Charles Guiteau, un advocat conegut per les seves bogeries a
Washington, tenia 39 anys i durant tota la campanya electoral de 1881
havia estat enviant un discurs a l'equip de campanya del republicà James A. Garfield donant idees vagues sobre la política exterior
nord-americana. Ningú li va fer cas.
El 4 de març de 1882, Garfield es va imposar en les eleccions al seu rival demòcrata William Scott Hancock per 214 vots electorals a 85 i va ser triat president dels Estats Units.
Des d'aquest dia, Guiteau va estar molestant a l'equip del president exigint un lloc en algun consolat o ambaixada per “els seus serveis” a la campanya. Tampoc ningú li feia cas.
Només quatre mesos després de la seva arribada al poder, el president Garfield va arribar a l'estació de tren de Washington, el 2 de juliol de 1881, a fi d'assistir a un acte en Nova Jersey. De sobte, Guiteau, apareixent entre la multitud, li va disparar dues vegades, una en el braç i una altra en l'abdomen. Cap de les bales va arribar a ferir cap òrgan vital.
Ferit, Garfield va estar recuperant-se a la Casa Blanca durant 70 dies. Els metges, amb el pretext de trobar una de les bales van anar transformant una ferida d'uns mil·límetres en una ferida greu, a més d'utilitzar sovint els propis dits per buscar la bala, o instruments no esterilitzats. Alexander Graham Bell va intentar sense èxit trobar la bala amb un detector de metalls que havia inventat Edison, però el llit on estava recolzat era de metall i això va impossibilitar que es trobés la bala. El 6 de setembre, Garfield va ser portat a la costa de New Jersey. Per uns dies semblava haver-se recuperat, però el 19 del mateix mes va morir per culpa de la infecció i de l'hemorràgia interna que li van causar els setze metges que el van tractar.
Sens dubte, la seva mort no va ser causada pel tirador, sinó pels metges. Guiteau tenia raó en què era “innocent”. Encara que si ell no acusava als metges, sinó que deia que havia estat un acte de Déu, com li va escriure, el mateix dia de l'atemptat, al llavors vice-president Chester A. Arthur: “My inspiration is a godsend to you and I presume that you appreciate it. . . . Never think of Garfield’s removal as murder. It was an act of God”. El tirador va ser declarat culpable i penjat, el 30 de juny de 1882.
El 4 de març de 1882, Garfield es va imposar en les eleccions al seu rival demòcrata William Scott Hancock per 214 vots electorals a 85 i va ser triat president dels Estats Units.
Des d'aquest dia, Guiteau va estar molestant a l'equip del president exigint un lloc en algun consolat o ambaixada per “els seus serveis” a la campanya. Tampoc ningú li feia cas.
Només quatre mesos després de la seva arribada al poder, el president Garfield va arribar a l'estació de tren de Washington, el 2 de juliol de 1881, a fi d'assistir a un acte en Nova Jersey. De sobte, Guiteau, apareixent entre la multitud, li va disparar dues vegades, una en el braç i una altra en l'abdomen. Cap de les bales va arribar a ferir cap òrgan vital.
Ferit, Garfield va estar recuperant-se a la Casa Blanca durant 70 dies. Els metges, amb el pretext de trobar una de les bales van anar transformant una ferida d'uns mil·límetres en una ferida greu, a més d'utilitzar sovint els propis dits per buscar la bala, o instruments no esterilitzats. Alexander Graham Bell va intentar sense èxit trobar la bala amb un detector de metalls que havia inventat Edison, però el llit on estava recolzat era de metall i això va impossibilitar que es trobés la bala. El 6 de setembre, Garfield va ser portat a la costa de New Jersey. Per uns dies semblava haver-se recuperat, però el 19 del mateix mes va morir per culpa de la infecció i de l'hemorràgia interna que li van causar els setze metges que el van tractar.
Sens dubte, la seva mort no va ser causada pel tirador, sinó pels metges. Guiteau tenia raó en què era “innocent”. Encara que si ell no acusava als metges, sinó que deia que havia estat un acte de Déu, com li va escriure, el mateix dia de l'atemptat, al llavors vice-president Chester A. Arthur: “My inspiration is a godsend to you and I presume that you appreciate it. . . . Never think of Garfield’s removal as murder. It was an act of God”. El tirador va ser declarat culpable i penjat, el 30 de juny de 1882.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
