Ferma defensora de les reformes de Barack Obama però també cap de turc dels republicans, la demòcrata Nancy Pelosi ha revalidat en aquestes legislatives el seu escó per Califòrnia -que ocupa des de 1987-, però en quedar-se els demòcrates sense la majoria absoluta ha perdut la presidència de la Càmera de Representants. El gener del 2007, Pelosi es va convertir en la primera dona que ocupava la presidència de la Càmera, i amb això esdevingué la tercera figura del país per darrere del president i del vicepresident. Cedirà el comandament al congressista d'Ohio John Boehner el gener, quan es formi el nou Congrés d'acord amb els resultats de les eleccions del passat 2 de novembre.
Al capdavant dels congressistes demòcrates des del 2003, Pelosi s'ha destacat per haver defensat amb fervor els valors més progressistes dins del partit d'Obama. La seva intervenció va resultar decisiva en l'aprovació de reformes històriques, com la financera i la sanitària, una de les estrelles de l'agenda política del president.
Pelosi era l'enemic públic número dos dels republicans (l'1 és Obama, clar), per la seva manera de fer política i pel que significava: els demòcrates governaven en el congrés. També per les seves idees a favor de l'avortament, contra la guerra de l'Iraq i contra el mur antiimmigració de Mèxic. Per aquestes raons, va ser durant la passada campanya blanc dels seus rivals republicans, que van llançar una campanya de recaptació de fons a través de la web firenancypelosi.com (fer fora Nancy Pelosi). Van recaptar 20.000 dòlars, i en la web es mostra en un mapa a quines zones n'han recaptat més per fer-la fora. I ho van aconseguir, ja no és la presidenta del congrés.
És tanta la seva alegria que han creat merchandising amb la seva gesta, en forma de samarretes, jerseis, adhesius, tasses i bosses, que es venen, i són àmpliament destacats en la web republicana.
Es tracta d'una minicampanya temàtica, d'atac personal, amb un microsite, que s'està fent perdurar com a mostra del poder republicà en aquestes passades eleccions. És també una manera de dir-li els seus simpatitzants que ho han aconseguit i que seguiran endavant fins a fer-los fora a tots. Com indiquen als productes que venen: "Jo vaig fer fora Nancy Pelosi. Qui serà el pròxim?".