El passat 4 de febrer vaig donar un taller en el V Seminario Internacional de Estrategias políticas y electorales, en l'ITAM de Mèxic DF, a qui agraeixo la seva invitació i la seva simpatia. Us passo un petit resum del que vaig dir com a introducció, passant més tard a definir bones i males pràctiques en campanya i diferents trucs per aconseguir major interacció i difusió a Facebook i Twitter.

La xarxa ja està canviant la manera de fer política de molts dels nostres polítics -a Mèxic i al món-, encara que no és la panacea sinó una eina més de fer política. Tenir presència en Internet no és garantia per guanyar unes eleccions, ni per ser el partit més votat, o amb més visibilitat. No obstant això, avui dia, per guanyar unes eleccions la comunicació ha de fer-se també a la xarxa per assegurar el nombre màxim de vots i de participació.

Som animals socials. La comunicació ràpida i sense mediadors ni filtres és la que facilita un major augment de la identificació dels ciutadans amb els polítics. Les comunicacions d'aquests a la xarxa, personals, els permeten allunyar-se de l'aura de persona inaccessible i, per tant, diferent a les altres, i propicien la proximitat cap a les seves idees i genera confiança. Quan aquestes comunicacions es fan correctament (parlant a les persones adequades sobre els temes que els interessen, responent preguntes o crítiques, enllaçant, aportant continguts de valor i oportunitats de crear una comunitat afí) connectant en definitiva amb ells, es generen llaços emocionals amb la ciutadania. Aquestes emocions, transmeses a través de relacions, anteriorment només es podien aconseguir a través de reunions personals i continuades en el temps. El 2012, la xarxa i les seves eines de contacte permeten que aquesta relació constant pugui donar-se en qualsevol lloc, a qualsevol hora. Aquest és el gran canvi potencial.

Molts polítics tenen presència, però poca identitat online. Les xarxes socials s'usen per fer campanya, igual que s'usen la resta d'eines de màrqueting i els mitjans. No obstant això, la xarxa no és tan sols difusió (com sí ho és, per exemple, la televisió o la resta de mitjans tradicionals). Internet funciona d'una manera diferent. La difusió és important, però ho és més la capacitat relacional que genera, i aquest és el gran tema, precisament, obviat per molts polítics.

Cada vegada més sovint plataformes de xarxes socials com Facebook o Twitter serveixen (o són vistes pels partits polítics i els candidats) com a portes d'accés per trobar possibles partidaris i simpatitzants, els quals al seu torn poden influir en els seus amics. I és cert, però només fins a cert punt, ja que les dades recollides en una pàgina de Facebook són utitzades sovint per millorar o empitjorar l'ego, mesurant el nombre de “m'agrada” o el nombre de “amics” o admiradors” rebuts. És complicat mesurar l'èxit, i molt més mesurar les relacions “bones” aconseguides. I aquestes relacions seran bones sempre que arribi la informació correcta, és a dir, la que aquests simpatitzants potencials busquin, necessitin o que es creu un interès. Es tracta de relacions i que aquestes relacions comparteixin el teu missatge amb els seus contactes on i offline, no solament d'afegir “amics” o “seguidors” a la llista.

L'eina no facilita el vot en si, ja que ja el té (en la seva grandíssima majoria, són els propis simpatitzants i futurs votants els que es fan amics o seguidors). El que la Xarxa permet és arribar a impactar i a donar una millor informació a públics segmentats, per activar-los i perquè puguin fer campanya per ells mateixos, tant a la xarxa com fora d'ella. Es tracta d'involucrar-los, de fer-los participar, que generin informació positiva del partit en els seus murs i perfils personals. La gent vol sentir-se identificada amb els seus polítics, que responguin, que tinguin valors semblants, que romanguin en contacte amb la societat. Internet és la millor manera de fer-ho possible en l'actualitat. Fer un ús correcte és la clau. La bona política 2.0 no ha de pretendre només aconseguir vots, perquè difícilment aconseguirà molts, sinó que ha de pretendre motivar persones.

Els simpatitzants tan sols compartiran el missatge polític si aquest, en forma de continguts, és bo, innovador, divertit i ben pensat (per exemple, publicar una imatge augmenta un 50% la visualització d'un contingut, publicar un vídeo, un 75%; fer una pregunta, un 87%). I només la interacció permetrà generar confiança en el polític i millorarà els continguts compartits.

Una campanya online té cinc objectius:
1. Difondre el que diu el candidat (missatge, argumentari, idees, opinions…)
2. Activar simpatitzants (que se sentin partícips de la campanya, escoltats. Involucrar-los perquè comparteixin informació o donin idees, que parlin amb els amics, m'agrada, compartir, comentaris…)
3. Tenir visibilitat també en mitjans tradicionals (una campanya primer ha de tenir molt èxit (també participatiu) i ser molt visible a la xarxa per aparèixer en els mitjans. Una vegada ho fa, la campanya multiplica exponencialment la seva difusió i la seva participació).
4. Segmentació – VRM (els missatges justs a les persones justes, a través d'apps o llistes de Facebook. Es busca crear impacte).
5. Fundraising (moltes petites donacions = molt diners i fidelització)

A través de les relacions online no s'aconsegueixen vots de per si, però sí que:
-s'activa a antics votants
-s'aconsegueixen indecisos
-es desactiven votants d'altres partits
-s'aprofita la creativitat dels simpatitzants
-s'aprofita el seu grup de relacions per difondre i convèncer = boca/orella

Aquesta és la funció de la política 2.0: connectar persones a través dels llaços que es creen a la xarxa, i aconseguir també en contrapartida noves idees sorgides del talent dels ciberactivistes, als quals cal involucrar.

En tot això és bàsic tenir també presencia al món offline amb aquestes relacions obtingudes: que la gent parli de la campanya, que es creïn activitats al carrer, que es generi una comunitat que pugui reunir-se, dialogar, crear noves eines de campanya, convèncer als seus amics… Sense presència al carrer no es guanyen eleccions. És el boca/orella el que pot canviar un resultat electoral, ara i sempre. La xarxa només pot agilitar aquest fet.

.
Moltes gràcies als amfitrions  Rafael G. Vargas, Gisela Rubach, i especialment a Armando Rocha, entre d'altres.