Dissabte passat vaig participar a Reus, al costat de Gemma Urgell, Albert Medrán i Carlos Guadián, en una jornada sobre comunicació política per a candidats joves en eleccions locals, organitzat per la JSC. Adjunto la presentació i intento explicar breument de què vaig parlar:

La política està desprestigiada, però no per això es perd l'esperança. Són cada vegada més els països on els joves estan participant en política local. Un bon exemple és Itàlia, on la política està fins i tot més desprestigiada que aquí. El 20% dels càrrecs electes locals tenen ja menys de 35 anys. Es tracta d'un veritable canvi en la manera d'entendre la política (i tal vegada salvar-la), amb nous valors, noves aptituds i noves idees. Aquests candidats són vistos com més lliures, despolititzats, i que no porten tota una vida dins d'organitzacions partidistes. Suposen un canvi en la manera de fer política des de la base.

Algunes idees per a aquests joves:

1. Fer escoltar el missatge. No es tracta de difondre lemes, ni propaganda, ni parlar constantment malament de l'oponent, sinó explicar i repetir un simple missatge: per què triar-me a mi i no al meu oponent? sobre la base del relat personal (qui sóc, com he arribat aquí) i el projecte que vols impulsar, les idees. Cal explicar com arribar del punt A, on estem ara, al punt B, on m'agradaria que estiguéssim.

2. Memorabilitat. Cal crear records en els ciutadans. No és suficient el que sàpiguen del candidat gràcies a la premsa, sinó que cal aconseguir records basats en la relació personal. Petites trobades, salutacions, diàlegs, somriures… Establir vincles i crear proximitat.
Per a això és bàsic trepitjar el carrer, constantment: saludar, preguntar, interessar-se, escoltar, respondre preguntes, donar i rebre idees… També són importants les trobades amb diferents àmbits de la societat: empresaris, asosciaciones de veïns, de joves, de dones, comerciants, influenciadores on i offline.
Es poden crear trobades basades en menjars o sopars, amb cadascun d'ells. Escoltar les seves propostes i que ells escoltin les dels candidats. També trobades temàtiques (sobre innovació, sobre emprenedors…) amb molta més gent. I tot cal difondre-ho. El candidat ha de veure's com algú proper i que disposa de possibilitats per ser contactat i quedar o parlar amb ell fàcilment.
Les relacions serveixen per aconseguir votants, simpatitzants i amics, sí, però també serveixen per evitar enemics polítics que parlin malament de tu.

3. Aliances. Cal conèixer (i pensar) en qui poden ser influenciadors. És a dir, gent que parla més amb una altra gent, que es relaciona més, que té més poder d'influència. Un bon exemple són cambrers, taxistes o perruquers, al món offline, però també bloggers al món online. Cal conèixe'ls, saber qui són, saludar-los i escoltar-los, i donar a conèixer les teves idees.

4. Comunitat. Sovint ens acontentem amb tenir una gran comunitat de persones que pensem ens recolzen (militants, simpatitzants, amics, seguidors a les xarxes socials, etc…) però si no les involucrem en la campanya no té sentit. Cal fer que es moguin i que participin, que se sentin útils i escoltats. Aquesta és la millor forma que ajudin en la campanya i que parlin del candidat. I tot això genera molta més visibilitat.

5. Orgull. Els ciutadans del teu poble o ciutat estan orgullosos del seu poble o ciutat. Han de veure que el candidat també ho està. Si es governa cal parlar de l'orgull de ser d'allí i del que s'ha aconseguit. Si s'està en l'oposició, no cal criticar sempre, sinó mostrar-se orgullós del lloc i proposar idees per sentir-se encara més orgullós. Són les emocions el que pot moure als ciutadans.

6. Identitat online i offline. En aquests moments no existeix diferència. Cal actuar igual dins i fora de la xarxa. La identitat digital existeix es vulgui o no, i si no es té una identitat pròpia, quan busquin al candidat a google, el que trobin potser no els agradi. Cal dialogar, escoltar idees, proposar-les, difondre el que es fa, exactament igual que al carrer.

7. Ordre. No importa l'ordre de la llista. En qualsevol cas cal sumar, relacionar-se. Els candidats són el vincle entre el partit i la ciutadania. Un bon exemple és el de Jose Rodríguez.

8. No oblideu que sou joves. Si no confien en vosaltres els joves, difícilment ho faran els més grans. Heu d'actuar com a joves: esports, compartir música, parlar de temes que importen també als joves, utilitzar xarxes socials, tenir sentit de l'humor…

9. Són eleccions locals. Cal parlar del poble o de la ciutat, de les idees rebudes i de les idees proposades, però generar interès per als votants: parlar del que els interessa, d'allò local.

10. Després, relax? En una campanya es tracta de generar connexions, relacions, perquè coneguin al candidat, perquè quan parlen d'ell o ella recordin alguna cosa que va fer o que va dir. És el boca/orella el que segueix funcionant. Més gent coneguin i més relacions de confiança es generin, millor es parlarà d'ells/es. És durant la legislatura, i no en campanya, quan millor i més creïble serà.