«L'economia, estúpid» (the economy, stupid), va ser una frase molt utilitzada en la política nord-americana durant la campanya electoral de Bill Clinton el 1992 contra George H. W. Bush (pare), que el va portar a convertir-se en president dels Estats Units. Després la frase es va popularitzar com «és l'economia, estúpid» i l'estructura de la mateixa ha estat utilitzada per destacar els més diversos aspectes que es consideren essencials. La reutilitzo en aquest post per parlar de la importància de les dades i del seu bon ús, així com de la seva bona disposició en un CRM (o VRM).

Cada vegada més sovint plataformes de xarxes socials com Facebook o Twitter serveixen (o són vistes pels partits polítics i els candidats) com a portes d'accés per trobar possibles partidaris i simpatitzants, els quals al seu torn puguin influir en els seus amics. I és cert, però només fins a cert punt, ja que les dades recollides en una pàgina de Facebook serveixen sovint per millorar o empitjorar l'ego, mesurant el nombre de “m'agrada” o el nombre “d'amics” o admiradors” rebuts. És complicat mesurar l'èxit, i molt més mesurar les relacions “bones” aconseguides. I aquestes relacions seran bones sempre que arribi la informació correcta, la que aquests simpatitzants potencials busquin, necessitin o que es creï un interès. Es tracta de relacions, no tan sols d'afegir “amics” o “seguidors” a la llista. No és que Facebook s'hagi convertit en una eina crucial en les campanyes polítiques online, sinó que el que són crucials són les dades que des de Facebook es poden obtenir.

És la segmentació la que pot permetre arribar a cada persona de la manera adequada als seus interessos, al que està més aprop (res d'enviar invitacions a esdeveniments a 600 quilòmetres de distància) i al que pot impactar-li.

Per això és important establir mecanismes per aconseguir dades de les persones amb les quals s'interactua, així com aconseguir saber quins temes són més sol·licitats o quins enllaços són més visitats a cada pàgina (això sí ho fa Facebook). Fins ara havíem vist, sobretot a FB, algunes aplicacions que permetien aconseguir dades dels simpatitzants (per exemple la de Piñera en les eleccions xilenes de 2010). Només amb la utilització d'aquestes dades una campanya en xarxes socials no només ja mereix la pena, sinó que es pot convertir en una eina bàsica de segmentació. Les dades són informació, i la informació és poder per destriar amb quin missatge un partit o un candidat pot apropar-se més a un simpatitzant o votant, sigui per activar-lo o per a que vagi a votar.

Com indica Micah L. Sifry, en les últimes setmanes assistim a un nou ús de Facebook per segmentar, a través d'eines creades per l'equip d'Obama. En el cas de l'actual president, l'aplicació “Are you in” permet als partidaris d'Obama, no només declarar el seu suport al President per a les noves eleccions o fer arribar als seus amics un missatge perquè s'uneixin, sinó que immediatament mostra una llista de quins dels teus amics també estan a bord, i amablement els convida a apropar-se a altres amics. Però sota aquesta superfície passa alguna cosa molt més poderosa. La primera vegada que s'utilitza l'aplicació, es demana permís perquè s'afegeixi la teva informació bàsica (nom, fotografia, gènere, xarxes, llista d'amics, i qualsevol altra informació” que hagis deixat oberta per compartir en Facebook. També sol·licita permís per saber el teu aniversari, ciutat actual, i la capacitat d'enviar correu electrònic o missatge al mur. (Algunes d'aquestes característiques pot ser invalidades, però la majoria són requerides per l'aplicació). Fins ara, al voltant de 125.000 persones han donat el permís perquè l'equip d'Obama accedeixi a les seves dades de Facebook.

Ara Obama (el seu equip, vamos) pot, per exemple, consultar la llista per enviar un missatge a cada persona que s'autoidentifica com a demòcrata, dona, i major de 35 anys, amb més de 500 amics a Facebook i parlar-los del tema “família”.

L'aplicació fa por pel que pot aconseguir. No obstant això, crec que no cal oblidar que aquestes persones ja són simpatitzants d'Obama. L'eina no busca el vot en sí, donat que ja el té. El que permet és arribar a impactar i a donar una millor informació a públics segmentats, per activar-los i perquè puguin fer campanya per ells mateixos, tant a la xarxa com fora d'ella.

La clau no és tan sols estar en Facebook, sinó les dades que es poden aconseguir per interactuar millor amb els simpatitzants i activistes. Cap relació serà tan bona com la qual s'aconsegueix quan saps què li importa al teu interlocutor.