Els fons d'escriptori poden ser un bon símbol del partit, una cosa que és senzilla de fer i que molts partits ja tenen a disposició dels visitants en les seves webs per poder ser descarregats. Però tot i així, no sempre aquests fons d'escriptori són adequats, ja que, com en tot, preval la bellesa, la discrección, l'originalitat o que cridin l'atenció més que el simple logo del partit col·locat en un escriptori, que és el que més abunda.

Si s'aconsegueix un bon fons d'escriptori, aquest es pot donar a conèixer i difondre's entre la resta de simpatitzants, que el poden usar als seus ordinadors i reenviar-ho als seus coneguts. Fins i tot es pot crear una mini-campanya per a que tots els simpatitzants es posin aquests fons. És per això que hi ha d'haver bons fons, però també variats, per a què qualsevol pugui triar-los. No són complicats de fer i és una llàstima que no s'usin més, ja que són molt visibles en oficines i en centres de treball on l'ordinador és omnipresent. També és important que el nom del partit o del candidat sigui en el centre de la imatge, perquè no es tapi amb les diferents carpetes o programes a l'escriptori. Si a més es creen salvapantalles, la visibilitat serà fins i tot major.

A l'Archivo Electoral podeu trobar una bona mostra de fons que s'han usat políticament al món, però m'agradaria destacar aquests per intentar mostrar que no és el mateix un fons de qualitat, estèticament bonic, que un qualsevol sense gràcia i amb només el logo.

Juan José Ibarretxe (Euskadi. Campanya de 2009):

Internal Macedonian Revolutionary –People’s Party (Campanya de 2009):

Partido Socialista Unido de Venezuela – PSUV (2009):

New Democratic Party (Canadà – 2010)

I per descomptat, no fer mai una cosa així.