Diumenge passat 22 de gener, François Hollande feia el seu primer míting de campanya, iniciant així el seu intent per arribar com a president al palau de l'Elisi, el proper 6 de maig, i ser el segon socialista francès que ho aconsegueix, després de Mitterrand el 10 de maig de 1981. Precisament l'any passat va fer 30 anys d'aquesta efeméride, i va ser molt comentat a França i molt aprofitat pels llavors candidats a les primàries socialistes, entre ells, Hollande.

A Le Bourget, prop de París, i davant 10.000 militants socialistes, Hollande va parlar durant hora i mitja, donant un discurs que ningú esperava i que ha estat citat com un dels millors dels últims anys en la política francesa i mundial. Barrejant allò personal i allò polític, i citant a Albert Camus, i glossant passatges de Martin Luther King, John F. Kennedy, Barack Obama i William Shakespeare, Hollande ha demanat als francesos que li ajudin a construir “el somni” de la justícia i la dignitat humana. És conscient que encarna el desig de vèncer de l'esquerra: “Sento una profunda emoció, la d'expressar la vostra convicció, la vostra voluntat, la vostra esperança”.

El discurs, d'estadista i minuciosament preparat per ell mateix, va ser àmpliament lloat per tot l'espectre socialista francès i va canviar de cop la percepció que es tenia d'Hollande, un socialista “suau” i un líder previsiblement mediocre, habitualment pausat i moderat. Diumenge va demostrar que té idees i que pot ser un gran lñider, davant l'entusiasme i fervor dels seus simpatitzants. El seu discurs no va ser  merament retòric, sinó que va estar esquitxat de propostes concretes. No obstant això, Le Monde ha descobert en l'hemeroteca la font de la seva inspiració: el discurs que va obrir la campanya triomfal de François Mitterrand el 1981.

No és l'única semblança. Com indiquen a  El País, la campanya s'ha llançat, a idea del propi Hollande, el 22 de gener: gairebé un mes abans del que ho van fer Jospin i Royal en anys anteriors, i gairebé a la mateixa alçada (el 24 de gener) en què Mitterrand es va llançar a la batalla. La història recent també ensenya que és en aquest moment quan es decideix la tendència final de les enquestes. Nicolas Sarkozy va llançar la seva carrera al gener en 2007, i el seu avantatge ja no es reduiria ni un mil·límetre.
La segona decisió va ser escriure ell el discurs, incloent passatges molt personals (la seva infància a Normandia, el seu pare conservador…) i una dotzena llarga de propostes concretes, apostant per l'esquerra clàssica. Ho va fer per sorpresa, sense comptar amb els seus assessors, que havien anunciat que el programa seria anunciat només dijous vinent.
La tercera similitud amb Mitterrand és l'ús de frases i eslògans d'aquest, canviant-los una mica, per descomptat, però mantenint el mateix sentit. També a Slate.fr han trobat uns quants, jugant al joc de relacionar textos.

Mitterrand és un mite a França i Hollande vol ser com ell. El seu gran discurs i els diferents símbols que volen recordar i relacionar ambdós polítics és la primera aproximació. Recordem que també Obama ho feia amb Lincoln o Kennedy i li va funcionar. Són petites picades d'ullet simbòliques que volen relacionar èpoques, discursos, idees. Rememorar i crear la percepció -i l'emoció- que un gran líder pot tornar a néixer.