Considerat com una pedra angular de la democràcia suïssa, el dret a la iniciativa popular permet a cada ciutadà exigir que una proposta per modificar la Constitució sigui sotmesa a votació nacional. Per a això, la iniciativa ha de reunir un mínim de 100.000 signatures en 18 mesos. Si el comitè que organitza la iniciativa popular aconsegueix les signatures, l'electorat suís va a les urnes per donar el seu vot. Aquest instrument polític garanteix la seva participació activa en la política.
Teòricament, una iniciativa només pot tractar sobre assumptes constitucionals, però en la pràctica han estat aplicades per a temes molt variats. La gran majoria de les iniciatives populars no aconsegueixen l'aprovació del poble electoral. Els temes de les iniciatives són molt variats, entre els quals cap esmentar una iniciativa per a una retallada del pressupost militar de l'exèrcit suís (rebutjada), o també una iniciativa que pretenia limitar el nombre de residents estrangers a Suïssa a un 18% (rebutjada). En els últims temps s'han aprovat altres iniciatives molt polèmiques: la votada en 2009 per prohibir la construcció de minarets i la iniciativa que en el mes de novembre de 2010 va ser portada a les urnes per aprovar l'expulsió de delinqüents estrangers.
Iniciatives ja una mica més curioses van tractar sobre temes com la liberalització en la gestió dels casinos (aprovada), la protecció dels aiguamolls (aprovada) i la prohibició de la producció i la venda d'absenta (aprovada). La primera iniciativa que es va proposar es va sotmetre a votació pública el 1893. Reclamava la interdicció de matar el bestiar conforme al ritu jueu en els escorxadors, iniciativa aprovada pel poble electoral a despit de l'advertiment contrari del parlament.
Si bé la iniciativa popular va ser creada per permetre que els ciutadans intervinguin directament en la política, tant els partits com els grups d'interès la prenen avui dia com un instrument eficaç per dictar l'agenda política suïssa.
El nombre d'iniciatives llançades per diversos participants polítics augmenta constantment en els últims anys. Segons estadístiques governamentals, 82 iniciatives populars van ser proposades entre 2001 i 2010, enfront de només 29 entre 1961 1970. Gairebé la meitat de les iniciatives proposades pels partits i els grups d'interès en els últims 40 anys ha estat sotmesa a votació popular. Però només el 10% d'elles, és a dir 11 de 121, van ser aprovades pel poble.
En període electoral les iniciatives augmenten. El proper 23 d'octubre hi ha eleccions generals i com és habitual, la iniciativa popular sobresurt com un «arma de campanya» emprada pels partits polítics, grans i petits (aquest any hi ha 14 iniciatives en curs). L'objectiu principal, almenys en un any electoral, és estar present en el debat polític posant un assumpte en dubte. Durant els mesos que dura la iniciativa, el tema és centre d'atenció i debat, la qual cosa fa augmentar la visibilitat del partit que ho recolza i d'aquells que estan en contra.
En totes les webs dels principals partits hi ha una secció d'iniciatives populars propiciades per aquests. El partit amb més escons, la Union démocratique du centre (UDC) té diverses iniciatives contra la inmigració o a favor de disminuïr impostos a les famílies. Le Parti Socialiste (PS) té iniciatives en marxa a favor de la sanitat pública, de l'energía sostenible o d'un salari mínim per als treballadors. Fins i tot busquen voluntaris, a través delClub référendaire, que es comprometin a buscar 10 signatures cadascun. En el Parti démocrate-chrétien fan campanya pel No a la propera iniciativa popular que es votarà, al febrer, sobre la prohibició de posseir armes. Per la seva banda, Els Verds proposen, entre altres, una iniciativa per acabar amb les nuclears i una altra a favor de l'economia verda.
A Suïssa estan acostumats a exercir les seves idees mitjançant el vot. No han d'esperar quatre anys per dir el que pensen. Si aconsegueixen que un de cada 77 suïssos signi una iniciativa, aquesta es vota entre tots. A Espanya, malgrat que no permeten votar, les iniciatives legislatives populars (ILP) es poden portar al congrés aconseguint 500.000 signatures (una de cada 92 persones), o 50,000 signatures en 120 dies en una comunitat autònoma, que és el que va donar via lliure per tramitar la proposta de Llei en el Parlament de Catalunya per abolir les corridas de toros.
Una iniciativa popular no només serveix per modificar una llei, sinó que la seva importància està en que pot marcar l'agenda política, reforçant la imatge d'un partit i enviant un sol missatge a la ciutadania, importantíssim en any electoral. Almenys, a Suïssa.
