No ho pregunti, no ho digui (en anglès Don’t ask, don’t tell) és l'expressió amb què es coneix popularment la política sobre homosexualitat de les forces armades dels Estats Units, que estableix la legislació federal. La llei, establerta per Clinton el 1993 (abans es preguntava a tots els nous reclutes si eren homosexuals) prohibeix a qualsevol homosexual o bisexual revelar la seva orientació sexual o parlar de qualsevol relació homosexual, mentre estiguin servint en l'exèrcit. És a dir, la llei prohibeix a qualsevol que "manifesti la seva tendència o intenti mantenir pràctiques homosexuals" servint en les forces armades dels Estats Units, perquè "podria crear un risc inacceptable per als alts estàndards morals, el bon ordre i disciplina, i la cohesió de la unitat que és l'essència de la capacitat militar", però tanmateix, també obliga a no preguntar ni a dir la tendència sexual. Des de 1993 (abans deuria ser pitjor), 13.400 militars han estat expulsats en investigar la seva condició sexual (alguns amb acusacions tals com que en no anar amb prostitutes segur que era gay).

La passada setmana, aquesta llei que prohibeix als homosexuals servir en l'exèrcit ha estat declarada inconstitucional per Virgínia Philips, una jutge federal nord-americana, que va sol·licitar una petició judicial per bloquejar la llei coneguda com 'Don't ask, don't tell'. Aquesta és la major acció legal contra aquesta llei que durant dècades ha generat polèmica i que el president Barack Obama va assegurar que canviaria abans de desembre de 2010.

Aquesta decisió ha creat molta controvèrsia al país, i, per tant, moltes cerques a google sobre el tema. I aquesta gran quantitat de cerques ha fet que ambdós partits, el republicà i el demòcrata, hagin usat adwords (anuncis patrocinats amb paraules clau) per donar a conèixer el seu missatge. Aquesta setmana, als Estats Units, aquells que escrivien al cercador la frase "don't ask, don't tell" o "gais in the military", per exemple, veien un anunci patrocinat del partit republicà (el seu grup de suport a gais, Log Cabin) i un altre del partit demòcrata parlant de la política d'Obama contra aquesta llei. Ambdós anuncis estan d'acord amb la decisió de la jutge Philips, però aprofiten per donar a conèixer els seus missatges i, de passada, recaptar fons i contactes.

Es tracta del que a Techpresident anomenen "campanyes d'actualitat". S'aprofita qualsevol tema candent per realitzar anuncis patrocinats a google, molt visibles, però que duren poc, fins al pròxim tema d'actualitat al país. Seria una cosa així, per exemple (i és només un exemple hipotètic) com si Rafa Nadal guanya l'Open dels Estats Units, i es pengés un anunci patrocinat durant dos o tres dies, que enllacés a les polítiques sobre esport d'algun partit, per descomptat amb una foto de Nadal amb algun polític.

Són campanyes curtes, no massa cares, i de molta visibilitat. Tanmateix, s'ha d'estar molt atent i encertar amb la campanya de paraules clau a realitzar, i sens dubte amb la informació a mostrar. En anteriors eleccions, ja des de 2006, s'han usat adwords en campanya sobre temes genèrics: atur, terrorisme, ocupació... però és ara quan comencen a usar-se en temes d'actualitat, relacionant-los amb alguna política concreta del partit.