Bloc | Sobre mí | Contacte | Treballo a

7 dies de campanya a Catalunya

Sí. Sembla estrany per als que vivim a Catalunya però encara que sembli mentida només estem a meitat de campanya. Han passat 7 dies i en queden 7 més. Durant aquesta setmana hi ha hagut de tot, i em proposo analitzar el que m'ha semblat més curiós, esperant poder fer un post de recompte final a partir del 28 N, la nit electoral. Per a mi, aquests temes són els que han estat més interessants aquests dies:

Polèmiques:
Dues han estat les grans polèmiques, per ara:
1. El vídeojoc del PP. El videojoc publicat el dimarts a la seva pàgina d'Internet incitava a caçar immigrants "il·legals" i independentistes catalans. Els primers han estat indultats, però en la nova versió es podrà abatre encara els altres. El PP i l'empresa que va crear el joc han demanat disculpes per lo primer, per un error de l'empresa.

2. Puigcercós i el seu "a Andalusia no paga ni Déu". Les declaracions del líder d'ERC sobre els impostos dels andalusos han marcat dos dies de campanya, encara que l'endemà va aclarir amb xifres a què es referia. De qualsevol manera, les formes ho són tot, i les de Puigcercós no van ser gens bones per a un presidenciable. Tal va ser el furor que va causar la seva frase que fins i tot a Twitter se li va dedicar un hashtag irónic, una etiqueta per marcar converses a la què van anomenar #puigcercosfacts. L'exercici és habitual a la Xarxa quan un personatge públic s'excedeix. Serveixi com a exemple que un usuari va recordar a José Maria Aznar i la seva peculiar relació amb el català: "Puigcercós parla andalús en la intimitat".

Ambdues polèmiques han creat molta expectació, que es nota en la presència de molts més periodistes en els seus actes, la qual cosa no els ve gens malament. Un altre exemple: Puigcercós va aconseguir 17.000 entrades en 24 hores en el seu blog. Ambdós candidats han fet bona la frase d'"és millor que parlin d'un, encara que sigui malament".
En aquest sentit, el líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, ha fet una crida al conjunt de dirigents de CiU per a que, en aquesta campanya, evitin incórrer en "errors" o realitzar declaracions incendiàries que puguin perjudicar a Mas. El 2006, la seva campanya va ser agressiva i no van governar. Potser ara es tracta de donar una imatge i un missatge positius, com el somriure del logo de CiU.

Sexe:
Els orgasmes i els seus sons pel que sembla estan de moda com a arma electoral. Si ahir dimecres les joventuts socialistes presentaven el vídeo, "Votar és un plaer", en el qual comparaven l'acte de votar amb una relació sexual molt satisfactòria, avui és Montserrat Nebrera qui tira del sexe per fer-se un lloc a la campanya. Nebrera recorre a un fals vídeo porno, mentre es mostren dades sobre la política catalana.
Ja uns dies abans, les joventuts socialistes van fer un vídeo electoral que "semblava" que parlava de sexe, però més subliminarment.

Treball intern:
A les campanyes és molt interessant, i sovint obviat, el treball que hi ha darrere de cada partit, candidat o acte. Per mostrar-ho, des de CiU es pugen vídeos amb la preparació dels actes, així com entrevistes a voluntaris. També, avui, han penjat el vídeo d'"Un día amb Artur Mas”.
Des del PSC, dues persones de l'equip de campanya s'encarreguen d'explicar en els seus blocs el que ocorre dia a dia. Són Jordina Freixenet i Paco Aranda.

Humor:
L'humor és un dels eixos de la campanya, per aconseguir més difusió, i, a través de la xarxa, més viralidad. Una idea destacada és el vídeo personalitzat en el qual se t'acusa que el tripartit s'ha reeditat perquè no has anat a votar. Com indica Sandra Bravo, és una estratègia de caràcter viral. Un usuari pot enviar-ho fins a 10 persones amb un sol clic i entre els receptors és molt probable que hi hagi qui al seu torn el reexpedeixi, bé a amics de CiU perquè coneix la seva simpatia pel partit; bé a gent que mai no els votaria, pel fet de "fer la brometa".
CiU també ha creat "el joc dels cativistes", un joc mitjançant el qual ajudar a la campanya, a més, allotjat a Facebook, amb possibilitats de compartir-lo entre els teus contactes.
En el PSC, destaquen sobretot els vídeos durant aquesta campanya. El primer vídeo de campanya va ser "la vida de Monti”, inspirat en "La vida de Brian". Aquest vídeo va circular ràpidament per la xarxa i fins i tot es va projectar en algun cinema.
Des de les joventuts socialistes, molt actives aquests dies, es va presentar un cartell, en el qual José Montilla es transforma en un superheroi: "L'increïble home normal". Amb aquest lema, es presenta al candidat, acompanyat d'una il·lustració al més pur estil dels còmics de superherois nord-americans com 'Superman' i amb una estètica 'pop art'.

Família:
Com diu Antoni Gutiérrez-Rubí, "l'interès per la vida privada, familiar i afectiva dels nostres candidats respon a una demanda no explícita per part dels electors. Intuïm que aquesta informació és gairebé tan reveladora com la seva proposta política". I la família també ha aparegut en campanya. Per exemple, el fill d'Alicia Sánchez-Camacho surt en moltes converses o discursos de la seva mare. Va sortir en "tinc una pregunta per a vostè", quan va defensar el matrimoni tradicional encara que ella sigui mare soltera, o quan ahir s'emprovava barrets "per anar a Disneyland París amb el meu fill" després de la campanya.
A CiU, aprofitant que el 13 de novembre va fer 30 anys que es va conèixer amb la seva esposa, el candidat va anar a sopar amb ella. En un míting a Badalona també ho va explicar, mentre a primera fila hi havia la seva dona, Helena Rakosnik. També durant un míting a Sabadell, en el que precisament la seva mare (nascuda allà) el va seguir a primera fila, Mas va rememorar els seus records familiars a la ciutat, i es va guanyar uns aplaudiments addicionals en recordar, per exemple, els temps que, de nen, acudia al camp de la Creu Alta quan el Centre d'Esports Sabadell estava a primera divisió.
Al PSC, en un acte en un peatge de Premià, amb uns arbres, José Montilla també explicava que anava a buscar bolets o cargols amb el seu cunyat, quan era jove.

