Des de Netpolitique, Anthony Hamelle ha publicat una recopilació de consells per realitzar una bona campanya política, especialment online, tenint en compte les últimes tendències observades en la pre-campanya nord-americana, però que són perfectament extensibles a qualsevol campanya. Intento traduir-los, resumir-los i afegir algunes idees.

Sobre donar respostes en temps real i tenir en compte la memòria il·limitada d'Internet:

1. Estar preparats havent fet el seu propi treball de comprovació dels fets, en posts, Facebook, Twitter, comentaris i vídeos antics. No s'ha de deixar res que pugui ser utilitzat pels oponents, i cal preparar respostes possibles per desactivar als mitjans de comunicació que puguin intentar llançar bombes potencials.

2. També es poden crear videos i penjar-los a Youtube per explicar l'evolució dels seus punts de vista (si han canviat), en cas que el candidat sigui acusat de canviar d'opinió o de no ser coherent.

3. Cal tenir un argumentari bàsic utilitzable en qualsevol moment i que cobreixi tot l'espectre del debat públic (treball, economia, medi ambient, habitatge, pensions, agricultura, seguretat, relacions internacionals, etc.) immediatament per garantir la coherència de les respostes a Twitter per a periodistes i líders d'opinió, especialment en relació amb els debats televisius i altres esdeveniments en directe.

Sobre logística:

4. Establir un canal de comunicació molt proper entre el candidat i el cap de la campanya online per estar en condicions de respondre i sobretot per adaptar-se d'una forma molt reactiva -que és el que Obama ha fet mitjançant el nomenament de Joe Rospars com a director d'estratègia digital per 2012 i Mitt Romney amb Zac Moffatt.

Sobre noves regles (relacions i anècdotes):

5. Revela les escenes de la campanya a través d'una foto d'equip de periodistes responsables d'explicar els “secrets”, com per exemple el paper que tenen els activistes que assisteixen a les reunions o per ressaltar els moments d'espontaneïtat dels candidats o del seu entorn – vegeu, per exemple el vídeo de Mitt Romney.

6. Preparar i donar visibilitat online als portaveus de cada temàtica, amb experiència contrastada. El candidat és el líder d'un bon equip.

7. Tenir en compte que cada moment d'una campanya és potencialment grabable i difós a la xarxa, i per tant, els mitjans de comunicació ho podrien utilitzar. Cal ser coherent i no aparèixer en cap imatge o vídeo sent incoherent amb els valors i missatges que es difonen des del partit o el candidat.

Sobre donar autonomia al “moviment”:

8. Facilitar l'entrada -i la sortida– al moviment de suport (o al partit o candidat) a través de les xarxes i a través d'eines de creació de diferents nivells d'activisme, intercanvi d'informació a la xarxa per a l'organització espontània d'esdeveniments a través de la participació en iniciatives i als debats creats per uns altres, introduir dinàmiques de joc i oferir reconeixements a aquells que són els millors activistes en la campanya – vegeu, per exemple la web d'activistes de Tim Pawlenty.

9. Més que permetre la participació ciutadana o idees als militants (que també), es tracta més d'establir un sistema de preguntes i respostes concretes i ràpides, similars a les observades a Quora o Facebook Questions. Aquest sistema permetrà als activistes de la comunitat parlar sobre qüestions de fons o de problemes d'organització i trobar les respostes ràpida i directament des de l'organització, que seran els primers interessats a solucionar-ho i en veure el que més preocupa la seva comunitat. Per fer front a qüestions tècniques més complexes, un expert podria donar una xerrada i penjar-la en vídeo, prenent com a exemple les xerrades TED.

Velles eines que segueixen tenint validesa:

9. Vídeos curts i molt segmentats temàticament

10. Mantenir un canal directe amb els activistes i els votants potencials, segmentat amb eines per a correu electrònic i CRM (o VRM).

Podeu veure més informació a Netpolitique.