Keiko Fujimori o Ollanta Humala, el que resulti president després de les eleccions del proper diumenge, 5 de juny, heretarà un Perú l'economia del qual creix com a poques al món: un 8,8% el 2010. Però malgrat el sostingut creixement econòmic, el descens de la pobresa en aquest país sud-americà ha estat modest. I això, en gran mesura, explica l'auge de líders outsiders, com ambdós presidenciables.

Keiko Fujimori és la representació política del seu pare, condemnat a 25 anys per crims contra la humanitat. No obstant això, pel que està considerada és pels èxits aconseguits pel seu pare en matèria de seguretat i economia. Ollanta Humala, per la seva banda, és criticat pel seu passat colpista, i per les seves relacions amb Hugo Chavez. Ara en canvi, està molt més vinculat a Lula i les seves polítiques.

El procés electoral més renyit de la història recent del Perú és, també, el que més ha polaritzat a la societat sencera. Keiko Fujimori té avantatge en les enquestes sobre Ollanta Humala, encara que només d'un punt. Les enquestes evidencien també que molts acudiran a les urnes (hi ha vot obligatori) de mala gana. Segons el més recent sondeig d'Ipsos Apoyo, el 40% de l'electorat no votaria en cap cas per Humala i el 39% no ho faria per Fujimori. Precisament gràcies a la divisió de les alternatives centristes els dos candidats amb major percentatge de rebot ciutadà van aconseguir arribar a la segona volta. I, posada a triar entre el perturbador passat del fujimorisme i l'incert futur que representa l'humalisme la societat ha entrat en una espiral creixent de crispació.

La recent carta de Mario Vargas Llosa, que va anunciar que les seves columnes no es publicaran més en el diari El Comercio, després d'assenyalar-ho com una “màquina propagandística” de la candidatura de Keiko Fujimori és stan sols el més recent episodi en la successió de retrets i acusacions en què s'ha convertit la campanya electoral peruana. Vargas llosa, en rebre el Nobel l'any passat, va dir que només s'involucraria en l'elecció peruana si hi havia risc que Keiko Fujimori arribés a ser presidenta. Confrontat a aquest escenari, l'escriptor es va posar en campanya per evitar que la filla de l'ex president Alberto Fujimori arribi al poder, gravant un vídeo a favor d'Humala.

No és l'únic intel·lectual que ha mostrat el seu suport a Humala (encara que crec que és més aviat el seu descontentament absolut per Fujimori). En els últims dies han començat a acumular-se comunicats de diferents sectors d'acadèmics i artistes. El primer a pronunciar-se va ser un nodrit grup d'historiadors d'universitats peruanes i estrangeres. Després va arribar la carta de mig centenar d'escriptors, incloent a Mario Vargas Llosa i Alfredo Bryce Echenique. Aquesta setmana van arribar dos comunicats més: un de persones vinculades al cinema i un altre de politòlegs.

Però Keiko Fujimori també rep suports, especialment de polítics i economistes. També la recolzen un important grup d'esportistes i personatges de la faràndula, com la presentadora de televisió Sofia Franco, certament més coneguts que els acadèmics. Com indica Juan Carlos Guerra, “l'aportació més significativa a l'ascens de Keiko Fujimori l'ha donat l'escriptor i periodista Jaime Bayly, qui ha tret un nou programa dedicat única i exclusivament a treure els morts de l'armari del Tinent Coronel jubilat Ollanta Humala. El seu nou programa dominical a Perú ha estat un toc de queda en els seus dos lliuraments. Des de l'estrena de l'espai, Keiko ha guanyat 4% i Humala ha perdut 5%. Si com assenyalen les enquestes la Fujimori acaba alçant-se amb la victòria en la segona volta aquest 5 de juny el “Factor Bayly” haurà influït de forma determinant en el resultat”.

En unes eleccions tremendament renyides, la necessitat de convèncer als indecisos (es creu que són un 13% dels votants) permet que es busquin suports públics, a l'estil, també del que se sol fer a Estats Units, amb els “endorsements”. A petita escala ho veiem a Perú. Queda per veure quin suport és més important, el dels mitjans de comunicació, encapçalats per Bayly, o el dels intel·lectuals, encapçalat pel premi Nobel Vargas Llosa. Ho sabrem diumenge.

Per cert, un dels primers posts d'aquest blog va ser l'anàlisi de les eleccions peruanes de 2006 i l'ús de la Web. En 5 anys aquest ús no ha canviat molt i no hi ha res destacable, només que ara utilitza les darreres tendències, especialment vídeos i xarxes socials. Si que ha canviat que em faig gran!