Demà diumenge tindran lloc les eleccions a la presidència del FC Barcelona, on els 170.000 socis del club elegiran entre quatre candidats: Agustí Benedito, Jaume Ferrer, Marc Ingla o Sandro Rosell. No m'ha agradat massa la campanya, i hi ha hagut més llançament de mentides (o pitjor, veritats ;) i crítiques ferotges que normalment. Potser el fet que no hi hagi hagut debat sobre el model esportiu del club hagi ocasionat aquests atacs, ja que no es podien anunciar grans fitxatges per part de cap candidat.
La campanya ha tingut lloc també a la xarxa. Totes les candidatures han tingut presència a Twitter, Facebook, Youtube o blocs, i inclús Foursquare, Vimeo, Formspring, Linkedin o Flickr. Demà veurem si aquestes estratègies, al costat de les seves presències en actes, debats i al carrer han donat els seus fruits.
Durant tota la campanya s'ha parlat de tot, però aquests últims dies ha sorgit un tema que considero interessant, com és el de crear un Barça també a la xarxa, a través de diferents mesures. La comunitat d'aficionats culers és enorme i no s'ha explotat massa a la xarxa. Tenia curiositat per veure, no sols quines eines online han usat a la campanya electoral sinó també saber, a partir de dilluns, què proposa cada candidat per a la comunicació entre el club, els seus socis i els seus 400 milions d'aficionats al món. En cap de les quatre candidatures s'explica massa en el seu programa electoral, però no n'hi ha més que preguntar-los perquè et responguin. I això he fet.
El programa d'Agustí Benedito advoca per un ús racional de la xarxa, no només com a mera plataforma publicitària, sinó usant les xarxes socials amb les quals el FC Barcelona ja compta per mantenir una conversa amb el soci. Així mateix volen una participació del soci via Internet en votacions importants, ja que entenen que molts dels actuals socis no poden anar a votar el Camp Nou quan toca i per tant, no poden participar al 100% en la vida del club. A través de mecanismes online volen que això canviï també.
Una altra de les seves propostes és que el soci pugui veure els partits gratuïtament de manera online, des de casa seva o on sigui que es trobi. També estudien una xarxa WiFi en el Camp Nou i la creació d'apps per a telèfons mòbils.
El seu gran objectiu, a més, és aconseguir crear un sentiment on el soci o simpatitzant del Barça sigui respectat tant fora com dins de la xarxa. La marca "Futbol Club Barcelona" és de les més valorades del món i volen usar-la i millorar-la. És per això que, pel que es refereix a Internet, s'encarregarà una auditoria per observar el posicionament de la marca a la xarxa. Des de la seva candidatura indiquen que ja ho estan fent, i que encara hi ha molt que fer, ja que no hi ha res explotat en aquest camp, és important estar en el 2.0 (participació del soci) però s'ha d'anar més enllà.
L'equip de Jaume Ferrer indica de què si el Barça és un club capdavanter en molts esports, també ha de ser-ho en l'ús de noves tecnologies amb els seus socis i aficionats. La tecnologia no és l'objectiu del club, però sí un mitjà clar per comunicar-se millor amb els seus socis. El club ja disposa d'eines socials però cal millorar-les per millorar la interacció. Per això han preparat un programa de noves tecnologies per millorar la comunicació del club, la relació amb els socis i l'accessibilitat del Camp Nou. El seu objectiu és millorar els serveis per als aficionats. L'ús de la tecnologia es basa en quatre grans punts:
1. Millorar la relació amb els socis i simpatitzants, a través d'eines participatives directes (també xarxes socials), que qualsevol pugui opinar i suggerir idees de millora per al club.
2. Millora de l'accessibilitat. Per gestionar a través de la xarxa la gestió, evitant les cues, o millorant el sistema del “seient lliure". La tecnologia també pot millorar l'experiència d'usuari dels que vagin al camp, per exemple amb noves idees com fundes de seients amb calefacció (que també podria portar publicitat) o plafons interactius en el camp per indicar on són els seients.
3. Eines mòbils. A través de nous serveis en mòbils es poden aconseguir augmentar els 400 milions d'euros d'ingressos actuals.
