Ernest Benach deixa el Parlament de Catalunya, després de molts anys, els set darrers com a president del mateix. En política des de 1980 i a ERC des de 1987, ha estat diputat en els anys 1992, 1996, 1999, 2003 i 2006.

La seva presidència es recordarà, entre moltíssimes altres coses, com el primer president d'un Parlament online, modernitzat, que posava a la disposició del públic objectiu del Parlament: els ciutadans de Catalunya, la qual cosa es feia en la càmera catalana, difonent-ho com mai, en xarxes socials i a través de la xarxa. I no només de manera institucional, amb la seva idea de “Parlament 2.0” sinó també a través dels seus perfils personals: Facebook, Twitter i bloc (des de 2003), i a través del seu llibre “#Política 2.0“. Benach sempre estava disponible per respondre qualsevol pregunta, de manera directa, sense intermediaris, i sempre disposat a explicar què es fa en el Parlament, o què es podria fer, volent aprendre, buscant idees, cooperació, vincles amb gent que podria aportar alguna cosa. I, independentment dels partits, aquesta és la bona política.

Avui, sigui per motius personals, pels resultats electorals o per ambdues coses, ha dit que no recollirà la seva acta de diputat, i ho ha dit, com no, a través del seu bloc: “Justament perquè vull el millor per aquest projecte que defenso i en el qual crec, penso que ara convé que jo hi treballi des d’una altra banda i afavoreixi l’entrada al Parlament d’un nou diputat, vint anys més jove que jo. És el torn de deixar pas a una nova generació“. La política és (o ha de ser) contacte amb els ciutadans, directe, la xarxa ho permet, i el comiat polític de Benach és un altre exemple d'això.

En aquest post, el meu mini-homenatge. Moltes gràcies i sort, president.