El passat 11 de gener l'alcaldable de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias,va presentar la seva precampanya electoral, presidida pel símbol del “somriure” que van explotar Artur Mas i CIU en les autonòmiques del mes de novembre. La precampanya inclou la petició a tots els barcelonins perquè facin arribar a CiU a través de la seva web i de les xarxes socials una fotografia somrient. Aquesta fotografia, que es pot pujar a la web “El teu somriure” serà utilitzada per a elements de campanya del candidat.

És una interessant i senzilla manera que els simpatitzants de Trias s'uneixin a la campanya i que se sentin partícips, ara, però especialment quan aquests productes amb tots els somriures surtin a la llum, que s'impliquin durant el període electoral i que siguin les imatges de la gent les que apareguin en els dissenys i cartells. Que els ciutadans siguin -i se sentin- protagonistes de la campanya de Trias. Com indica Xavier Tomàs, “no és només una campanya participativa en el què, sinó en el com: trencant el tòpic de cartells, imatge, o format d'una campanya dissenyada “només” per una agència, i on els simpatitzants, militants o votants només són mers “consumidors” de màrqueting polític“.

La preponderància de la gent i la visibilitat de ciutadans normals i anònims, és una altra de les tendències que està utilitzant el PSC, que va celebrar el 15 de gener la jornada “Barcelona és capital“, on militants, simpatitzants i persones independents, van opinar i van donar idees sobre el futur de la ciutat, que seran afegides al programa electoral dels socialistes. En aquesta jornada, i parlant de la visibilitat de persones anònimes, va ser molt interessant llegir la “Rosa de Barcelona“, la revista de la Federació barcelonina del PSC, on en el seu actual número preval, absolutament, la presència en forma d'imatge de persones desconegudes, somrient, que parlaven sobre el seu barri i sobre les millores realitzades per l'alcalde Hereu.

Ambdues iniciatives són una bona manera d'apropar la política municipal a la gent, que se sentin protagonistes i que vegin que les seves idees, i les seves imatges, es tenen en compte. Ells han de sentir-se els protagonistes, no només el candidat.