Si hi ha un slogan polític que encara es recorda a tot el món, i principalment en el Regne Unit és l'utilitzat per l'equip de campanya de Margaret Thatcher per a les eleccions de 1979.
El cartell, que va ser votat l'anunci del segle per la revista “Campaign”, es va llançar en 1978 pel partit conservador britànic, i mostrava una interminable línia de persones fent cua per a l'Oficina de l'atur amb el lema “Labour isn’t working”.



Creat pels germans Saatchi, el cartell va tenir segons tots els experts un paper decisiu en la caiguda de l'administració del laborista James Callaghan en les eleccions de 1979 i va aconseguir el sorgiment de Margaret Thatcher, també perquè ella el va portar al Parlament (quan havia estat denunciat pels laboristes) i el va mostrar. El seu impacte va ser espectacular, tant pel poder del missatge com per la novetat. El cartell va marcar un canvi en publicitat política, dirigint-se directament a treballadors tradicionals que temien pels seus llocs de treball. Va ser el primer slogan + imatge que va adoptar en el Regne Unit les tàctiques de màrqueting agressives que caracteritzen les eleccions modernes.

Fins al 2001 no es va saber com es va crear l'anunci: trucant el 1978 a joves del partit, dient-los que portessin als seus pares a un aparcament per a un projecte secret. Amb el poc temps que es va donar només van anar-hi 20 persones, però no es va cancel·lar, sinó que es va manipular fotogràficament perquè semblés que hi havia molta més gent.

L'impacte en les campanyes modernes va ser tal que, 33 anys després, el mateix slogan s'està utilitzant en les primàries republicanes de 2012 a Estats Units. Mitt Romney ho utilitza des que es va presentar, però especialment des del mes de gener d'aquest any, per atacar a Obama, preparant-se per a quan sigui el candidat republicà. El candidat no amaga –i és de destacar- que aquesta campanya està basada i vol rendir tribut a aquella de Margaret Thatcher.

El seu lema, “Obama isn’t working” disposa fins i tot d'una pàgina web (amb informes, blog, vídeos, etc…) on indica tot el que no està fent correctament el govern d'Obama. Aquest és el principal canvi: Romney ha eliminat el cartell, bàsic en els anys 70, i l'ha substituït per una web i per una quantitat ingent de vídeos a Youtube.



En els vídeos, apareixen persones que diuen què els va malament, així com vídeos sobre lo malament que va l'economia –i per tant, l'ocupació- en determinats Estats. “Casual” (i intel·ligentment) els vídeos parlen del que passa en els Estats on són a punt de celebrar-se primàries, posant a Mitt Romney com el salvador d'aquestes feines per a l'economia del país. Tal com indiquen en la web, i l'objectiu del missatge en la campanya: “Americans are tired of hearing President Obama’s excuses about the weak economy. They want a president who cares about putting people back to work and who will make creating jobs his number one priority”.

És també, a causa d'aquesta campanya de Romney, que l'equip d'Obama va començar a usar infografies amb les feines assolides en la seva etapa com a president. Però l'important en aquesta campanya temàtica serà la percepció que li quedi a la ciutadania: si Obama ha produït ocupacions o si realment no està fent res (com diu Romney).