Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sàtira. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sàtira. Mostrar tots els missatges
Al novembre de 2010, el partit republicà
va aconseguir guanyar les mid-terms nord-americanes. Per primera vegada
des de 2003, un dels seus polítics, John Boehner, era president de la
càmera, substituint a la demòcrata Nancy Pelosi. Pelosi era l'enemic
públic número dos dels republicans (l'1 era Obama, òbviament), per la
seva manera de fer política i per les seves idees a favor de
l'avortament, contra la guerra de l'Iraq i contra el mur anti-immigració
de Mèxic. En fer-la fora, era tanta la seva alegria que van crear merchandising amb la seva gesta, en forma de samarretes, jerseis,
adhesius, tasses i bosses, que es venien i eren llavors àmpliament
destacades a la Web republicana.
La de “I fired Pelosi” va ser la primera minicampaña temàtica aprofitant el marxandatge, en aquest cas com a atac personal a Pelosi. Va ser tot un èxit: en primer lloc pels diners aconseguits en vendre aquests productes, i en segon lloc per la difusió al carrer: samarretes, adhesius…
És tal l'interès que va causar aquesta manera de reforçar una campanya o un missatge de campanya a través dels productes de les tendes online dels partits i els candidats que trobem bons exemples durant aquests dos últims anys, especialment aquest 2012, en plena campanya presidencial a Estats Units, però també en el Regne Unit. Es tracta d'aprofitar l'actualitat per llançar diferents productes, buscant també segmentar, perquè la gent interessada en aquesta temàtica pugui comprar productes amb el missatge adequat.
Vegem alguns exemples:
- En anunciar Obama que estava d'acord amb el matrimoni homosexual, l'11 de maig, immediatament llança diferents productes amb aquest missatge, per exemple samarretes per a nens petits amb la cita “my two moms support Obama”. També ha creat un estoc de productes en el seu web dirigits a gais i lesbianes.
- Quan a Kentucky, en les primàries demòcrates, tan sols un 42% dels votants van votar per Obama, des del partit republicà es van crear xapes amb la frase “Uncommited. Fire up, Ready to go” perquè aquests demòcrates poguessin dir que no estaven a favor d'Obama ni de les seves falses promeses, i que votarien a un altre candidat (òbviament l'objectiu no és que votessin a Romney –gairebé impossible- sinó que fessin notar el descontentament entre els demòcrates i s'abstinguin el 6 de novembre).
- Al febrer s'atacava a Romney per un episodi en el que el candidat havia portat al seu gos –Seamus- de viatge familiar per Canadà dins d'una caixa, lligat a la part superior del seu cotxe. “Casualment” des de la campanya d'Obama es va començar a atacar de manera indirecta amb aquest tema al candidat republicà. Des de la web de la Casa Blanca es van difondre moltíssimes fotos de Bo, el gos de la família Obama. I inclús es va llançar un nou producte per a la tenda online de l'actual president: una xapa-imant amb la imatge de Bo que diu “jo bordo per Obama”, en contrast amb el poc que Seamus hauria d'estimar a Romney. No només això, sinó que fa poques setmanes es va crear un estoc de productes amb el lema “I meauw for Michelle”, en referència als gats, on venen fins i tot collarets de gat amb la frase.
- Quan a l'abril Hillary Rosen, una estratega demòcrata, va suggerir a la cadena CNN que Ann Romney no tenia autoritat per parlar dels problemes econòmics de les dones, a causa que “no ha treballat ni un dia de la seva vida” des del partit republicà es va aprofitar per parlar de la importància de les mestresses de casa, com a arma de campanya. També van crear productes amb el lema “Moms do work. Vote GOP” o “Moms drive economy”.
- La setmana passada era el dia dels veterans, on Romney manté avantatge segons les enquestes. Des de la web d'Obama es van llançar productes a favor dels veterans.
- Des del partit conservador britànic han llançat un llibre amb el programa electoral i idees del líder laborista Ed Milliband. Es tracta d'un llibre de 204 pàgines, totalment en blanc. Des de la tenda online conservadora aconsellen que quan s'hagi acabat de llegir s'utilitzi com a llibre de notes.
Són petits exemples d'una tendència a l'alça, que com hem vist pot ser com a campanya positiva o negativa. Aquest marxandatge funciona perquè es llança el missatge just en el moment adequat, amb la màxima actualitat, dotant-ho de productes que es compren online, molt ràpidament, que són innovadors i que són divertits. Segurament aquests productes perdran la seva validesa en unes setmanes o mesos, però s'ha aprofitat aquesta finestra temporal per difondre el missatge i per aconseguir vendre productes a un determinat públic, molt concret i interessat. És una bona idea i totalment importable (a Espanya -i en altres partits europeus- ni tan sols hi ha enllaç a la tenda online en la majoria de webs de partits).
