“L'ala oest de la Casa Blanca”, molt popular i àmpliament aclamada per la crítica, va ser creada per Aaron Sorkin i es va emetre des de 1999 al 2006. És una sèrie de ficció que narra els successos quotidians viscuts pel President d'Estats Units i les persones més properes del seu gabinet. Es centra en descriure amb detall com és l'estructura d'un gabinet de Comunicació Institucional, les decisions que han de prendre cada dia, les negociacions que han de realitzar per aconseguir tirar endavant algunes promeses electorals i els obstacles que els planteja l'oposició. A més dels problemes col·laterals que els ocasionen algunes decisions polítiques internacionals. Pel seu èxit i per la seva història, “The West Wing” s'ha convertit en la sèrie “de culte” i de referència per als amants de la comunicació política.

Però no és l'única sèrie sobre el tema. “Yes, minister” (Sí, ministre) ja va causar sensació a la fi dels 80, mostrant-nos amb sàtira i humor les interioritats del govern britànic. Recomano, per qui no l'hagi vist o vulgui gaudir-la de nou, llegir el llibre traduït al català per Toni Aira sobre el guió de la sèrie que era, per cert, la preferida de Margaret Thatcher.

Altres sèries interessants són House of cards (sobre el govern britànic, 1990), Spin City (amb Michael J. Fox, 2002), Commander in Chief (amb Geena Davis, 2006), Dan for Mayor (2010), etc… La veritat és que cada vegada hi ha més sèries que aborden la importància de la comunicació política. Existeix interès, i si s'uneix aquest interès amb uns bons guions, l'èxit sembla més que assegurat.

Durant tot aquest any es parlava molt d'una nova sèrie, The Kennedys, estrenada a Canadà el passat mes d'abril i que va tenir una forta polèmica en ser rebutjada per emetre a Estats Units, encara que finalment també va ser estrenat a l'abril. També s'ha emès a Irlanda, Regne Unit, Austràlia, França, Brasil, Bèlgica, Itàlia i Singapur, amb bastant èxit de públic (no tant de crítica). La sèrie explica la història de la família Kennedy, amb constants picades d'ullet a la comunicació política. Un bon exemple el mostrava Yago de Marta, en resumir un petit tros d'un capítol:

En un dels primers actes de la campanya presidencial, “Jack” (JFK) tenia la mirada perduda. No mirava a un lloc concret, semblava mirar alguna cosa al terra o a les parets. Va ficar una de les seves mans a la butxaca dels pantalons… Titubejava… El seu pare (el millor de la sèrie) acompanyat per un assessor va dir: Necessitem nous speechwriters.
L'assessor el va mirar i va dir: No és el que diu, és com ho diu.
JFK no aconseguia el to i el seu pare pensava que era cosa dels escriptors de discursos. Al poc temps van tenir un altre acte al costat de mares de caiguts en la guerra. A Kennedy, com a heroi de guerra, li van dir que es posés la seva medalla i JFK semblava incòmode amb la idea. Li van dir:
- Llueix aquesta medalla, les mares t'estaran mirant a tu però estaran veient els seus fills.
Poc després de començar el seu discurs, John Fitzgerald Kennedy, es va fixar en les mares que l'envoltaven. Va sentir el mateix que va sentir en la guerra. I va començar a parlar amb força, a mirar al públic, a entrar dins d'ell. Va començar a brillar. El pare, que l'observava en cada acte, va dir: Ara ho ha fet bé, perquè ha parlat des del cor. D'això va tot.

També es parla molt i bé d'una sèrie danesa, Borgen (Parlament), que narra les vicissituds de la presidenta del país, de com guanya les eleccions i de les relacions amb el seu gabinet i amb la resta de forces polítiques. També molt interessant el que s'explica respecte a les seves relacions amb la premsa. De moment ja l'ha comprat la BBC per emetre-la en el Regne Unit i LinkTV a Estats Units. A Dinamarca, la sèrie, llançada al setembre de 2010, era vista per 1’5 milions de persones a la setmana (de 5,5 milions d'habitants).
Es pot trobar més informació aquí o aquí, i en parlen meravelles.



Si coneixeu o recomaneu alguna altra sèrie, per favor, deixeu-la en els comentaris i aniré actualitzant. L'any passat, Albert Medrán va fer també un post parlant de les seves cinc sèries favorites.