El passat 17 de novembre, un grup de vint manifestants ocupaven, amb les seves tendes i sacs de dormir, el centre de la Bank of America Plaza, a Los Angeles (la plaça del City Hall -el campament principal- estava plè feia un mes). Entre els manifestants, Sarah Mason, una noia de 25 anys que treballa en una galeria d'art a Santa Mónica i que portava tres setmanes dormint allí, encara que cada dia anava al treball. Aquest dia de novembre, ja a la tarda, la tensió anava en augment. Mentre els envoltava la policia perfer-los fora, els manifestants van muntar una cadena humana per defensar les seves tendes de campanya. Ted Soqui, un fotògraf freelance que sol treballar pel L.A. Weekly, estava allà per obtenir les imatges, i, d'entre totes les mirades, va veure la de Sarah i va començar a fotografiar-la i a parlar una mica amb la noia. Soqui va prendre diferents fotos d'ella, amb i sense bandana (la portava per si la policia llançava gas lacrimògen), des de diferents angles, i va enviar les fotos als seus clients i les va publicar en el seu blog.
Més tard, Sarah, amb la resta dels seus companys/as va ser detinguda per la policia.

Gairebé al mateix temps de prendre's aquestes imatges, s'estava decidint, en la revista Times, qui anava a ser la persona de l'any, inclinant-se per la figura del manifestant, tant nord-americà, com de les primaveres àrabs, com els “indignats” europeus. L'autor de la portada era l'artista Shepard Fairey i, d'entre totes les imatges que li van enviar per realitzar la seva creació, va triar la de Ted Soqui amb Sarah Mason per inspirar-se i crear una combinació amb la seva cara i aspectes d'altres fotografies, des d'Egipte a Moscou (26 imatges, segons ell).

La revista Times va avisar a Soqui i va adquirir els drets (perquè no passés el mateix que amb el cartell d'Obama que Fairey va realitzar), i va ser el propi Soqui qui va aconseguir localitzar a Sarah, trucant una a una a totes les galeries d'art de Santa Mónica per localitzar-la. A la quarta trucada ho va aconseguir i Sarah va accedir, encara que no ha volgut en cap moment aparèixer en els mitjans de comunicació i s'ha enclaustrat fins que passi tot.

Tal com va indicar Soqui, “la imatge, la persona de l'any, el manifestant, ho encarna l'esperit de Sarah, i sobretot els seus ulls”, representants simbòlics dels moviments socials a tot el món. Aquesta és la història de la seva foto.