Un bon eslògan ha de cridar l'atenció de la gent, transmetre el seu missatge i representar a la seva campanya política. Però per ser realment efectiu, un eslògan polític ha de tenir les següents qualitats: ser breu i anar al gra, ser eficaç quan s'escriu o es parla, utilitzar un llenguatge senzill i comprensible, i ser memorable.

El partit popular va presentar ahir el seu slogan de precampanya, “Empieza el cambio”. No és quelcom realment nou. No fa falta anar molt lluny (novembre de 2010) per veure que ja va ser utilizat per un altre partit, Convergència i Unió, en les eleccions catalanes, amb “comença el canvi”.

Fer referència al canvi és una constant en política. És, com indica Daniel Esquibel, una acció per sol·licitar als votants una oportunitat de fer les coses de manera diferent i, sovint, millor (o així es vol fer, almenys). En paraules de Daniel: “En la recta final de la campanya jo insistiria en alguna cosa que la gent ja li va donar a l'altre i que ara el teu candidat demana per a ell: una oportunitat. Si uns altres van governar i alguns problemes segueixen estant allí a la vista de tots, doncs cal demanar una oportunitat per al teu candidat. Simplement una oportunitat”.

El 1976, Jimmy Carter ja va utilitzar “A Leader, For a Change”, el 1984 Walter Mondale va utilitzar “America Needs a Change”, el 1992 Bill Clinton va utilitzar “For People, for a Change” i especialment el conegudíssim “It’s time to Change America”, i el 2008, Barack Obama utilitzava el no menys famós “Change We Ca Believe In” o “Change we need”.

A Espanya, encara és més conegut l'eslògan “Por el cambio”, de Felipe González el 1982. A França, el 1974 va ser Giscard d’Estaing amb “Le changement sans le risque”, seguit anys més tard per “Le président du vrai changement”, de Lionel Jospin el 1995; o “La relève, Le changement” de François Bayrou el 2002.

La paraula canvi en un eslògan inspira esperança en el futur, promet resultats i ofereix un canvi de les coses. Aquesta és la raó per la qual va ser utilizat per CiU i ara pel PP. A més, en ambdós casos, l'ús de la paraula canvi està al costat de la paraula “comença”, la qual cosa determina que volen donar la sensació de victòria segura, que les coses van a canviar i que ho faran des d'aquest moment. Volen donar la sensació de seguretat i de que saben el que fan.

Des del PP van començar també ahir una mini-campanya a Twitter perquè els seus simpatitzants parlessin de què volien canviar a partir d'ara, arribant a fer de “#empiezaelcambio” un trending topic a Espanya. És exactament el mateix que es va fer des de CiU en la precampanya catalana. I també, com llavors, el trending topic es va aconseguir no només gràcies a simpatitzants que parlaven bé del partit, sinó pels adversaris que es reien del l'hashtag o ho aprofitaven per atacar al partit.

Però que ningú es preocupi. En quatre anys, o vuit, un altre eslògan del canvi estarà en els cartells electorals, segurament dels partits ara contraris. Tot es repeteix i sembla que tot està inventat. El mateix “Yes we can” d'Obama té una semblança molt raonable amb l'eslògan “Yes America Can” de George W. Bush en 2004. No canviem, perquè sembla que el “canvi” funciona i ens fa pensar que les coses poden millorar, almenys, fins a les següents eleccions.