Estats Units compta amb 50 Estats. Encara que els 13 primers Estats poden considerar-se ja membres dels EUA des del moment de la Declaració d'Independència -4 de juliol de 1776-, han anat sumant-se Estats fins a arribar als actuals 50, amb l'admissió d'Alaska i Hawaii al gener i agost, respectivament, de 1959. Van ser els dos últims i van fer un número rodó, que com veurem, ha tingut molt a veure en les eleccions nord-americanes.

L'any següent, el 1960, Dwight D. Eisenhower deixava la Casa Blanca i hi havia campanya electoral. Els candidats eren Richard Nixon i John F. Kennedy. Com a símbol de proximitat a tots els ciutadans de tots els Estats, Nixon i el seu equip van decidir visitar un a un a tots els Estats durant la seva campanya, en el que es denomina una “campaign in all 50 states”. Va ser un dels seus majors errors.

Com indica Matthew Ashton, la raó més evident de l'error és que no tots els Estats tenen els mateixos vots electorals, ja que depèn de la població. Era millor estar a Texas (38 vots) que a Wyoming o Montana. Una altra raó és que en alguns d'aquests Estats ja anaven a guanyar els republicans o els demòcrates sí o sí. Era una pèrdua de temps viatjar allà, ja que evitava que pogués haver estat en algun altre lloc on sí era important esgarrapar vots. La tercera raó era la despesa de recursos i de temps en viatges a llocs llunyans o poc poblats. Nixon estava esgotat, i ho va demostrar en el famós debat electoral televisat, on Kennedy venia descansat.

Des d'aquest any, tan sol Barry Goldwater va repetir aquesta estratègia, el 1964 contra Lyndon B. Johnson, i també va perdre. Només un altre candidat ho va intentar. Va ser Barack Obama el 2008, on va visitar els 50 Estats, encara que en alguns tan sol va estar un dia i no va repercutir en la seva campanya, ja que era més simbòlic que una eina electoral.

El 2012, ara com ara només Ron Paul, candidat a les primàries republicanes, ha fet una campanya en els 50 Estats. Tampoc amb massa fortuna. No sembla que ni Obama repeteixi, ni que ho intenti Mitt Romney, de moment.

Avui dia és la televisió la que permet fer campanya en cada Estat, amb anuncis diferenciats i amb missatges diferents. No és necessària la presència del candidat, almenys en aquells que no són relativament rendibles electoralment. Visitar cada lloc és només quelcom simbòlic, que vol generar confiança cap a la població i, en alguns casos, fer-los veure que encara que no tinguin importància electoralment el candidat està amb ells, que vol conèixer les seves idees i impressions, conèixer-los. Però mal organitzat, com es va fer en els anys 60, es converteix en una derrota segura.