En una societat multiétnica és imprescindible que un candidat estigui familiaritzat amb les diferents cultures dels seus votants. Els incidents generats per desconeixement dels seus símbols, rituals i menjars fan que els polítics puguin ser vistos per la ciutadania com a ignorants de la seva cultura, a la qual demanen el vot. Se sobreentén que un President que coneix als seus ciutadans podrà ajudar-los millor i entendre el que necessiten.

Un bon exemple és el de Gerald Ford, en la campanya de 1976. Ford estava fent campanya per als llatins a Texas. En una visita a El Álamo, a Sant Antonio, el llavors President va agafar un tamal –típic menjar mexicà- i va començar a menjar-se'l. De sobte tothom es va quedar mirant-lo, ja que el polític no tenia ni idea de com es menja, i s'ho estava menjant sense treure l'embolcall. L'hi van dir i ell va somriure i el va treure, i va seguir menjant. No obstant això, aquesta imatge va sortir en tots els mitjans de comunicació i fins i tot va ser portada del New York Times. Els votants llatins tenien una prova irrefutable que Gerald Ford no els coneixia ni a ells ni a la seva cultura.



Un altre cas curiós va ser el George McGovern, el 1972. En un acte, es va demanar un hot dog kosher i un got de llet durant la campanya de vots jueus a Nova York. Els seus assessors no li van dir que barrejar la llet i carn definitivament no era kosher i, per descomptat, ell no en tenia ni idea. Per a un votant jueu es demostrava que McGovern sabia poc sobre els jueus i de les seves preocupacions.

Podria argumentar-se que el fet de saber o no com han de menjar-se els tamals o saber què és kosher no té cap connexió lògica amb avaluar si un candidat serà un bon President, i que decidir o no el vot per aquesta raó és completament irracional. I és que són errades ximples, menudències, però quan els votants indecisos o no massa informats políticament pensen en un candidat al que votar el dia de les eleccions, solen recordar aquestes “anècdotes”. En el seu llibre “The Reasoning Voter“, el politòleg Samuel Popkin argumenta que aparentment incidents menors com aquests influencien la racionalitat de vot d'una persona. Per a Popkin, molts votants indecisos utilitzen un conjunt de dreceres mentals en les quals recolzar-se fortament per prendre la seva decisió de vot. La “low-information rationality”, com ho denomina Virginia García Beaudoux es refereix a un tipus de raonament que es val de dreceres en avaluar i obtenir la informació amb la finalitat de simplificar el procés i decidir el seu candidat.

L'autora cita un article de Robert Jervis i la seva teoria de la “cerca del borratxo”. Un vell acudit parla “d'un borratxo que en buscar les claus del seu cotxe perdudes al carrer no realitza la cerca prop del lloc on li han caigut sinó sota un fanal llunyà d'on les ha perdut, argumentant que ho fa perquè allí hi ha bona llum i “està il·luminat”. Es postula que en política les persones, en moltes oportunitats, no es guien per la informació més adequada sinó per aquella que es troba més fàcilment disponible o “il·luminada”. El fanal és una metàfora per explicar que, en moltes ocasions, les persones ens guiem per aquella informació a la qual tenim un ràpid accés psicològic encara que en primera instància, per a un analista polític, aquesta informació sembla inadequada o irrellevant en relació amb el problema”.

Així doncs, els candidats han de recordar en tot moment que el que fan pot afectar-los, encara que sigui una ximpleria o una anècdota sense importància (per a ells). Respectar i conèixer els símbols de les cultures és importantíssim per als membres d'aquesta cultura. Un candidat ofereix sempre, a través dels seus actes, informació sobre ell als seus potencials votants, vulgui o no vulgui.