Bloc | Sobre mí | Contacte | Treballo a

L'amarga victòria


Tres mesos després del triomf incontestable del partit de Mariano Rajoy a les eleccions generals, les urnes li han estat esquives a Andalusia, el gran objectiu del PP per consolidar la seva hegemonia institucional a tota Espanya. La candidatura de Javier Arenas (50 diputats, 1.567.202 vots, el 40,66% del total) ha perdut cinc punts de suport i gairebé mig milió de vots respecte als resultats del passat 20 de novembre. El PSOE pràcticament ha repetit els resultats del 20 de novembre -va guanyar tres punts percentuals- i ha aconseguit 47 escons (1.523.465 vots amb el 39,52% dels sufragis) per mantenir intacta la seva opció de seguir en el poder, ja que sembla destinat a revalidar el govern, previsiblement amb el suport d'IU, l'altre gran guanyador de les eleccions.


Els socialistes s'enfrontaven aquest diumenge a una amenaça històrica: la pèrdua del Govern a Andalusia, últim bastió socialista, on han governat ininterrompudament des de 1982. Tot era bó per al PP i per al seu candidat Javier Arenas: les enquestes que li atorgaven majoria absoluta, els escàndols al govern de Griñán, la solitud del president (sense ajuda visible de Chaves i de Rubalcaba), una campanya intensiva de 4 anys de durada, la crisi econòmica i l'alt atur que afecta especialment a Andalusia, així com una hegemonia gairebé total del Partit Popular a Espanya, que semblava haver desactivat l'activisme socialista i el seu graner de vots.

Davant aquest panorama, des del PP van pensar que estava molt clar el que havien de fer: deixar passar el temps. Una campanya de baix perfil, sense parlar massa i sense estridències ni escàndols, amb un govern d'Espanya que intentaria no fer grans retallades ni durs anuncis durant la campanya, i amb uns mitjans de comunicació que parlaven i parlaven de la corrupció del govern Griñán, amb l'assumpte dels EREs, i que casualment ha anat a judici just durant la campanya.

Aquesta campanya de baix perfil és la que li va servir a Artur Mas per vèncer a Catalunya, i la que li va servir a Rajoy per vèncer en les generals del 20 de novembre. No hi ha dos sense tres, deuria pensar l'equip d'Arenas, i el seu baix perfil va ser tan baix que increïblement (per lo bon orador que és Arenas i per les moltes coses que podia dir) ni tan sols es va presentar al debat electoral que va tenir lloc a la televisió andalusa.

Tal vegada va ser massa baix, tal vegada la gent estava cansada que no li diguessin res sobre el que farien: només “canvi, canvi i canvi”, com si no fos important cap a quin canvi s'anava, mentre que sí experimentaven les polítiques de Mariano Rajoy, que sembla haver sofert un desgast notable en menys de 100 dies de Govern. Les pressions de la UE van fer que Rajoy hagués de moure fitxa abans d'hora i mostrar alguna de les seves cartes, la qual cosa van aprofitar, òbviament, des del PSOE d'Andalusia per criticar a Arenas. També el suport del PP de Catalunya al copagament sanitari. Qualsevol cosa valia en un moviment desesperat per no perdre massa terreny enfront de l'esperat tsunami popular.

I una cosa interessant. A Andalusia sempre hi ha major participació electoral -que en principi afavoriria al PSOE- quan s'ajunta la votació de les autonòmiques amb la de les generals. En aquesta ocasió, Griñán va voler separar ambdues eleccions per no veure's arrossegat pel pendent on semblava anava a caure el PSOE –i va caure-. L'aposta li ha sortit rodona, diferenciant les polítiques de Zapatero de les seves, i fent que aquestes eleccions fossin més una lluita entre Griñán vs. les polítiques del PP. Com indica Antoni Gutiérrez-Rubí, “El candidat socialista ha anat en solitari, gairebé aïllat, en aquesta campanya. Ha estat, finalment, la millor opció: una solitud presidencial per fer front a l'ofensiva del PP, al seu excés de confiança”.

Ahir es va votar i els andalusos/as van parlar clarament: el PSOE va perdre moltíssim respecte a les eleccions andaluses de 2008 (gairebé 600.000 vots), però el PP, malgrat la seva històrica victòria, tampoc va guanyar prou, a més de deixar molt en dubte a un dels seus polítics estrella, que s'ha estavellat de nou i que difícilment podrà tornar a presentar-se. Potser només ha guanyat IU i el seu candidat, fent que Andalusia canviés, sí, però per anar més cap a l'esquerra.

El més probable és que Griñán torni a governar Andalusia, però que no s'enganyi, ha perdut i ha rebut un fort càstig. Haurà de canviar coses en el seu partit i el seu govern, i haurà de començar a fer-ho ja.

 

0 Comments:

Post a Comment




RSS Blogger