Dissabte és Sant Jordi, i com previsiblement estaré desconnectat i sense cobertura, perdut al meu poble, recomano avui uns llibres que crec interessants:

Marketing político y comunicación, de Philippe J. Maarek

Amb excessiva freqüència, el caràcter d'espectacle de la política exercit pels mitjans de comunicació constitueix una curiosa barreja. La comunicació de la imatge moltes vegades pretén substituir a la comunicació d'idees. No obstant això, cal que els homes i les dones polítics adaptin la seva comunicació a l'evolució de la societat, que igual sàpiguen debatre en públic que comunicar per Internet, i que, en ocasions, també acceptin participar en emissions televisades d'entreteniment molt allunyades de la política. El llibre el poden llegir tant els estudiants com els militants i els homes polítics, així com qualsevol persona desitjosa de comprendre els mecanismes que porten al poder als nostres governants. El llibre és un veritable manual de campanyes electorals. No és el millor llibre de Maarek (no sóc l'únic que ho pensa), però ho recomano si voleu un tractat general sobre com funcionen les campanyes, Internet a part.

En el poder y en la enfermedad, de David Owen

En el poder i en la malaltia tracta de la interrelació entre la política i la medicina. L'autor es declara fascinat per ella i l'ha analitzat en ambdós camps. La malaltia en personatges públics suscita importants qüestions: la seva influència sobre la presa de decisions, els perills de mantenir en secret la dolència o la dificultat per destituir als dirigents malalts. Com a metge, l'autor va tenir l'ocasió de veure les tensions de la vida política i les seves conseqüències; com a polític, es va fixar en els dirigents que no pateixen dolències mentals però desenvolupen el “sindrome d'hybris” o embriaguesa del poder: persistència en el terror i incapacitat per canviar. Aquest llibre estudia les malalties patides per Caps d'Estat i de Govern com a J.F. Kennedy, el Sha de Pèrsia o Mitterand, entre altres. Encara no me l'he he acabat, però és molt interessant i fa un bon recorregut per la història política del s. XX.

Manual de e-líder, de Javier Llinares y Ginés Alarcón (coordinadors).

L'objectiu és mostrar les possibilitats que ofereix Internet i com incorporar les eines en el dia a dia del professional, però sobretot, explicar que el 2.0 no és solament obrir una pàgina de Facebook o Twitter sinó un canvi d'actitud. Es parteix d'una introducció als nous models de relació en els mitjans socials fins a recomanacions de bones pràctiques en identitat digital (qui som a Internet) i escolta activa (què diuen de nosaltres), a més d'exemples per millorar els serveis públics gràcies a la tecnologia. El manual també compta amb un capítol dedicat a les eines més útils per moure's en els mitjans socials i un glossari de termes. Entre els autors, Pere Joan Mitjans, Raúl Alegre, César Calderón, Francisco M. Rangel, Mª Carmen Orozco i Carlos Guadián.

Catilinarias, de Ciceró

Les Catilinarias són quatre discursos de Ciceró. Van ser pronunciats entre novembre i desembre de l'any 63 a. de C., després de descoberta i reprimida una conjura encapçalada per Catilina per donar un cop d'estat. Catilina, qui s'havia postulat per al càrrec de cònsol després d'haver perdut la primera vegada, va intentar assegurar-se la victòria mitjançant suborns. Ciceró llavors va impulsar una llei prohibint maquinacions d'aquest tipus. Catilina, al seu torn, va conspirar amb els seus partidaris per matar a Ciceró i a membres clau del Senat en el dia de l'elecció. Ciceró va descobrir el complot. El 8 de novembre, va convocar al Senat en el Temple de Júpiter Capitolino. Catilina va assistir també a la reunió. Va ser llavors que Ciceró va pronunciar la Primera Catilinaria, que comença amb la cèlebre frase Fins a quan, Catilina, abusaràs de la nostra paciència? (Quousque tandem, Catilina, abutere patientia nostra?). No hi ha res com els clàssics per aprendre d'oratòria i discursos, i aquesta és una de les obres necessàries. Es pot llegir online, des d'aquí, i és altament recomanable.

Filopolítica, d'Antoni Gutiérrez-Rubí

Amb el títol “Filopolítica: filosofia per a la política“, trobareu diferents textos que presenten idees i reflexions sobre aquest concepte del que per al Toni seria la filosofia aplicada a la política, a una nova política, que ha de mirar cap als clàssics, recuperant l'essència dels valors, de les idees que fonamenten i atorguen consistència al desenvolupament d'aquesta labor. Una visió renovada (més humanista i profunda) de l'acció política, on apunta conceptes com l'espiritualitat, la introspecció, la meditació o el silenci, entre d'altres, que poden ajudar en aquest camí de reflexió compartida. Es pot llegir aquí.