Bloc | Sobre mí | Contacte | Treballo a


El misticisme i simbolisme que uneix antics polítics nord-americans amb el present és una eina que tots els equip de campanya busquen per als seus candidats. Ho vam veure en 2008 amb Obama i la cerca de paral·lelisme amb Kennedy o Lincoln. El 2012 ho seguim veient, però des dels candidats republicans, buscant paral·lelismes amb Reagan.

Ronald Reagan és un dels presidents nord-americans més recordats, i és àmpliament recordat pels candidats republicans. En aquestes primàries de 2012, el seu nom ressona ineludiblement en gairebé qualsevol míting. Tots es vanaglorien de ser el seu successor, i tots utilitzen qualsevol simbolisme que recordi a aquest president.

Un bon exemple va tenir lloc el passat 19 de març, quan Rick Santorum va fer campanya a Dixon, Illinois, lloc de naixement de Reagan, i no només va anar especialment allí, sinó que va parlar davant d'una estàtua ecuestre en el seu honor. El candidat va incloure en el seu discurs referencies freqüents a l'expresident: “Aquesta comunitat va ajudar a modelar a Ronald Wilson Reagan” o “Ronald Wilson Reagan va ajudar a canviar el món”, i va invocar el seu optimisme, esperit positiu i valors conservadors, que ell també encarna (segons va dir).



Durant el seu discurs, Santorum es va comparar amb Reagan, qui es va presentar –i va perdre- contra el president Gerald Ford en les primàries presidencials republicanes de 1976. Santorum va dir que com Reagan, ell lluita contra un candidat republicà que té el suport del partit (referint-se a Romney), però que el vencerà. Reagan va perdre, però va guanyar 4 anys després. També va citar el mateix en vèncer a Louisiana, el 25 de març.

Santorum es convertia així en l'hereu de Reagan. Fins llavors, especialment fins a finals de gener, era Newt Gingricht qui més ferventment defensava els ideals conservadors de Reagan. El New York Times va informar a l'inici de l'any que Gingrich havia esmentat les paraules “Ronald Reagan55 vegades durant els debats del GOP, més que tots els altres candidats junts -Santorum el va citar 14 vegades, per 6 de Romney, per exemple-. També va aconseguir el suport de Mike Reagan (el fill gran de l'expresidents i de Nancy Reagan).







Gingricht utilitzava més i més a Reagan en campanya, quelcom que l'estava col·locant com a símbol de la continuació del seu llegat, i que, al seu torn, també el situava a la fi de 2011 i gener de 2012 com a ferm candidat republicà en les primàries.

Des de l'equip de Santorum van veure que podien aconseguir destruir la imatge de Gingrich i ser els “hereus” morals del conservadorisme reaganià si aconseguien desvirtuar la relació Gingrinch-Reagan. És per això que van començar a acusar-lo de no dir tota la veritat respecte a les seves idees, i que algunes de les seves propostes anaven en contra del que el propi Reagan pensava. L'estratègia va funcionar bé, i a poc a poc, Gingricht va deixar d'estar en les travesses conservadores, sent Santorum el que ha heretat l'estela de Reagan i del conservadorisme més profund. No va ser l'únic atac. Des de l'equip de Romney també es va buscar destruir aquesta imatge de Gingricht com a proper a Reagan, i es va criticar d'igual forma les seves propostes. També van difondre en tots els mitjans de comunicació que Gingrich havia estat molt crític amb Reagan en els anys vuitanta. No era cert, però en qualsevol campanya negativa, la veritat triga a aflorar –en aquest cas fins després de les primàries de Florida- i fins i tot així, estudis adverteixen que un 20% de la gent es queda amb la imatge negativa encara que s'hagi demostrat no ser certa.

Els va sortir bé. Gingrich va perdre a Florida quan estava en boca de tots com a possible candidat, i pràcticament ha desaparegut de les enquestes. No és tan sols per l'assumpte Reagan, òbviament, però els atacs van tenir molt a veure per desvirtuar-ho com a candidat. Santorum intenta ocupar el seu lloc.
L'ombra de Reagan és allargada, i tots volen acollir-se sota ella.

 

0 Comments:

Post a Comment




RSS Blogger