El 9 de març de 2008 es van celebrar eleccions generals a Espanya. Els dos partits majoritaris portaven dies, mesos, preparant les seves estratègies. Tancats en els seus laboratoris, els comitès electorals del pp i el psoe intentaven posar el cascavell al gat: aquesta massa apolítica i desafecta, profundament desencantada amb les sigles polítiques, que decantaria la balança. Les antigues tècniques de persuasió ja no serveixen. Els estrategues de campanya inicien una batalla sense fi sota una premissa: si els ciutadans no volen política ni ideologies, se'ls oferiran productes i sentiments. S'obren les portes a l'enganyosa seducció del màrqueting. Heus aquí la història de les eleccions més americanizadas de la història d'aquest país.

La catalana Iolanda Màrmol, despulla en aquest assaig tots els secrets de la campanya; les batalles internes i intestines en el comitè electoral del PP i els seus canvis de rumb sobre la marxa, els atacs i els contraatacs entre ambdós partits, la gestió de la crispació, els encerts de la campanya del PSOE i el seu mínim tractament de la crisi que s'apropava, l'ús que es va fer de les noves tecnologies, i una detallada anàlisi sobre els spots, fotografies i mítings d'ambdues campanyes.

És el millor “estudi de cas” d'unes eleccions que he llegit, parlant de l'estratègia de l'equip de Zapatero de buscar la personalització en el candidat i en el positivisme i l'estratègia de l'equip de Rajoy de millorar les relacions amb joves i dones, i l'intent d'humanitzar al seu candidat. També la lluita entre aconseguir àmplia participació per guanyar, per part d'uns, i evitar aquesta gran participació, per guanyar els altres. És interessant també a l'anàlisi dels espots televisius i dels discursos, així com el per què de la utilització de “la nena de Rajoy” per part d'aquest candidat.

Recomanable.