Ja fa alguns anys que la segmentació s'utilitza en les campanyes electorals per adaptar els missatges del candidat a cada col·lectiu determinat, amb la finalitat d'aconseguir una aproximació a l'electorat, per a què se sentin propers a un partit i a un candidat. La gràcia del microtargeting és crear missatges dirigits directament a aquests grups, per així reclutar votants que d'una altra forma no s'haguessin identificat mai amb el candidat.

Va ser sobretot Karl Rove el primer en utilitzar massivament aquesta tècnica per fer campanya, buidant totes les dades possibles dels electors (d'intenció de vot, de consum, de dades personals, …) en una sola base de dades (denominada “Voter Vault”), que permetia a l'exèrcit de voluntaris de la campanya de George Bush el 2004 saber on anar, amb qui parlar, a quins temes donar més importància quan parlessin amb determinats ciutadans, etc… Des de llavors, la segmentació s'utilitza de manera habitual.

A Estats Units, els equips de campanya coneixen els seus potencials votants i aquells que mai els votaran. És a través d'aquestes dades com l'estratègia de campanya tindrà més o menys sentit. En la la web de Gallup existeixen referències històriques dels vots de determinats col·lectius, reunits des de 1952. Alguns exemples de dades interessants que els candidats demòcrates i republicans tenen en compte i que no solen canviar al llarg dels anys:
- Homes: 50% vota REP – 50% vota DEM (excepte Reagan, on un 64% el va votar)
- Dones: 45% REP – 55% DEM (excepte amb Bush, Reagan i Eisenhower)
- Negres: 5% REP – 95% DEM (enl 2008 el 99% dels seus vots va ser per Obama)
- Menors de 30: 40% REP – 60% DEM
- Majors de 65: 55% REP – 45% DEM (fins a 2008 la majoria sempre votava DEM)
- Universitaris: 45% REP – 55% DEM (fins a 2008 la majoria sempre votava REP)
- Postgraduats: 40% REP – 60% DEM
- Costa Est: 45% REP – 55% DEM (excepte amb Reagan, Nixon i Eisenhower)
- Sud: 55% REP – 45% DEM (fins a 1964 la majoria sempre votava DEM)
- Protestants: 60% REP – 40% DEM
- Catòlics: 45% REP – 55% DEM
- Van a l'església: 55% REP – 45% DEM
- No van a l'església: 40% REP – 60% DEM
- Propietaris d'armes: 62% REP – 38% DEM
- No propietaris d'armes: 40% REP – 60% DEM
- Veterans: 60% REP – 40% DEM
- Solteres: 35% REP – 65% DEM
- Solters: 40% REP – 60% DEM
- Casats: 60% REP – 40% DEM
- Casades: 55% REP – 45% DEM (excepte amb Clinton, on la majoria el va votar)

Però ja no parlem tan sols de col·lectius determinats. Existeixen dades fiables sobre el mode de vida i hàbits de consum de demòcrates i republicans, que permeten als equips de campanya incidir o col·locar publicitat en determinats productes o suports, així com anar a buscar als seus votants allí on estan. Un exemple va ser el 2008, quan els anuncis d'Obama apareixien freqüentment en “Dos homes i mig”, sèrie que agrada als DEM. Recentment han aparegut tres publicacions, a Vanity Fair, New York Times i Washington Post que ens donen pistes sobre els gustos d'uns i uns altres. Per exemple:
- Un 10% dels DEM practiquen ioga, per només un 2% dels REP
- Un 16% dels DEM van a museus, per només un 10% dels REP
- Un 25% dels DEM usen netejadors ecològics, per només un 18% dels REP
- Un 14% dels DEM veuen la MTV, per només un 3% dels REP
- Un 14% dels DEM són fans de la NBA, per només un 7% dels REP
- Un 55% dels DEM llegeixen The Washington Post, per només un 25% dels REP
- Un 47% dels DEM veuen la CNN, per només un 31% dels REP
- Un 11% dels REP són fans de la Nascar, per només un 7% dels DEM
- Un 11% dels REP van de caça, per només un 4% dels DEM
- Un 26% dels REP són fans del futbol americà, per només un 18% dels DEM
- Un 46% dels REP tenen gos, per només un 35% dels DEM
- Un 40% dels REP veuen Fox News, per només un 16% dels DEM
- Un 37% dels REP tenen camioneta, per només un 20% dels DEM
- Un 42% dels REP veuen Golf TV, per només un 31% dels DEM
- Els DEM mengen més en Burguer King, i els REP més en McDonalds
- Els REP visiten a la Xarxa més webs metereològiques, de finances i de resultats esportius que els DEM
- Els DEM descarreguen més jocs, veuen més pel·lícules i utilitzen més el Messenger que els REP
- ‘Dancing with the stars’ (el ‘Mira qui balla’ americà), ‘The Office’, ‘El Mentalista’, ‘The big bang theory’, ‘Dones desesperades’ i ‘Anatomia de Grey’ són els programes que més agraden als REP
- Als DEM els tiren més els espais d'entrevistes, debat i actualitat: el xou de David Letterman, ‘The View’, ‘ABC World News’, ‘Insider Weekend’ i ’60 minuts’.

Avui dia, a més, els nínxols estan tan bé estructurats que es busca segmentar el màxim possible, posant la mirada en sectors minúsculs de la població. Aquest microtargeting, tal com indicava Guillem López Bonafont, “és utilitzat avui dia per tots els partits nord-americans i també alguns europeus per identificar i categoritzar potencials votants tant a nivell individual com en petits grups. A partir d'aquí, s'utilitzen diferents mesures de comunicació per accedir directament a aquest públic i transmetre'ls un missatge monitoritzat pel partit que faciliti la propagació de la campanya“. Exemples els trobem en mares del futbol, treballadors blancs de classe baixa, els protestants de les mega-esglésies, els cubans de Florida, els joves de Starbucks, els habitants de les rulots dels afores de les ciutats, els de l'associació del rifle, les mares de l'hoquei –usat per Sarah Palin-, etc (més info en Pau Canaleta).

És tot un art aconseguir la major informació possible sobre els teus votants, i ho és encara més aconseguir-la sobre aquells que no et voten. Trobar al teu públic potencial i convènce'l que vagi a votar és una arma bàsica avui dia. Una bona segmentació és l'eina que permet aprofitar al màxim els esforços.