afegir-ne unes quantes, demostrant que encara es podrien fer més coses, i que la creació de més serveis online per als barcelonistes és possible. Algunes són bestieses, i altres idees interessants. Aquí les deixo:
- The popcorn machine (Los Angeles Lakers). Podcasts sobre la història del club i entrevistes a persones conegudes al món de l'esport
- Blog del club (Chicago Blackhawks) o Lakers girls blog (Los Angeles Lakers).
- Partits en directe a l'ordinador (Manchester United)
- Ofertes comercials per a socis (Manchester City).
- Llistat de blocs i webs d'aficionats (Manchester City) o Miami Dolphins. En aquest cas, també es podrien posar en portada posts de blocs sobre el barça que fan aficionats culers.
- Fotografies amb el logo de l'equip (Boston Celtics). Envia la teva foto i aconsegueix un joc personalitzat per l'equip. També té quelcom semblant l'AC Milan i els Washington Capitals
- Impressió lliure de fotografies oficials, de qualsevol mida (AC Milan)
- Activitats pedagògiques online (Canadiens de Montreal) o Xarxa social per a nens
- J-Pezzy’s DJ (Los Angeles Lakers). Mp3 descarregables amb música interessant, que podria ser la que se sol escoltar a l'estadi o la que escolten els jugadors.
I desenes i desenes més d'exemples.
Moltes gràcies a Trina Milán, Dídac Lee, Toni Aira, Marc Elena (i Daniel Fernández Capó), y Tolo Moya.
A l'hora de parlar bé d'un candidat i per convèncer en el vot se sol fer el porta a porta, que sempre és molt més efectiu que les trucades. Tanmateix, és complicat, perquè o bé costen diners o bé costa trobar qui ho faci d'una manera constant.
Però hi ha dos col·lectius de persones que sempre estan en contacte amb la gent, que parlen constantment de diferents temes i que opinen i donen els seus punts de vista durant les converses que tenen diàriament pel seu treball. Ambdós col·lectius, taxistes i cambrers (i segur que se me n'oblida algun més) parlen amb els seus clients i no és estrany fins i tot que aprofitant aquestes relacions, el president colombià, Uribe, proposés incorporar taxistes a la xarxa d'informants de la policia.
I no sols parlem de converses. Tenir un cambrer o un taxista convençut, però a més amb informació i argumentari del candidat, amb material electoral al seu bar o al seu taxi (posters, adhesius, fulletons...) i que es senti partícip de la campanya fa que sovint el tema surti a col·lació sense que el simpatitzant hagi de començar a parlar. No es tracta de fer campanya constant o de dir "hola, bon dia, voti a X, si us plau," sinó que si surt aquesta conversa, el simpatitzant pugui parlar bé del seu candidat i exposar les seves idees.
Si a més l'elecció és local, encara millor, ja que l'impacte i el coneixement dels candidats serà major i més proper. Un exemple el tenim a l'actual campanya electoral del FC Barcelona. Dos dels candidats, Sandro Rosell i Marc Ingla, han utilitzat restaurants i cafeteries com a centres electorals on aconseguir informació i donar una signatura de suport. En el cas de Rosell també en agències de viatges i Ingla fins i tot en supermercats. I també ha estat aquest últim qui abans-d'ahir es va reunir amb taxistes, buscant nous referents i nous públics.
En política, tot comunica, i algunes feines poden comunicar de manera més propera, així que no està de més tenir en compte a determinats col·lectius.
El passat 7 d'octubre, Xavier Trias, candidat de Convergència i Unió a l'alcaldia de Barcelona, va llançar una campanya de difusió i participació amb el lema "Despertem Barcelona", en la qual es proposava als barcelonins que opinessin a través d'Internet sobre 100 mesures, estructurades en 10 eixos de prioritats, "per a despertar Barcelona amb l'ajuda de tots" i afegissin altres noves idees lliurement a través d'Internet. ".
Durant aquestes setmanes ha continuat rebent participació, i la ciutadania ha anat votant les idees amb les que més s'estava d'acord i fent comentaris. El lema de la campanya i el llançament d'aquesta web sembla que va agafar bastant desprevingut el govern socialista actual, que tanmateix ha contraatacat de la mà d'alguns ciberactivistes de dins del partit.