La de “I fired Pelosi” va ser la primera minicampaña temàtica aprofitant el marxandatge, en aquest cas com a atac personal a Pelosi. Va ser tot un èxit: en primer lloc pels diners aconseguits en vendre aquests productes, i en segon lloc per la difusió al carrer: samarretes, adhesius…
És tal l'interès que va causar aquesta manera de reforçar una campanya o un missatge de campanya a través dels productes de les tendes online dels partits i els candidats que trobem bons exemples durant aquests dos últims anys, especialment aquest 2012, en plena campanya presidencial a Estats Units, però també en el Regne Unit. Es tracta d'aprofitar l'actualitat per llançar diferents productes, buscant també segmentar, perquè la gent interessada en aquesta temàtica pugui comprar productes amb el missatge adequat.
Vegem alguns exemples:
- En anunciar Obama que estava d'acord amb el matrimoni homosexual, l'11 de maig, immediatament llança diferents productes amb aquest missatge, per exemple samarretes per a nens petits amb la cita “my two moms support Obama”. També ha creat un estoc de productes en el seu web dirigits a gais i lesbianes.
- Quan a Kentucky, en les primàries demòcrates, tan sols un 42% dels votants van votar per Obama, des del partit republicà es van crear xapes amb la frase “Uncommited. Fire up, Ready to go” perquè aquests demòcrates poguessin dir que no estaven a favor d'Obama ni de les seves falses promeses, i que votarien a un altre candidat (òbviament l'objectiu no és que votessin a Romney –gairebé impossible- sinó que fessin notar el descontentament entre els demòcrates i s'abstinguin el 6 de novembre).
- Al febrer s'atacava a Romney per un episodi en el que el candidat havia portat al seu gos –Seamus- de viatge familiar per Canadà dins d'una caixa, lligat a la part superior del seu cotxe. “Casualment” des de la campanya d'Obama es va començar a atacar de manera indirecta amb aquest tema al candidat republicà. Des de la web de la Casa Blanca es van difondre moltíssimes fotos de Bo, el gos de la família Obama. I inclús es va llançar un nou producte per a la tenda online de l'actual president: una xapa-imant amb la imatge de Bo que diu “jo bordo per Obama”, en contrast amb el poc que Seamus hauria d'estimar a Romney. No només això, sinó que fa poques setmanes es va crear un estoc de productes amb el lema “I meauw for Michelle”, en referència als gats, on venen fins i tot collarets de gat amb la frase.
- Quan a l'abril Hillary Rosen, una estratega demòcrata, va suggerir a la cadena CNN que Ann Romney no tenia autoritat per parlar dels problemes econòmics de les dones, a causa que “no ha treballat ni un dia de la seva vida” des del partit republicà es va aprofitar per parlar de la importància de les mestresses de casa, com a arma de campanya. També van crear productes amb el lema “Moms do work. Vote GOP” o “Moms drive economy”.
- La setmana passada era el dia dels veterans, on Romney manté avantatge segons les enquestes. Des de la web d'Obama es van llançar productes a favor dels veterans.
- Des del partit conservador britànic han llançat un llibre amb el programa electoral i idees del líder laborista Ed Milliband. Es tracta d'un llibre de 204 pàgines, totalment en blanc. Des de la tenda online conservadora aconsellen que quan s'hagi acabat de llegir s'utilitzi com a llibre de notes.
Són petits exemples d'una tendència a l'alça, que com hem vist pot ser com a campanya positiva o negativa. Aquest marxandatge funciona perquè es llança el missatge just en el moment adequat, amb la màxima actualitat, dotant-ho de productes que es compren online, molt ràpidament, que són innovadors i que són divertits. Segurament aquests productes perdran la seva validesa en unes setmanes o mesos, però s'ha aprofitat aquesta finestra temporal per difondre el missatge i per aconseguir vendre productes a un determinat públic, molt concret i interessat. És una bona idea i totalment importable (a Espanya -i en altres partits europeus- ni tan sols hi ha enllaç a la tenda online en la majoria de webs de partits).
Etiquetes de comentaris: Campanya, Eines de marketing, Estats Units, Presidencials 2012, Regne Unit, sàtira
A Estats Units es té una actitud reverencial cap a la seva història
–també política- i cap als seus líders. El més usual per trobar
informació és la Wikipedia, però segurament el més consultat per
escolars per conèixer als seus presidents és la web de la Casa Blanca.