4. Explotació publicitària, optimització de la publicitat en el camp, a través de LEDS
La candidatura de Marc Ingla proposa crear un Camp Nou 2.0 (ppt) que permeti als usuaris obtenir tot tipus d'informació a través del telèfon mòbil. A més d'impulsar una xarxa de connexió sense fil a tot l'estadi, l'equip de la candidatura d'Ingla proposa crear una aplicació específica per als telèfons mòbils o dispositius similars que permetria als aficionats, de manera online:
Abans del partit: conèixer en temps real l'estat del trànsit als voltants de l'estadi, compra d'entrades i taquilla electrònica (el sistema permetria conèixer amb exactitud el nombre d'entrades disponibles i la ubicació de les mateixes sense necessitat d'acudir a l'estadi), impressió d'entrades amb codi i mapa per arribar al seu seient...
Durant el partit: rebre estadístiques actualitzades i fins i tot veure la repetició de les millors jugades, localització via Google maps de socis a l'estadi, xat entre socis, votacions...
Després del partit: es podrà veure per Barça TV online la roda de premsa i un resum dels partits. El projecte del Camp Nou 2.0 també preveu la creació d'una xarxa social específica de seguidors barcelonistes que acudeixen al Camp Nou amb l'objectiu que puguin interactuar i comunicar-se.
L'equip de Sandro Rosell disposa de les idees creades pel Consell 2.0, que han estat els creadors de la campanya online (una entrevista via Twitter al candidat, bloggers i twittaires coneguts...) que ha ideat el projecte ‘Barça 2.0 ‘ (ppt), un programa dins de l'àrea social amb dos eixos fonamentals. Primer, ajudar que qualsevol soci proposi idees, que es votin les millors i que poden ser una base d'excel·lents propostes perquè arribin a la junta directiva; i d'altra banda, servirà per agilitar tràmits i fer més transparent la informació. Tal com diuen, no conceben les noves propostes online com eines, sinó com una manera de fer les coses. El projecte té tres grans directrius:
1. Escoltar i deixar participar. El primer objectiu és democratitzar el club i escoltar el soci i els aficionats, i per a això pretenen crear una xarxa social barcelonista, una eina que serveixi per aprofitar la intel·ligència i la inquietud col·lectiva dels socis del Barça.
2. Generar transparència informativa i agilitar els tràmits. Fer-se soci, veure les llistes d'espera, o fins i tot fins i tot participar en una assemblea, tot de manera online.
3. Barça 'Glocal'. Aprofitar les noves tecnologies i la comunicació 2.0 per exportar i transmetre els valors del Barça a tot el món, però també a la gent d'aquí. Les seves paraules clau són "experiència, usabilitat, emoció, proximitat."
En resum, noves eines online per mantenir els socis i simpatitzants units al club, amb nous serveis i idees.
Moltes m'han encantat, i m'animo a afegir-ne unes quantes, demostrant que encara es podrien fer més coses, i que la creació de més serveis online per als barcelonistes és possible. Algunes són bestieses, i altres idees interessants. Aquí les deixo:
- The popcorn machine (Los Angeles Lakers). Podcasts sobre la història del club i entrevistes a persones conegudes al món de l'esport
- Blog del club (Chicago Blackhawks) o Lakers girls blog (Los Angeles Lakers).
- Partits en directe a l'ordinador (Manchester United)
- Ofertes comercials per a socis (Manchester City).
- Llistat de blocs i webs d'aficionats (Manchester City) o Miami Dolphins. En aquest cas, també es podrien posar en portada posts de blocs sobre el barça que fan aficionats culers.
- Fotografies amb el logo de l'equip (Boston Celtics). Envia la teva foto i aconsegueix un joc personalitzat per l'equip. També té quelcom semblant l'AC Milan i els Washington Capitals
- Impressió lliure de fotografies oficials, de qualsevol mida (AC Milan)
- Activitats pedagògiques online (Canadiens de Montreal) o Xarxa social per a nens
- J-Pezzy’s DJ (Los Angeles Lakers). Mp3 descarregables amb música interessant, que podria ser la que se sol escoltar a l'estadi o la que escolten els jugadors.
I desenes i desenes més d'exemples.
Moltes gràcies a Trina Milán, Dídac Lee, Toni Aira, Marc Elena (i Daniel Fernández Capó), y Tolo Moya.