Jordi Alemany té 75 anys i les ha vist de tots els colors, també en política. Però mai havia pogut parlar amb cap polític ni discutir amb ell o ella, ni debatre, ni tan sols expressar el que sent respecte a la política i el sistema polític actual enlloc (ni té blog, ni té Twitter, ni usa Internet). Jordi és com milions de persones, i de vegades, en parlar de política, els oblidem.

La política no gaudeix de bona salut, i això és alguna cosa obvia. En una discussió a Twitter, el fill del senyor Jordi, Santi Alemany, ho comentava fa unes setmanes. Però Santi va rebre una resposta, d'Ernest Benach, proposant-li parlar del tema, quan volgués i on volgués, de com regenerar la política. La condició: que no només hi hagués gent que estigués a la xarxa, i que tothom parlés.

És així com Santi va crear la trobada “Política 1.5. #Regenerem”, que va tenir lloc dimarts passat al barri de Gràcia de Barcelona, i al que em va convidar. L'objectiu era unir la “trinxera digital” amb la “bretxa digital”, en paraules de Santi. Tota la ciutadania pateix la política, i per tant tota la ciutadania ha de participar i ha de poder parlar lliurement del que pensa amb els polítics. Estaven convidats dentistes, jubilats, i alguns “frikis” de política.

Ernest Benach, expresident del Parlament de Catalunya, va començar explicant el que segons ell són els problemes de la política actual, que s'ha trobat en la “tempesta perfecta”:

1. Baixa moral de la població a causa de la crisi
2. Sistema de partits que té molta força (a causa que es va pensar així durant la transició) i que té molt poca flexibilitat
3. Poca relació dels partits amb la ciutadania
4. Finançament poc clar en els partits
5. Vicis establerts en el sistema que es donen per bons en el propi sistema de partits
6. Partits que provenen de la societat industrial i que no s'adapten a la societat del coneixement. En molts casos, estan caducs.
7. Forts aparells electorals que impedeixen canviar la llei electoral (com es va intentar fer a Catalunya a finals de 2010)
8. Degradació dels valors en la societat: no es donen valor a les coses aconseguides i es pensa que tot és fàcil i gratis: medicaments, escoles… i que la política ha de donar-ho. La culpa no només la tenen els partits i els polítics

Però la solució està en la pròpia política. Cal canviar-la, sí, millorar-la, augmentar la capacitat de parlar i d'interactuar amb la ciutadania, però tan sols des de la política es podrà canviar la política.

Durant la conversa, algunes idees que em van venir al cap és que, per als ciutadans, que no entenen de macro-economia, els detalls són importantíssims. No s'entenen grans despeses dels polítics (encara que en realitat sigui un 0,0001% del pressupost total), no s'entén que hi hagi gent que s'aprofiti, la lentitud de la justícia (en el Regne Unit, pel tema de les escoltes ha dimitit, en pocs dies, el número 1 i 2 de Scotland Yard, i el primer ministre ha parlat a la cambra dels comuns). Aquí seria impensable.

S'espera responsabilitat de les persones que ens governen, s'espera que no sempre diguin “i tu més”, s'espera que demanin perdó quan ho fan malament (per exemple, que es disculpi el patronat de la Fundació Palau de la Música), s'esperen dimissions quan siguin necessàries, s'espera que baixin a la terra.

El camí és llarg, molt llarg, però trobades com la de dimarts serveixen per almenys intentar parlar i integrar a més gent en el debat polític. No crec que la trobada servís per regenerar la política, òbviament, però només per escoltar el que havia de dir el senyor Jordi, ja va valer la pena.