Demà, 31 de març, té lloc a Sevilla el Tapas&Tweets sobre “Política i xarxes socials“, que comptarà amb la presència de Joseba Hervella, Paco Torres, Jesús Ollero i Ana Salazar. . Per ajudar al debat, i abans que se celebri, des de Tapes&Tweets entrevisten a gent perquè donin la seva opinió sobre el tema. Adjunto les meves respostes:

1. Quina valoració fas de l'ús que la política efectua avui dia d'Internet i els mitjans socials al nostre país?

L'ús cada vegada és major, però això no significa que sigui generalitzat ni que s'utilitzi correctament. Molts polítics tenen presència, però poca identitat online. S'utilitza per fer campanya, igual que s'utilitzen la resta d'eines de màrqueting i la resta de mitjans. No obstant això, la xarxa no és tan sols difusió (com sí ho és, per exemple, la televisió o la resta de mitjans tradicionals). Internet funciona d'una manera diferent. La difusió és important, però ho és més la capacitat relacional que genera, i aquest és el gran tema, precisament, oblidat per molts polítics.

Per descomptat, que la majoria de canals i perfils a Internet siguin abandonats el dia després de les eleccions (57% en les últimes eleccions generals) no ajuda al fet que aquests polítics tinguin bona reputació online (el que significa confiança i relacions).

2. Penses que a Espanya les xarxes poden arribar a canviar la forma de fer política?

La xarxa ja està canviant la manera de fer política en molts dels nostres polítics, a Espanya i al món, però no és la panacea sinó una eina més de fer política. Tenir presència a Internet no significa guanyar unes eleccions, ni ser el partit més votat, o amb més visibilitat. No obstant això, per guanyar unes eleccions, la comunicació ha de fer-se, avui dia, també a la xarxa.

Som animals socials. La comunicació ràpida i sense mediadors ni filtres és la que aconsegueix un major augment de la identificació dels ciutadans amb els polítics. Les seves comunicacions a la xarxa, personals, permeten allunyar-se de l'aura de persona inaccessible i, per tant, diferent a les altres, i permeten crear proximitat cap a les seves idees i generar confiança. Quan aquestes comunicacions es fan correctament, parlant a les persones adequades sobre els temes que els interessen, responent preguntes o crítiques, enllaçant, aportant continguts de valor i oportunitats de crear una comunitat afí, connectat amb ells, la comunicació amb la ciutadania es transforma mitjançant la generació de llaços emocionals. Aquestes emocions, transmeses a través de relacions, anteriorment només es podien aconseguir a través de reunions personals i continuades en el temps.

El 2011, la xarxa i les seves eines de contacte permeten que aquesta relació constant pugui donar-se en qualsevol lloc, a qualsevol hora. Aquest és el gran canvi potencial.

3. Quins consideres que serien les claus perquè això succeís?

La gent vol sentir-se identificada amb els seus polítics, que li responguin, que tinguin valors semblants, que romanguin en contacte amb la societat. Internet és una de les maneres de fer-ho possible en l'actualitat. Fer un ús correcte és la clau. La bona política 2.0 no ha de pretendre solament aconseguir vots perquè difícilment n'aconseguirà molts, sinó que ha de pretendre motivar persones. A través de les relacions s'aconsegueix que antics votants acudeixin a les urnes, s'aconsegueix que persones que votaven al contrari potser no vagin a votar perquè tenen dubtes, però sobretot aconsegueix que persones de la mateixa ideologia utilitzin el seu talent per crear noves activitats i perquè parlin bé del candidat als seus contactes personals, i aquests als seus contactes…

Aquesta és la funció de la política 2.0: connectar persones a través dels llaços que es creen a la xarxa, i aconseguir també la seva contrapartida en noves idees sorgides del talent dels ciberactivistas, als quals cal involucrar.

En tot això és bàsic tenir també presencia al món offline per part d'aquestes relacions obtingudes: que la gent parli de la campanya, que es creïn activitats al carrer, que es generi una comunitat que pugui reunir-se, dialogar, crear noves eines de campanya, convèncer als seus amics… Sense presència al carrer no es guanyen eleccions. És el boca/orella el que pot canviar un resultat electoral, ara i sempre. La xarxa només ho pot agilitar.

4. Quina influència pot tenir Internet en el proper cicle electoral?

Internet és un mitjà més per fer campanya. Un altre. Però cal entendre que les campanyes que es poden fer són molt diferents a les que es fan en altres mitjans, ja que ara parlem d'una campanya relacional: pel que fa a continguts (preparats perquè siguin compartits, enlazables, divertits, interessants, innovadors…) i pel que fa a la comunicació directa i personal (utilitzada per seduir a través de les paraules i els gestos, i a través de les relacions a la pròpia xarxa i offline que s'estableixen pels membres d'aquesta xarxa afí).

Internet serà mitjanament important aquestes eleccions, molt menys que en altres països, però més del que els polítics creuen. Però les eleccions no es decidiran a Internet. Es decidiran, com sempre, al carrer i en els mitjans. Internet és un altre mitjà, encara que funcioni de manera diferent. Cal utilitzar-ho tan bé com sigui possible. Qualsevol vot val.