Segons el sondeig de Metroscopia publicat ahir a El País, el Partit Popular aconseguirà una aclaparadora victòria electoral el proper 20 de novembre. El partit de Rajoy ha aconseguit aquesta vegada un avanç substancial en tres comunitats autònomes bàsiques per l'elevat nombre d'escons en joc i perquè són tres territoris en els quals el PP ha aconseguit escassos resultats que, normalment, han llastrat les seves expectatives electorals. Són Andalusia, Catalunya i País Basc, especialment la primera, on la bolcada en favor del PP és espectacular.

En aquestes comunitats més complicades per al PP i amb pes en escons, el PSOE va superar en les anteriors eleccions al PP en 34 escons i aquesta vegada és el PP qui guanyaria per vuit. La bolcada més espectacular és la d'Andalusia, perquè fins i tot el 2000, quan el PP va aconseguir majoria absoluta, el PSOE es va mantenir com el partit més votat, però ara els populars estan en condicions d'aconseguir entre 33 i 35 escons, enfront de 23 i 25 dels socialistes. Amb fites tan espectaculars com la de Sevilla, on el PSOE perd fins a tres escons.

No és casualitat que el Partit Popular augmenti vots a Andalusia. A part del desgast socialista i del context de la crisi que fa desconfiar del PSOE, durant els últims tres anys ha estat una constant el poder d'atracció andalús cap als màxims polítics del PP, que no han deixat d'anar-hi i de recórrer la seva geografia.

El punt d'inflexió més visible va tenir lloc el 27 de setembre de 2009. Aquest dia, el PP va aconseguir omplir el velòdrom de Dos Hermanas (Sevilla), un lloc que ha estat, des dels anys de Felipe González, feu i talismà dels grans mítings del PSOE. En les passades eleccions generals, el PSOE va aconseguir el 60% dels vots, per un 28% del PP. Va ser un gran cop d'efecte, i que va sorprendre a tots, ja que el PP va utilitzar la tàctica de la triangulació (en aquest cas territorial, no ideològica) que politòlegs nord-americans com Dick Morris propugnen: passar al terreny de l'adversari. Anant a feu socialista, demostrava el seu poder de convocatòria i la seva capacitat per omplir el mateix espai (el velòdrom) que sempre havia omplert el PSOE, i era aquesta també una de les raons que feien que Javier Arenas, president del PP andalús, anés absolutament cada setmana a visitar aquesta mateixa ciutat encara que només fos una vegada.

La importància simbòlica de Dos Hermanas en la política andalusa l'hem tornat a veure fa poc. El 4 de novembre, el PSOE iniciava allí el seu primer míting multitudinari amb Rubalcaba al capdavant. Volien “recuperar” el seu territori.

Des d'aquest míting del PP en 2009, són constants les visites dels alts càrrecs del partit a Andalusia a totes les ciutats i pobles, però també d'alts càrrecs del PP, incloent a María Dolores de Cospedal, Soraya Sáenz de Santamaría, Ruiz Gallardón o Mariano Rajoy, que ha visitat personalment 140 municipis andalusos els últims anys, la qual cosa suposa més dels que han visitat junts el candidat del PSOE a la Presidència del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, el president de la Junta, José Antonio Griñán, i el ministre de Política Territorial i expresident andalús, Manuel Chaves, en el mateix període. Aquest desembarcament de polítics del PP es feia amb l'objectiu d'aconseguir guanyar les municipals, però s'ha seguit fent per a les generals. En les municipals els va funcionar i ja en les eleccions de maig d'aquest any el PP es va fer per primera vegada amb la victòria, trencant així una inèrcia de més de trenta anys en els quals ni tan sols podia apropar-se a l'hegemonia imbatible dels socialistes.

En aquesta campanya, que en realitat va començar l'endemà de les eleccions municipals, El PP continua amb la seva estratègia política i organitza els seus actes i mítings en totes les grans ciutats i capitals de província, però també en municipis en els quals el PSOE obté tradicionalment un ampli recolçament ciutadà. Són bastions socialistes que, elecció rere d'elecció, se'ls han resistit als populars. Un bon exemple es va donar el 5 de novembre a Alcalá de Guadaira (Sevilla), on l'alcalde, Antonio Gutiérrez Limones, porta governant des de 1995, o en Écija, que fins a les eleccions de maig mai havia estat governada pel PP. Són tan sols dos exemples, però que parlen del simbolisme que té per a la gent que el PP vagi a la terra dels seus enemics polítics. És un símbol de normalitat democràtica, i de que pot conquerir-ho. El PP ha utilitzat una molt bona estratègia. Qui la segueix, l'aconsegueix, i això sembla que passarà diumenge vinent.

.

Article publicat inicialment en el blog de Fran Carrillo, a qui agraeixo la petició.