Ahir (i avui, encara que he faltat) va tenir lloc el seminari "Propaganda", a Roses. Volia recollir en primer lloc, i bastant completa, la primera ponència, d'Ignacio Ramonet, que ens va explicar què era la propaganda i com es va desenvolupar, ja que va ser una magnífica introducció del seminari. Espero que us agradi tant com a mi:

Per a Ignacio Ramonet, la paraula propaganda només va adquirir valor polític durant la revolució francesa. Fins llavors, era pròpia de l'església. En un món sense mitjans de comunicació de masses, tan sols els sacerdots, i per tant l'església, podien fer-ho. Era un mitjà de masses, on cada diumenge, en molts i diferents punts del món, es difonien les mateixes idees, i d'aquí la seva potència com a difusora d'idees i de conviccions. Sense comunicació de masses és difícil arribar a un gran públic.

El concepte apareix de nou en els anys 20, com a matriu de la publicitat moderna i com a institucional. Dos són els líders d'aquesta nova forma d'entendre la comunicació, per controlar a la societat, Walter Lippman i Edward Bernays.

Ambdós havien pertangut al comitè Creel, format per joves comunicadors, psicòlegs i sociòlegs, contractats per crear un brou de cultiu als Estats Units i influir en l'opinió pública generant un sentiment patriòtic, per intervenir en la primera guerra mundial.

Entre les seves idees trobem els "comitès d'homes de 4 minuts". Van aconseguir 75.000 voluntaris, i allà on hi havia un debat allà hi eren. En aquell temps, els oradors aprofitaven els descansos en cinemes i teatres, esglésies, sindicats ... per aixecar-se i donar el seu discurs. Una xerrada curta i precisa a favor de la guerra, recolzant la intervenció dels Estats Units, i de només 4 minuts com a màxim. Van fer un milió de mítings, amb la qual cosa van arribar a cent milions d'oients (als Estats Units hi havia 120 milions de persones).

El comitè Creel (dirigit per George Creel) també va tenir la idea de reunir grans pensadors per donar difusió als seus missatges a favor d'anar a la guerra. Tot a traves de la premsa. Una de les seves campanyes més conegudes és l'"I want you, for the US Army".

Van crear, el 1917, un catàleg de deu principis per aconseguir que el seu missatge calés entre la població:

1. Repetir que no desitgen la guerra
2. L'adversari ha començat
3. L'adversari és moralment condemnable
4. La nostra intervenció és noble i som els bons
5. L'enemic comet atrocitats
6. Les seves pèrdues a la guerra són superiors a les nostres
7. Aquesta és una guerra justa (Déu ens recolza)
8. Els intel·lectuals ens recolzen
9. L'enemic utilitza armes prohibides
10. Totes les persones que dubten són traïdores o són víctimes de la propaganda de l'enemic

A que sembla molt actual?

En els anys 20, hi ha una figura que destaca per sobre de les altres. Edward Bernays, nebot de Freud, va ser l'inventor de la paraula i el concepte de "relacions publiques". El 1928 va escriure el llibre “Propaganda”. Per a ell, la manipulació conscient i intel·ligent de les masses juga un paper important en la democràcia. Aquells que manipulen són el govern invisible que ha de dirigir al país. La ciutadania no es mou per necessitat, sinó pel desig, i cal aconseguir que tinguin aquest desig, o entendre quin és. Aquesta és l'energia que mou la mecànica social.

Exemples de campanyes realitzades:

1. Després de la primera guerra mundial, era l'època de l'apogeu dels cigarrets. Tanmateix, a la meitat del públic potencial, les dones, no se'ls venia perquè estava molt mal vist que fumessin. Li van encarregar a Bernays aconseguir-ho. Aquest es reuneix amb un psicoanalista, Abraham Brill, que li diu que el cigarret és un emblema fàlic per als homes. Per a què ho fos per a les dones hauria de significar alliberament. Eren les albors del moviment feminista, i Bernays va voler aprofitar-ho. En la desfilada feminista de cada any, va reclutar 50 joves, que va vestir maques i modernes, amb un paquet de tabac amagat en les lligues. Va convocar a la premsa i en un moment de la desfilada, a la seva indicació, les cinquanta van encendre un cigar a l'uníson, en públic i amb tots els flaixos de les càmeres, mentre cridaven "aquesta és la torxa de la llibertat". A partir d'aquell dia, i després que la imatge fes la volta per tot Estats Units, es va associar ja la idea que una dona moderna fuma.

2. L'esmorzar nord-americà era com el de qualsevol país europeu. Després de la guerra, els productors d'ous i cansalada van anar a veure'l, ja que tenien moltes pèrdues i no aconseguien vendre més amb campanyes tradicionals. Bernays va consultar amb metges, i aquells que deien que era sa els va fer una campanya publicitària perquè es fessin coneguts. Aquests metges en els seus reportatges parlaven del sa i recomanable que era esmorzar ous amb cansalada. Per primera vegada trobem la publicitat indirecta. També va usar a famosos que esmorzen aquests productes mentre, casualment, els estan fent reportatges. Ara és comú, i fins i tot hotels de tot el món ofereixen aquest esmorzar "americà".

3. Fonogràfs. Es van posar de moda i es van començar a comprar, però que s'escoltessin tants discs va fer que l'activitat dels venedors de pianos disminuís. Bernays, ja contractat per aquests, va crear la idea en la població que en una casa de família mitjana o alta, hi ha d'haver un piano per aconseguir l'èxit social (encara que no se sàpiga tocar).

4. El 1954, el de nou elegit president de Nicaragua Arbenz va prometre regalar terres en desús als pobres. Però aquestes terres eren d'United Fruits. Aquestes reformes, gràcies a Bernays, van ser considerades per la població, i per tant pel govern nord-americà com un moviment comunista i d'influència soviètica. Llavors van impulsar el temor que Guatemala es convertís en el que Allen Dulles va anomenar "un cap de platja soviètica a Amèrica". Casualment hi va haver un cop d'estat.

En resum, que per a Ramonet, el poder mediàtic és molt mes important que el militar. Les tècniques de la propaganda són mes eficaces seguint principis bàsics: la por és important, en la segona guerra mundial Goebbels va fer que la població veiés a Alemanya com atacada i al mig d'una conjura internacional per destruir-los.

També és important la invocació de l'autoritat: si tal persona coneguda usa cert producte, és que és una garantia.

La idea del testimoni també serveix de molt. Un bon exemple és el d'una víctima per justificar una guerra. Abans de la guerra del golf, el 1991, va arribar a la premsa que una infermera kuwaitiana havia vist (i gravat imatges) de l'entrada de tropes iraquianes. Aquests havien entrat en el seu hospital, havien tret nens de les incubadores i els van llançar al terra per emportar-se aquestes incubadores. Aquest document va ser primordial per declarar la guerra. Després es va saber que aquesta testimoni no era infermera, sinó la neboda de l'ambaixador de Kuwait a Washington i que estudiava als Estats Units mentre l'Iraq va envair Kuwait. El vídeo "casolà" s'havia gravat en un plató de Texas.

En un altre post faré un resum de la resta de la jornada. De qualsevol manera, felicitats a Pau Canaleta i a Marc Teixidor per la perfecta organització i per l'interessant del seminari.