L'equip d'Obama ho sap i ha volgut aprofitar-ho per fer propaganda de
l'actual president. Al final de totes les biografies presidencials des
de 1923 ha afegit una postdata al final de cada pàgina, denominant-la
“Sabies que?” on es relaciona idees i contextos d'aquests presidents amb
l'actual presidència d'Obama.
Per exemple, en la biografia de Coolidge: “El 22 de febrer de 1924 Calvin Coolidge va ser el primer President que es va dirigir al poble nord-americà des d'una ràdio. El President Coolidge més tard va ajudar a crear la Comissió Federal de la ràdio, que ara ha evolucionat fins a convertir-se en la Comissió Federal de comunicacions (FCC). El President Obama és el primer President que ha celebrat reunions virtuals mitjançant Twitter, Facebook, Google+ o LinkedIn“. O en la de Kennedy: “John f. Kennedy va dir al poble nord-americà:”Pregunta què pots fer pel teu país”. El 1961 va crear el cos de pau, per facilitar el servei entre els ciutadans treballant cap a la pau als països en desenvolupament. El 2011, el President Obama va celebrar el 50 aniversari del cos de pau amb una proclamació presidencial.”
Aquest ardid d'Obama, bastant cutre, ha estat criticat fortament des del partit republicà, que ha contraatacat anomenant-lo arrogant i creant un hashtag aTwitter, #ObamaInHistory, que es va convertir en trending topic. A més, han creat un Tumblr –Obama In History- on es mofen –a través de fotos- de Barack Obama i el seu afany de protagonisme. Els republicans han volgut riure's d'ell “les fotos a continuació destaquen el paper d'Obama en alguns altres moments històrics, encara que potser no va ser conscient. (Nota: aquesta pàgina Web està destinada a ser satírica i no està pensada per interpretar-se com a real… excepte potser en la ment del President Barack Obama.)”.

En realitat, els republicans han intentat fer, amb molta menys gràcia, el mateix que els socialistes francesos van fer, amb èxit, contra Sarkozy el 2009, col·locant-ho en fotografies històriques per a riure's d'ell.
No aconseguiran molts vots (o cap), però és amb bon humor com almenys pots apropar a la gent a una web, i en el Tumblr del partit republicà hi ha ben visible on donar diners o com fer-se activista.
Per exemple, en la biografia de Coolidge: “El 22 de febrer de 1924 Calvin Coolidge va ser el primer President que es va dirigir al poble nord-americà des d'una ràdio. El President Coolidge més tard va ajudar a crear la Comissió Federal de la ràdio, que ara ha evolucionat fins a convertir-se en la Comissió Federal de comunicacions (FCC). El President Obama és el primer President que ha celebrat reunions virtuals mitjançant Twitter, Facebook, Google+ o LinkedIn“. O en la de Kennedy: “John f. Kennedy va dir al poble nord-americà:”Pregunta què pots fer pel teu país”. El 1961 va crear el cos de pau, per facilitar el servei entre els ciutadans treballant cap a la pau als països en desenvolupament. El 2011, el President Obama va celebrar el 50 aniversari del cos de pau amb una proclamació presidencial.”
Aquest ardid d'Obama, bastant cutre, ha estat criticat fortament des del partit republicà, que ha contraatacat anomenant-lo arrogant i creant un hashtag aTwitter, #ObamaInHistory, que es va convertir en trending topic. A més, han creat un Tumblr –Obama In History- on es mofen –a través de fotos- de Barack Obama i el seu afany de protagonisme. Els republicans han volgut riure's d'ell “les fotos a continuació destaquen el paper d'Obama en alguns altres moments històrics, encara que potser no va ser conscient. (Nota: aquesta pàgina Web està destinada a ser satírica i no està pensada per interpretar-se com a real… excepte potser en la ment del President Barack Obama.)”.
En realitat, els republicans han intentat fer, amb molta menys gràcia, el mateix que els socialistes francesos van fer, amb èxit, contra Sarkozy el 2009, col·locant-ho en fotografies històriques per a riure's d'ell.
No aconseguiran molts vots (o cap), però és amb bon humor com almenys pots apropar a la gent a una web, i en el Tumblr del partit republicà hi ha ben visible on donar diners o com fer-se activista.
Etiquetes de comentaris: Estats Units, sàtira
Subscribe to:
Missatges (Atom)