Per a una organització política, una administració pública o fins i tot en el cas d'algunes empreses, la reputació de la identitat és bàsica. La reputació és la idea que la resta de gent té de tu, i a la xarxa aquesta reputació és importantíssima (es pot observar en el cas Domino's pizza o el cas Amazon, per citar només dos exemples recents).
Per mantenir la reputació a ETC es recomanen accions bàsiques, que es resumeixen en estar molt atents emprant aplicacions dissenyades per a rastrejar els mitjans socials, tenir presència i ser localitzable en ells, i en afrontar la situació amb naturalitat, dirigint-se als clients enfadats quan faci falta amb sinceritat i proximitat.

Però abans de la defensa de la pròpia reputació a la xarxa, està l'atac preventiu, que no és més que relacionar-te a la xarxa, creant converses i potencials aliats.

A les xarxes socials són encara els blocaires els que poden generar més opinió, i és per això que en qualsevol gestió de la comunicació un no se n'ha d'oblidar. Des de fa uns anys en els principals esdeveniments polítics nord-americans la presència de bloggers convidats (abans amb credencials de periodistes, ara directament com a bloggers) és constant.

Alguns blocaires poden donar més visibilitat a un esdeveniment que certs mitjans de comunicació, és per això que són importants, però també ho són per la proximitat que aquests blocaires generen amb el partit/persones que els conviden. Aquesta proximitat genera més confiança, més interactivitat i, segurament, menys crítiques en el futur. És això el que millora la reputació virtual d'un partit polític o candidat.
Un blocaire, a més, no només genera continguts en els seus blocs, sinó que sovint pot ser un prescriptor en xarxes socials (Twitter, Facebook...) el que genera fins i tot més visibilitat als continguts que crea.

A Espanya ho hem pogut veure en els congressos del passat any, una vegada transcorregudes les eleccions generals de març, on alguns partits van obrir per primera vegada les seves portes a blocaires (a Catalunya, CiU, PSC i PP; el PSOE a tot Espanya, que jo recordi). Posteriorment, en altres actes (mítings inclosos) la presència de blocaires convidats ha estat habitual en la majoria dels partits.

A la resta del món, tots els grans partits conviden blocaires a seguir els seus esdeveniments més destacats, i fins i tot recentment no ha estat un partit, sinó la marina nord-americana la que va convidar a 16 bloggers a navegar 24 h en un portaavions. Segurament, a partir d'aquesta visita, les reflexions dels blocaires seran més properes a les de la Marina, senzillament perquè les hauran conegut més a fons. A veure si Carme Chacón s'anima! ;)

Convidar un blocaire no significa que aquest o aquesta vagi a parlar bé del partit o de l'acte, però sí que sol significar que almenys en parlarà coneixent-lo de prop. També demostra l'obertura d'aquesta organització cap a opinions externes i la seva transparència.