L'any 2008 començava una terrible crisi econòmica que destrossava a les economies dels “tigres del bàltic”: Lituània, Estònia i Letònia. El seu PIB va descendir el 2009 un 15,7% pel que fa a 2008. El punt àlgid de la crisi es va produir l'any anterior, i un bon exemple va ser a Letònia , quan el govern es va veure obligat a rescatar el segon major banc del país per evitar la seva caiguda, en fallida per deutes i inversions de les empreses constructores i per part dels consumidors. Letònia va sol·licitar un préstec i el FMI i la UE li van concedir un paquet de rescat de 7.500 milions d'euros. Però les condicions imposades en el paquet del FMI van obligar a Riga a adoptar una sèrie de mesures draconianes per rebaixar dràsticament el dèficit pressupostari del 12 per cent de PIB al 3 per cent el 2012. La seva economia es va contraure el 17% fins a 2010, i fins al 25% el 2012, augmentant la desocupació fins a situar-se en el 20%.

El passat mes de juny llegia un brillant article de Rubén Martínez a “Miradas de internacional”. En ell parlava de la recuperació econòmica d'aquests tres països, elogiada en una visita de Christine Lagarde, directora executiva del Fons Monetari Internacional. Quatre anys més tard de la crisi, i amb taxes de desocupació encara altes per tractar-se de països relativament petits (Estònia 11%; Letònia 16%; Lituània 14%), aquestes mesures són exposades com a exemple de llarg a llarg d'Europa per a aquells països amb més dificultats dins de la UE.

Però la realitat, com indica Martínez, és que, “en silenci, el que va fer la població dels països del Bàltic va ser optar per preparar les maletes i posar rumb al Regne Unit, Irlanda, Finlàndia, Noruega, Suècia o Alemanya, entre d'altres, a la recerca d'allò que a casa no tenien, treball. Un èxode massiu de població en els últims anys, sobretot gent jove, posant sobre ells realitats que en el futur poden pesar, i molt:
- ESTÒNIA. Després de l'elaboració de l'últim cens de població, fet públic a finals de maig, el país ha perdut el 5.5% de la seva població només en l'última dècada.
- LETÒNIA. Quan es va llançar la campanya per realitzar un nou cens de població el 2011, tots esperaven tancar el capítol amb xifres al voltant de 2.2 milions de persones. No obstant això, la realitat els va donar a la cara, i avui el país té una mica menys de dos milions d'habitants, un 13% menys que fa deu anys.
- LITUÀNIA. Les estimacions se situaven en 3.24 milions d'habitants; la realitat, en 3 milions. A això se li ha d'afegir que el 2011, 53,900 lituans van sortir del país, segons estadístiques oficials, la qual cosa posa a Lituània com el país amb la taxa d'emigració més alta de la UE (23.7 persones per cada 1,000 habitants), segons Eurostat”.

El 2008, Espanya era un tigre. Segons Zapatero era la vuitena economia del món, a punt d'aconseguir superar a Itàlia. Quatre anys després han canviat molt les coses i també l'austeritat sol·licitada per les institucions de la UE, que creix setmana a setmana. Les retallades en I+D han estat ara com ara del 25,5%, el pressupost més baix de la història. En educació, Espanya dedicava el 2007 (últim any del que hi ha dades) un 4,8% del PIB, quan el recomanable era el 5,7%. Això abans de les retallades (ara s'espera que sigui el 3,9% del PIB). La nova llei de reforma laboral no ha arreglat ni mínimament el problema de l'atur, i cada vegada hi ha més aturats. S'arriba al 24,4% de la població (INE). El Govern estima que la taxa d'atur per aquest 2012 quan acabi l'any estarà en més de 5 milions d'aturats (25%). El 53% dels joves estan sense treball.

A Espanya, com a Lituània, Letònia i Estònia, els joves se'n van. Avui mateix marxa un amic meu (i no és el primer, ni serà l'últim). Aquesta generació perduda de joves que se'n van a l'estranger i que potser no tornen és la millor formada de la història, la que ha disposat de més possibilitats d'obtenir estudis, de viatjar, d'innovar i d'oferir noves idees. És una generació, la meva, la formació de la qual l'han pagat els nostres pares i avis. Per a la propera, ja amb retallades, no se sap qui la pagarà ni a qui. El sistema no només està expulsant als millor preparats, sinó que aconsegueixen que les noves generacions no tinguin una millor educació. No serem competitius. Estan hipotecant el futur. Estònia, Lituània i Letònia han millorat la seva economia, però a quin preu?

Mentrestant, no apareixen els responsables de la situació, tan sols les factures que han de pagar les víctimes.