Nascut a Kladno, Àustria-Hongria (ara República Txeca) el 1873, Anton Cermak va emigrar amb els seus pares als Estats Units a l'any següent, i va celebrar el seu primer aniversari en el centre d'immigració d'Ellis Island. Posteriorment, va arribar a Chicago.

Cermak va començar la seva carrera política en la legislatura estatal d'Illinois el 1902. Cinc anys més tard, va ser triat regidor del Districte 12 de Chicago. Cermak va ser triat president de la Junta de Comissionats del Comtat de Cook el 1922, president del Partit Demòcrata del Comtat de Cook el 1928, i alcalde de Chicago el 6 d'abril de 1931. Des d'aquesta data, tots els alcaldes de Chicago han estat demòcrates, incloent Rahm Emanuel, triat al febrer. M'ha semblat interessant explicar el per què.

El Partit Demòcrata a Chicago va sorgir a partir de la generació de líders que va seguir a l'incendi de la ciutat en 1871. Carter H. Harrison (1879-1887, 1893) i el seu fill, Carter H. Harrison II (1897-1905, 1911-1915), van ser cadascun triats cinc vegades com a demòcrates, guanyant 10 de 17 eleccions entre 1879 i 1911. Eren nadius blancs protestants d'Amèrica, però van formar aliances amb diversos grups d'immigrants. Aquests pioners en el desenvolupament de coalicions interètniques van aconseguir, a partir de conjuntar diferents classes socials, races i nacionalitats fer del partit demòcrata una organització dominant a la ciutat.

No obstant això, una vegada desapareguts els Harrison, van ser els descendents d'irlandesos i irlandesos nouvinguts els que es van fer amb el control del partit, liderats per Roger C. Sullivan. El ser la majoria irlandesos va permetre a Sullivan crear un fort nucli de poder dins del partit.

Sullivan va morir el 1920 i va ser reemplaçat al capdavant de la facció irlandesa per George Brennan. En aquesta època va començar l'expansió a la ciutat de ciutadans afro-americans, la qual cosa va ser utilitzada pels republicans per aconseguir el poder, sobre la base d'aquesta “invasió” de “gent de fora”. William Hale (Big Bill) Thompson (1915 a 1923, 1927-1931) va practicar aquest “nacionalisme” contra immigrants nouvinguts, especialment negres o d'Europa de l'est, als quals no veia com a suficientment blancs (encara que sí va contractar afroamericans per a l'ajuntament). Mentrestant, els demòcrates de Chicago seguien sent el partit dels irlandesos.

Nombrosos grups ètnics com a polonesos, txecs, ucraïnesos, jueus, italians, i afro-americans que van començar a establir-se a Chicago eren deixats de banda en els partits i cada vegada tenien menys influència i menys poder. Va ser en aquest context que Cermak, ell mateix un immigrant, es va adonar que conjuntant a tota aquesta població podien governar la ciutat i que el partit demòcrata tornés al poder.

Amb el suport de Franklin D. Roosevelt a nivell nacional, Cermak gradualment va ana fent la cort a membres de la creixent comunitat negra de Chicago i a membres del seu partit. A la mort de Brennan, el 1928, va aconseguir ser triat president dels demòcrates de la ciutat, i va aprofitar el seu temps en l'oposició per generar aliances interètniques (com ja havia fet, a la seva manera, Harrison).

En la campanya de 1931, quan Cermak va desafiar al llavors alcalde, el republicà “Big Bill” Thompson, aquest feia campanya mitjançant insults ètnics: “No m'asseuré amb Bohunk, Chairmock, Chermack o com es digui” o “S'imagina vostè un alcalde en la Fira Mundial amb un nom així?”
La resposta de Cermak, va ser “No li agrada el meu nom … bé, és cert que no he vingut en el Mayflower, però vaig venir tan aviat com vaig poder“. L'austro-hongarès es va fer així amb el vot de les minories descontentes, unint-les en un sol partit, i tenint-les en compte a totes. A més, existia descontent amb Thompson, per la seva incapacitat o falta de voluntat per netejar la ja incipient delinqüència organitzada de Chicago. El 6 d'abril, Cermak va obtenir el 58% dels vots, i fins a avui, 80 anys després, governa el seu partit.

Menys de dos anys després, el 15 de febrer de 1933, mentre saludava al recentment reelegit Franklin D. Roosevelt en una trobada a Miami, va ser assassinat. L'assassí, Giuseppe Zangara, semblava disparar a Roosevelt (que no va ser ferit), però ràpidament van créixer els rumors que l'objectiu era el propi Cermak, a les mans de la màfia de Chicago, encara que mai s'ha pogut provar.