El Senat francès va aprovar ahir divendres la reforma de la jubilació impulsada pel president Nicolas Sarkozy. La reforma de les pensions eleva, entre altres coses, de 60 a 62 anys l'edat mínima de jubilació i ha encès una metxa difícil d'apagar. El 69% dels francesos estan d'acord amb les mobilitzacions, davant un 29% que les rebutgen, encara que més de la meitat no accepten el bloqueig de les refineries. La protesta social a França, iniciada el 12 d'octubre, no remet. Els sindicats estan disposats a donar batalla fins al final i han convocat dues noves jornades de vaga, el 28 d'octubre i el 6 de novembre.

A França hi ha deu dies de vacances per la "Toussaint" (dia de tots sants), que comencen avui, és per això que els vaguistes van anar sobretot a tancar les refineries per paralitzar el país i més en vacances: falta de serveis, suspensió de vols i altres mitjans de transport, gent als carrers... fins i tot avui, una quarta part de les benzineres del país segueixen sense combustible. I és per això també que el govern ha pres mesures per frenar l'amenaça d'una paràlisi per falta de combustible, reforçant i redoblant l'aposta quan sosté que no permetrà aquests desbordaments socials i que està disposat a reprimir i a castigar tots els que siguin necessaris (i ja ho ha fet obrint aquestes refineries per la força). Però la major preocupació, ara, és l'adhesió a aquestes marxes de carrer dels estudiants, que disposen a partir d'avui de 10 dies "lliures".

Però crec que són precisament aquestes potencials mobilitzacions radicals les que poden "salvar" Sarkozy. Si la vaga es radicalitza, els ciutadans deixaran de pensar tant en la nova proposta de llei i pensaran més en la violència als carrers, la qual cosa pot aconseguir que les mobilitzacions siguin pitjor vistes. Sarkozy ja té experiència com a polític "dur", com es va veure en l'explosió de violència en les banlieus de fa 5 anys.

L'estratègia de Sarkozy és clara quan diu que "On n’a pas le droit de prendre en otages des gens qui n’y sont pour rien. En prenant en otage l’économie, les entreprises et la vie quotidienne des Français, on va détruire des emplois", o les declaracions del secretari general de l'UMP, Xavier Bertrand: "Le blocage total, la paralysie, la prise en otage des Français, ça n’est pas permis dans un pays comme le nôtre et nous ne laisserons pas la France bloquée".

Queden 2 anys per a les eleccions franceses i la presidència de Sarkozy pot apagar aquest nou incendi, com ja va fer amb l'escàndol L'Oreal. El que caldrà veure és si tants escàndols junts són apagables, o sí un brot de violència i la consegüent repressió policial contra joves simbolitzats com la Marianne de la foto no pot ser pitjor medecina.