Contraprogramació:
Res millor per destacar que fer contrapropaganda en un acte de l'oponent polític. Un bon exemple el vam tenir el dia 13, a la sortida de l'acte de Mas, on dos homes repartien propaganda electoral del PSC. El mateix dia, una desena d'activistes antinuclears van interrompre el míting electoral del PSC a Tarragona, en el que participaven Rubalcaba i Montilla.
Una altra "casualitat": mentre Sanchez-Camacho arribava tard a un acte, passava per davant del lloc de convocatòria una furgoneta de propaganda del PSC.

Menjars:
El menjar, sigui el que ingereixen els candidats durant la seva campanya, o la que ofereixen als periodistes sempre és una cosa de la què parlar. A més, el menjar també té un significat, ja que cada element culinari pot formar part d'una zona o poble determinat, amb la qual cosa augmenta el seu simbolisme. Durant aquesta setmana, del menjar que més s'ha parlat és de l'espectacular "arrossada" de Durán Lleida a Valls. També de les queixes d'alguns periodistes, que asseguren que el menjar és escàs o inexistent en les troupes dels candidats.
Els socialistes també van repartir préssecs a Viladecans, volent simbolitzar que l'ànima de CiU té, com el préssec, un 'pinyol' independentista. Els préssecs eren de Calanda (Teruel).
I més menjar per als socialistes: Francesc Antich, president de les Balears, va dir:"Us porto un missatge de suport de tots els socialistes de ses Balears i si a mitja campanya és precis, us portem unes ensaïmades i sobrassada".

Trepitjar el carrer:
En aquesta campanya estan triomfant els mítings a peu de carrer. A destacar els mítings express de Montilla. Es tracta d'actes en el qual el candidat, amb un look més informal, en texans i sense americana, parla sobre uns palés vermells i amb micròfon a la mà durant 10 minuts davant d'una trentena de persones. A la seva esquena, gent amb pancartes al seu favor. Acabat l'acte, conversa amb els veïns congregats.
També CiU i ERC els utilitzen, encara que més aviat amb faristol i amb gent a la seva esquena. Aquests formats també es coneixen "ou fregit": una tarima amb faristol per al candidat, i el públic reunit al seu voltant. Sembla així un plató de televisió. L'aforament de les grades es tria en funció del tema a tractar.
A ICV, a través de la seva xarxa social pròpia "Jo faig campanya per l’Herrera", els simpatitzants poden suggerir llocs on el candidat pot anar a donar-se a conèixer, organitzant micro-quedades per escoltar-ho.

Música:
La música evoca emocions, i en campanya es fa imprescindible per donar calor als actes i fer que els simpatitzants presents es mostrin més alegres. A C's, mentre arriba el candidat sona 'Orange revolution', la cançó que Dj Víctor Ark, afiliat al partit, ha compost per a la campanya. No és l'únic afiliat que ha compost una cançó. També ho ha fet Joan Ramon, per al PSC, amb la seva cançó “Vota Socialista, Vota Montilla”.
En els mítings, va sonar "Hace calor" en el del PSC a Viladecans, o ERC acaba els seus mítings amb "Viva la Vida", de Coldplay. A més, en el PSC han creat una llista de cançons que han penjat a Spotify, que inclou cançons com All together now (de The Farm), himne del partit en aquesta campanya. A CiU, sona la seva cançó de campanya, però també Lady Gaga o 'Halo' de Beyoncé.

Twitter:
El dia 11, inici de la campanya, El PSC va publicar els cinc manaments de Montilla, els seus cinc compromisos.
A Twitter, tant CiU com el PSC van dient diàriament els dies que falten per a les eleccions. En el cas del primer, dient "queden x dies pel Calvi", en el cas del segon, aprofitant el compte enrere per dir què han fet. Per exemple: "10 dies pel #28N! Per cert, 10 és el % d’augment de la superfície de regadius en els darrers 7 anys http://ow.ly/3bIAF”.
Els Twitters de tots els partits relaten qualsevol activitat dels seus candidats, al segon.

Facebook:
Tots els candidats i partits fan gran ús de Facebook. Quatre d'ells van convidar els seus simpatitzants o amics per la xarxa a veure's. Artur Mas, Joan Puigcercós i Albert Rivera van pagar unes canyes als seus amics a la xarxa social. També José Montilla en va convidar a esmorzar uns de seleccionats.
A la pàgina de Facebook de cada candidat també es pot accedir a molta informació i a algunes aplicacions.

Els primos de Zumosol:
El 14 de novembre, Artur Mas va criticar que tant PSC com PP portessin Catalunya a "els primos de Zumosol”, molestant-se perquè les executives nacionals de PSOE i PP s'hagin abocat a les catalanes. La presència de Zapatero, Rubalcaba i Jáuregui serà nombrosa en aquesta campanya, així com la presència de Mariano Rajoy. Molt bona la frase de Mas.

I ho deixo aquí per ara.

 

1 Comment:

  1. jordinafp said...
    Menció de retorn :) escrita a 4 mans.
    Un gran post!

    http://jordinafp.wordpress.com/2010/11/18/el-mao-de-pica-pica/

Post a Comment




RSS Blogger