Així, es llança avui la web "Barcelona ja es troba desperta", intentant donar resposta a les 100 propostes que fa Xavier Trias. La novetat és que respon a les idees de Trias de dues maneres: acusant d'estar repetides el 75% d'elles, o dient-les "populistes" i discutint la seva possible aplicació al 25% restant.
Respecte a les "còpies" o adaptacions d'idees, segons aquests membres del PSC es tracta de propostes que ja estan en el Pla d'Actuació Municipal (PAM), un instrument de planificació de les accions de l'activitat municipal durant els quatre anys de mandat, que va ser realitzat a través d'aportacions del govern i de ciutadans, i aprovat en l'any 2008.
La web de Barcelona ja es troba desperta, que en aquest cas no és una web participativa, sinó una crítica directa a les propostes de Xavier Trias, té els mateixos colors que la web original del candidat opositor (blau marí i rosa), i té una secció humorística, creada per Jose Rodríguez, per a crear pancartes virtuals per a Trias, amb la crítica subsegüent a la pre-campanya d'aquest candidat.
La resposta del PSC (en realitat, sembla que només d'alguns activistes) ha trigat 3 setmanes. És una resposta divertida i crítica alhora. Caldrà veure si té la mateixa difusió.
Despertem Barcelona: la campanya participativa de Xavier Trias
0 comentaris Publicat per e-Xaps a 19:22Com indica Albert Medrán, les enquestes auguren que el canvi polític pot arribar a la ciutat de Barcelona. Segons els sondejos, Barcelona podria deixar de ser socialista (ho és des de 1979) en les eleccions de 2011, ja que CiU, liderada per Xavier Trias, pot presentar una alternativa al bipartit que governa actualment la ciutat.
És per això que Trias ja porta des de fa mesos en una campanya permanent (i pel que sembla a les enquestes provisionals, sembla que no li ha anat malament). Ahir, el candidat va presentar la campanya de difusió i participació que el grup municipal de CiU impulsarà els pròxims tres mesos amb el lema "Despertem Barcelona", en la qual es proposa als barcelonins que opinin a través d'Internet sobre 100 mesures, estructurades en 10 eixos de prioritats, "per a despertar Barcelona amb l'ajuda de tots" i que afegeixin altres noves idees lliurement a través de la xarxa. "Evidentment, aquestes propostes formaran part del programa electoral", ha assegurat Trias, que ha assenyalat que no ho són encara perquè vol que aquest procés estigui obert a tot el món i en ell no sols hi col·labori la gent de CiU.
Un vídeo d'animació en el qual apareix l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, dormint i fent oïdes sordes al despertador és la imatge més vistosa de la nova campanya. La campanya inclou a més unes octavetes que imiten el típic cartell dels hotels que es col·loca al pom de la porta de l'habitació amb el lema No molestin per a que el servei no entri. En aquesta ocasió, sota el lema s'ha dibuixat l'alcalde dormint. Segons CiU, aquests cartells es penjaràn a 200.000 llars.
A més s'ha obert una pàgina web per canalitzar les aportacions dels ciutadans i està prevista la tramesa de 60.000 correus electrònics que donin a conèixer la web de campanya.
La campanya, amb uns mitjans reduïts, vol donar resposta a tres eixos bàsics: la ciutat està adormida, l'Alcalde malgrat els senyals d'alerta continua sense fer res i, finalment, que fa falta que entre tots 'Despertem Barcelona", una invitació a tot el món a despertar la ciutat.
Per ara està tenint participació, tant en els comentaris o vots sobre les 100 propostes de Trias, com a aconseguir noves idees per part d'altres ciutadans, encara que sens dubte també hi ha crítiques.
Tot i així, la plataforma participativa em sembla molt interessant, generant idees noves de qualsevol ciutadà de Barcelona i especialment donant a conèixer totes les idees que té Trias per a la seva alcaldia, amb la qual cosa comença fort la precampanya, sembla. Caldrà esperar la resposta (si n'hi ha) de la resta de partits, especialment del PSC.
