Bloc | Sobre mí | Contacte | Treballo a

Documentals en campanya

Avui s'estrena el documental “The Road We’ve Traveled” (El camí que hem recorregut) sobre el primer mandat del president d'Estats Units Barack Obama. Té una durada de 17 minuts i està dirigit pel guanyador d'un Oscar per “Una veritat incòmoda”, Davis Guggenheim (que ja va seguir a Obama durant la campanya de 2008) i està narrat per l'actor Tom Hanks.




Narrat i editat cronològicament, podem veure després de la campanya de 2008 l'arribada del primer president afroamericà d'Estats Units a la Casa Blanca, així com el ja mític discurs que va donar el dia de la seva investidura enfront del Capitoli. Després, el vídeo entra en matèria i narra els gairebé quatre anys de mandat del president. Així, podem veure des de dins una de les fites de l'Administració Obama: la captura de Bin Laden. Ofereix també imatges privades d'Obama i Hillary Clinton seguint l'operació per donar caça al terrorista més buscat. Però també es reflecteix el treball d'Obama de cara als seus electors, amb el president passejant-se per fàbriques per parlar amb empleats i oferint discursos encoratjant als treballadors del seu país. També compta amb nombrosos testimonis.

El documental ha aixecat molta expectació (de moment està disponible el tràiler), i l'equip d'Obama ho ha aprofitat, com no, per aconseguir augmentar la seva llista de simpatitzants. Ja que des de fa uns dies demana a qui vulgui veure'l abans que la resta (unes hores abans) que escrigui la seva adreça d'email i el seu codi postal, per rebre la invitació i veure-ho. També aprofita per “suggerir” que aquestes persones poden organitzar trobades o festes amb els seus amics per veure-ho tots junts en directe.

Llançar-ho tan aviat no és mala idea. En aquests moments Obama està en els seus pitjors números de valoració, i les primàries republicanes en plena efervescència. Aquest documental és, doncs, una bona manera de donar a conèixer el seu treball aquests quatre anys, de donar a conèixer el seu relat polític i les coses aconseguides des que és president. Alguna cosa així com dir: “Veieu el que he fet? Doneu-me quatre anys més i farem més coses”.

És la tercera ocasió en què l'equip d'Obama llançarà un documental. El 2008 va difondre per elevisió, en prime time i a menys d'una setmana de les eleccions, un documental de 27 minuts, titulat “American Stories, American Solutions” que va aconseguir un 21’7% de l'audiència. També durant la campanya havia llançat un documental de 13 minuts atacant a McCain per l'escàndol “Keating Five”.

Obama es puja de nou a la moda dels documentals en campanya. Encara que just abans que ell ha estat Newt Gingricht qui ho ha fet amb una biografia molt personal de 16 minuts, titulada “Rebuilding the America We Love“.

Els documentals són una eina de campanya que permet percebre al candidat com a molt més proper, en situacions més personals i íntimes, i amb una qualitat excel·lent. Aquests documents audiovisuals són els germans grans del que en un post de Mas Consulting denominaven els electo-tràilers. Es tracta de vídeos electorals que imiten l'estructura i l'aparença que solem trobar en els tráilers cinematogràfics. Tim Pawlenty, Ron Paul i Rick Perry ja han emprat aquest nou format diverses vegades. Aquest seria un bon exemple:




Per a MAS Consulting tres són les raons d'aquest ús:
1. D'alguna forma, Hollywood ens ha entrenat per interioritzar el tráiler com una potent eina posicionadora, per aquest motiu també podem emprar-ho per posicionar sèries, llibres… i candidats.
2. És una forma de presentar el seu propi relat de campanya, que en 2012 girarà, independentment del candidat, entorn de la situació d'emergència nacional per l'impacte de la crisi.
3. El tráiler cinematogràfic es caracteritza per la seva curta durada, la seva espectacularitat i l'ús d'efectes sonors i visuals que afegeixen dramatisme i emoció. Els ingredients perfectes per captar i mantenir l'atenció del votant.

Els tráilers (o electo-tràilers) són una eina més per donar-nos a conèixer el missatge del candidat, i d'una manera ràpida i que interessa al públic per la seva qualitat i espectacularitat. No són els primers candidats que es valen del llenguatge del cinema per rodar un espot. A part d'aquests tráilers cinematogràfics, el cinema i la manera de rodar en cinema fa que els documentals aconsegueixin destacar. Potser el primer va ser en The Man from Hope, un mini-documental biogràfic empleat per Bill Clinton en la campanya de 1992. I no només succeeix a Estats Units. En la campanya a les eleccions generals a Espanya de novembre de 2011, Carme Chacón també tenia un, “Retrat d’una candidata”, de 8 minuts, que retratava la seva vida familiar.

És summament important la percepció que poden tenir les persones sobre algú, i aquests retrats ajuden a conèixer-los millor i a adquirir confiança en ells. Abans dels documentals, els equips de campanya en tenien prou amb unes bones imatges en reportatges –que segueixen fent-se-. Un bon exemple d'un reportatge sobre el dia a dia d'un candidat és el que va llançar Romney al gener sobre la seva vida a la carretera. En ell, un fotògraf d'Associated Press va acompanyar a Mitt Romney en els 200 quilòmetres que separen Naples de Miami, i va captar al candidat fent un puzle amb el seu nét, preparant un sandwich de crema de cacauet i mel per berenar, utilitzant la seva iPad, i seguint atentament un míting de Gingrich per televisió. Coses normals, que humanitza al candidat. Aquest és l'objectiu. També ho és, per exemple, que hagi penjat les cançons que escolta mentre va d'Estat en Estat.




Es tracta de conèixer al candidat, d'aconseguir entendre el seu context i el que pensa, comprendre que és una persona normal, amb la seva família i la seva vida com qualsevol altra persona. Que és algú proper. Per això el gènere està funcionant ara. El documental li dóna una qualitat al missatge i un relat al candidat que no podíem veure en vídeos electorals de 2 minuts.

 

0 Comments:

Post a Comment




RSS Blogger