Núria Vega parlava ahir en un excel·lent post sobre la transformació que la xarxa ha significat envers les nostres relacions amb els altres. Podem seguir la petjada d'una persona a través del que escriu a Facebook o a Twitter, sense que importi si el coneixem personalment o tan sols a través de la xarxa: "El camp virtual ha guanyat espai en el nostre dia a dia i amb això la informació al nostre abast s'ha incrementat exponencialment. Coincidim, llegim, interactuem amb persones que no coneixem però sí seguim. Una persona com a mitjana a Facebook pot tenir al voltant d'uns 130 amics. A Twitter l'usuari gaudeix del beneplàcit de poder seguir a qui vulgui de manera que només davant de l'ordinador podem disposar d'un elevat nombre de contactes virtuals que amics o no formen part del nostre dia a dia. Les relacions han començat a assumir un altre calibre. La imatge a les xarxes socials dependrà en gran manera de la fidelitat del propi usuari a la seva marca, el seu nom a la xarxa, el valor afegit que doni als seus seguidors i fans: El compromís. La idea: ets un altaveu amb la teva pròpia audiència Vols alguna cosa? Doncs mobilitza'ls per la teva causa. El missatge circula, tu tries si vols ser emissor o receptor". Jo afegiria: Vols que et segueixin? crea interès.

En política succeeix el mateix. Molts dels nostres polítics són a la xarxa, depèn de nosaltres seguir-los o no, però també, en major mesura, depèn d'ells que ens interessi seguir-los o no. Si un polític té bloc, twitter, facebook o tot en general, dependrà del que escrigui, del valor del que ens diu, que siguin més o menys interessants per a nosaltres. Si només enuncia frases de l'argumentari del seu partit o si només envia frases soltes, sense comunicar-se amb ningú, al cap d'un temps (cada vegada menys) aquest polític deixarà de ser interessant, ja que el que ell o ella diu ja ho podem llegir pels mitjans de comunicació tradicionals o fins i tot pel Twitter o el Facebook del seu partit. I què no dir d'aquell/a que només es dedica a criticar i insultar als altres i únicament a discutir amb el primer/que aparegui: molt respecte a la xarxa no guanyarà.

Volem conversa (o possibilitat de que existeixi), encara que decidim ser tan sols espectadors del que aquest polític fa a la xarxa. Crec que ens agrada la possibilitat d'escoltar en primera persona un polític (conèixer virtualment), però també tenir la possibilitat de respondre-li o preguntar-li qualsevol cosa si volem. No implica que l'anem a votar, però sí que escoltem (i ens interessa) el que diu i sí que ens podem sentir molt més propers a aquells que comparteixen amb la gent les seves idees. I un polític no ha de ser només polític. Ningú (per molt friki que sigui) parla 24 hores al dia de política. També s'ha de parlar d'alguna cosa personal, de què fa, de què li agrada, de què està pensant... Internet i les relacions que s'estableixen han de generar confiança, proximitat, i volem saber de les persones, no només de la seva ideologia o la seva professió.

Seguint amb el post de la Núria, "El que interessa és veure el tipus de valor que una persona dóna al meu timeline; quin potencial té. Per a això és crucial que m'ofereixi quelcom diferent, diferent al que puc trobar entre els meus contactes." S'apropen eleccions i, com no, molts polítics entraran a la xarxa amb nous blogs, comptes de Twitter o de Facebook, i se suposa que ens explicaran idees i el seu punt de vista sobre les coses. És la manera que tenim per saber qui són, què volen i quina és la petjada que deixen en els nostres timelines. Però mal usat, és a dir, no explicant res interessant i no participant en la interacció de la vida en la xarxa, es pot tornar contra ells, ja que no seran interessants, no seran comunicatius i, a més, es demostrarà que no tenen ni idees a compartir ni ganes de donar a conèixer els seus missatges. A més, estem al 2010, hem vist ja moltes campanyes online, i no ens deixem prendre el pèl tan ràpid ;)

Comencem a decidir a quines petjades seguir i a quines ignorar.