Bloc | Sobre mí | Contacte | Treballo a

El simbolisme en Hugo Chávez


El misticisme i simbolisme que uneix antics mites nord-americans amb el present és una eina que tots els equip de campanya busquen per als seus candidats. Ho vam veure el 2008 amb Obama i la recerca de paral·lelisme amb Kennedy o Lincoln. El 2012 ho hem seguit veient, però des dels candidats republicans, buscant paral·lelismes amb Reagan.

La història esdevinguda en mite i símbol forma part de la pràctica política. No es pot entendre sinó l'exemple d'aquesta fotografia d'Obama de fa uns mesos, assegut en el mateix autobús que va utilitzar Rosa Parks. S'intentava crear així la percepció col·lectiva d'Obama com a successor de Parks.

Aquests símbols serveixen per apel·lar a valors, a la història comuna i als principis que defensa el candidat (i que abans defensaven altres herois). L'últim exemple vam poder veure'l ahir en el discurs de victòria electoral d'Hugo Chávez, després de guanyar les eleccions veneçolanes. Chávez va sortir a la balconada del palau de Miraflores amb els braços en alt com a símbol de victòria i amb l'espasa de Simón Bolívar a la mà.



Com indica Pablo Andrés Rivero en el seu blog, “Chávez pren el símbol de lluita del Libertador, l'espasa de Bolívar. No és la primera vegada que ho fa, però aquesta no és una vegada qualsevol. […] Chávez, el victoriós, el conciliador i el "Libertador", va desplegar anit un sistema de representació que conté història, relat, creences, identitats col·lectives, mites, lluites socials, experiències col·lectives, relacions de poder i projecte polític amb un mestratge precís”.

Hugo Chávez ha desenvolupat durant els seus anys de govern diferents elements simbòlics, alguns d'ells per fondre en la seva persona els valors i història de Veneçuela i uns altres per destacar la seva diferència amb l'oposició.

1. Simón Bolívar. És el seu mite principal. El 1999 el nom del país va canviar per ser una república “bolivariana” i es va crear una constitució “bolivariana”. En l'actualitat, el qualificatiu Bolivariano, fa referència a la revolució i canvi a Veneçuela. Com indica Juan Camilo Palacio, “Bolívar s'ha convertit en la pedra angular de l'entramat simbòlic de la revolució chavista que ha volgut convertir-ho en el precursor del socialisme del segle XXI, en un revolucionari socialista malgrat que el propi Karl Marx, en una carta a Engels, va expressar els seus dubtes enfront d'ell”. Per a Chávez, es tracta ara de concloure el projecte truncat que Bolívar no va poder dur a terme perquè la “oligarquia” de llavors l'hi va impedir.
No obstant això, estudis sobre Simón Bolívar posen en dubte que seguís moltes de les idees que Chávez preconitza. Tot i així, el seu mite ha estat reinventat i adaptat al que el govern necessita per a la seva iconografia i imatgeria: revolució, canvi i patriotisme.
Per cert, que el cas veneçolà no és el primer al món. I fins i tot a Veneçuela altres governs durant el s. XX ja es van intentar apropiar al seu favor del simbolisme de Bolívar.

2. La boina vermella. La Boina vermella és per excel·lència l'element simbòlic de la Revolució Bolivariana, lligat inexorablement a la imatge mateixa de Chávez com a figura pública des de 1992, es va convertir gairebé per una casualitat en un poderós símbol d'adhesió al projecte de Chávez. Es va començar a utilitzar a partir de les eleccions de 1999 i 20 anys després del cop de 1992, continua sent el símbol fonamental del Chavisme.

3. El color vermell. És utilitzat de manera constant des de les eleccions de 2004 i és el color que simbolitza la seva revolució. Pot ser a causa de la seva simbologia històrica socialista, o tal vegada a la pròpia boina vermella.
El curiós, com Yolanda Salas indicava ja el 2003, és que “la bandera de Veneçuela va començar a tenir gran visibilitat en mans de l'oposició: era un signe de "venezolanidad" i de resistència“. Aquesta campanya ho hem tornat a veure, a través dels partidaris de Capriles i en el propi candidat.

4. El llenguatge. El llenguatge de Chávez divideix a la societat en les dicotomies “revolucionaris” i “contrarrevolucionaris”, “oligarqueas” i “poble sobirà”, “corruptes” i “bolivarians”, “patriotes” i “traïdors”, “colpistes-terroristes” i “chavistes”, entre d'altres. No obstant això, en el seu discurs d'ahir sí que va fer una petita picada d'ullet a la reconciliació amb Capriles.

L'espasa de Bolívar en mans d'Hugo Chávez és un símbol de poder, de mites i de la història. Es mostra així com el digne successor del libertador i de les seves idees i somnis per al futur.

L'exemple és molt il·lustratiu, però no és l'únic al món. Tots els països tenen els seus símbols. Depèn del caràcter dels seus presidents si s'utilitzen més o menys.

 

0 Comments:

Post a Comment




RSS Blogger